Docents que es jubilen: "Amb nosaltres se'n va la generació més combativa"

PalmaEl curs escolar ha acabat i ha estat el darrer per a 14 mestres de Primària i 15 de Secundària, que es jubilaran el 31 d'agost. Aquests 29 professionals només són una ínfima part dels 2.281 docents de l'escola pública que es podrien jubilar en els pròxims cinc anys. Pere Morell és un dels professionals que es retirarà pròximament i fa una anàlisi crítica de la realitat educativa de les Balears. És especialista en Biologia i des del 1990 ha fet feina en diferents instituts de Mallorca.

A la seva darrera etapa laboral ha estat a l'IES Son Pacs, on ha exercit de director durant vuit anys. Aquest càrrec també el va ocupar durant quatre anys a l'IES Berenguer d'Anoia, en coincidència amb el Govern de José Ramón Bauzá i de la implantació del fatídic TIL. En aquell moment convuls, "el claustre va aprovar un projecte lingüístic ajustat a la normativa i pactat amb el consell escolar", recorda. A la Conselleria no li va anar bé el pla aprovat i va demanar que es fessin canvis. L'equip directiu, però, va decidir que si els feien modificar el projecte, renunciarien als seus càrrecs. "Això va passar al mes de juny de 2013 i em varen mantenir al càrrec fins al febrer següent. Ningú no em va avisar del cessament i me'n vaig assabentar llegint el BOIB", recorda. "Em qued amb el suport que vaig rebre per part de la comunitat educativa", afegeix.

Molts canvis legislatius i edificis en mal estat

Al llarg de la seva trajectòria, Morell ha conviscut amb cinc lleis educatives estatals aprovades amb poc marge de temps entre una i l'altra. "No ens ha permès disposar d'un període prudencial per veure si funcionaven bé i detectar-ne una evolució", explica. "Els docents, però, sempre hem fet feina per intentar que els alumnes no notassin els problemes del sistema". Durant tota la seva experiència docent, Morell ha vist passar milers d'alumnes afectats per diferents realitats. La irrupció de les xarxes socials en els darrers anys, per exemple, ha generat un conflicte dins les aules i, com a conseqüència, "hi ha un sector de l'alumnat que no té ganes de fer feina ni cultura de l'esforç", exposa. "Però és un percentatge molt mínim. La majoria fan bona feina", afegeix, en defensa dels estudiants.

El mal estat de les infraestructures educatives també ha acompanyat la trajectòria de Morell. "Són una porqueria". "Temps enrere es varen fer instituts, però el manteniment posterior no ha estat adequat per manca de pressupost. Molts centres són supervivents que fan feina en condicions lamentables", exposa. El ja exdirector de l'IES Son Pacs considera que s'ha normalitzat que alumnes i professors facin feina amb l'abric posat, com a exemple del poc confort amb què compten a la majoria dels centres.

Docents sense taula ni cadira

Morell també lamenta que de cada vegada s'ha fet més habitual que els docents aportin el seu propi material. "Els professors no tenen una taula i una cadira per fer feina, sinó espais comuns a les sales de mestres i departaments on no hi caben tots". I resumeix la situació amb una idea molt gràfica: "Al llarg de 34 anys, l'Administració mai no m'ha dit aquest bolígraf és per a tu, o aquest portàtil serà teu". "Als centres hi ha ordinadors, però n'hi ha 20, i 100 professors que els volen emprar, i això fa que molts optin per dur els seus dispositius de casa".

Una vegada presa la decisió de retirar-se, Morell ja ha pres les primeres decisions importants. "El primer que he fet ha estat desactivar el despertador", diu. Els anys de llibertat que té per davant els destinarà a viatjar en èpoques en què fins ara no podia, en plena de temporada baixa. "No tenc del tot definit que faré, però no em quedaré a esperar la mort d'assegut", diu entre rialles. "De fet, a l'octubre me'n vaig a Austràlia".

Primària, una etapa que marca a l'alumne

Magdalena Martorell ha estat mestra durant els darrers 20 anys al CEIP Felip Bauçà de Palma i ha decidit jubilar-se tan aviat faci els 60 anys. De fet, ja no començarà el curs vinent. "Em vaig plantejar si continuar uns anys més, però com enguany acabava el cicle amb un grup d'alumnes i tocava canviar de classe, vaig considerar que era el millor moment per partir", exposa. El que més la va impulsar a prendre la decisió de retirar-se van ser les ganes de gaudir de la vida. "Ara que encara estic bé, em vull moure i conèixer món amb les meves amigues que també estan jubilades", assegura.

Si una cosa ha après al llarg dels seus anys de feina és que cada infant té una realitat i que cal fer feina amb ells segons les seves capacitats. Primària, explica, és una etapa molt agraïda en la qual es construeixen vincles afectius potents amb els alumnes. Poc abans d'acabar el curs, l'escola va acomiadar Martorell. Tot el claustre els i alumnes la van esperar al pati entre aplaudiments, cares d'agraïment i li varen entregar un ram de flors. "El darrer dia de curs va venir un infant a dir-me que estava trist perquè ja no em veuria, però li vaig dir que els aniria a visitar algun dia". "És que clar, estàs dos o tres cursos seguits amb ells, durant cinc hores diàries i quan toca canvi, els fa por i a tu pena", explica Martorell.

"Amb nosaltres, la generació dels mestres que ara fan els 60 anys, se'n va la generació de docents més combativa", opina Martorell, que recorda que en els seus primers anys de feina era habitual que es fessin vagues per reclamar millores laborals i en el sistema educatiu. "Ara els mestres que entren ja no són tan reivindicatius", lamenta. Ara bé, també té paraules boniques per a les noves fornades docents. "S'engresquen en tots els nous projectes i els costa molt poc adaptar-se a les eventualitats i a les novetats pedagògiques", diu, en el seu favor.