L'IES Politècnic inicia la batalla judicial contra Educació per exigir que n'aturi el tancament

PalmaL’IES Politècnic no es rendeix. L’Assemblea de docents del centre, amb el suport de sindicats (SIAU i STEI), famílies (FAPA) i entitats veïnals, han demandat la Conselleria d'Educació per aconseguir la suspensió cautelar del desmantellament del centre i la seva conversió en un Centre Integrat d’FP (CIFP). Concretament, han posat un recurs per reclamar que no s'eliminin els grups de primer d’ESO i primer de Batxillerat, un fet previst per al curs 2025-2026. “La Conselleria pretén començar a desmantellar el centre el curs 25-26. La seva intenció és eliminar tots els grups de primer d’ESO i Batxillerat bloquejant la matrícula. Així, volen eliminar un nivell cada curs durant els pròxims quatre anys i acabar el curs 28-29”, s’explica a l’argumentari de la demanda, al qual ha tingut accés l’ARA Balears. Cal recordar que en el curs actual Educació ja ha eliminat una línia de primer d’ESO i aquest dissabte passat es va publicar al BOIB el procés de reconversió de l'institut en un CIFP.

La Conselleria d’Educació i Universitats, diu l’argumentari, “està desmantellant els estudis d’ESO i Batxillerat a l’IES Politècnic sense seguir la tramitació administrativa corresponent. No s’ha fet cap avaluació ni memòria descriptiva que justifiqui l’extinció d’aquest institut, ans al contrari, predomina la possibilitat de compatibilitzar l’existència de l’IES amb els CIFP”. Es considera que Educació ha actuat al marge del procés legal establert “incomplint el procediment administratiu i perjudicant greument tota la comunitat educativa”. “S’ha iniciat el procés d’extinció dels estudis d’ESO i Batxillerat sense audiència i s’han incomplert els principis d’informació, comunicació i participació indicats als articles 18, 33 i 34 de la Llei de prevenció de riscos laborals 31/1995”.

Greuges cap a l'alumnat

Els signats consideren que “només l’eliminació dels grups de primer ja tindria conseqüències de difícil o impossible reparació per a la comunitat educativa, el barri i el veïnat”. Es fa menció dels alumnes que hauran de desplaçar-se lluny per anar a classe i a aquelles famílies que, en el decurs del desmantellament del centre, podrien tenir un fill escolaritzat al Politècnic i un a un altre centre, “Demanam mesures cautelars que paralitzin les accions duites a terme i que no s’iniciï aquest projecte fins que no hi hagi una sentència judicial ferma”. La portaveu de l'Assemblea, Magdalena Vázquez, ha assegurat que si s'aconsegueix la suspensió cautelar del tancament, "la idea és tornar-nos a asseure amb la Conselleria per veure com ho podem fer". Segons s'ha explicat, fa pocs anys ja es fa fer un estudi de viabilitat en què es va constatar que ara viable mantenir al mateix centre tant els estudis de Secundària com d'FP.

Una de les raons que esgrimeixen en la demanda és que l’alumnat que actualment cursa primer d’ESO acabaria els estudis sent l’únic grup de quart d’ESO, i sense companys d’altres nivells. Estarien tots sols. “No hi ha cap garantia que l’alumnat que actualment està cursant la Secundària a l’IES Politècnic hi pugui acabar els estudis, cosa que provoca inseguretat a les famílies”, diuen els docents a l'argumentari. També remarquen que no es podran oferir totes les matèries optatives, fet que contravé la LOMLOE, i que el desenvolupament dels projectes d’innovació quedaran “molt afectats per la impossibilitat de continuïtat a mitjà termini del professorat responsable”.

El procés de desmantellament, diuen els demandants, vulnera el dret dels alumnes de 4t d’ESO de continuar els estudis dins el mateix centre, establert a l’article 109.9 de la Llei d’Educació de les Illes Balears (LEIB). “Una vegada matriculat un alumne en un centre sostingut amb fons públics, hi quedarà garantida la permanència sempre que sigui el mateix règim econòmic fins al final de l’ensenyament obligatori i el Batxillerat, si en disposa, llevat que es produeixi un canvi de centre voluntari o per l’aplicació d’algun supòsit previst en la normativa sobre drets i deures de l’alumnat”. També es trobarien en una situació de vulnerabilitat els alumnes repetidors de 1r d’ESO “o bé es crearia un grup ad hoc dins del centre en extinció, o bé es repartirien entre altres centres”, un fet que també contravindria el 109.9 de la LEIB.

El president de FAPA, Miquel Àngel Guerrero, ha assenyalat que en el curs que ve els alumnes de primer d'ESO s'hauran de repartir entre els dos instituts més propers (IES Ramon Llull i IES Joan Alcover) i els molts centres concertats que hi ha a la zona. "Això implica ràtios més altes, centres educatius més massificats... I no és possible davallar l'abandonament escolar amb ràtios elevades", ha dit.

El teixit sindical, tant l'STEI com SIAU, ha mostrat el suport a la comunitat educativa del Politènic i han lamentat la situació de desplaçament "forçós" en la qual es veuran immersos prop de 40 docents. El conseller Vera va dir que podrien triar plaça al centre que volguessin, però els sindicats no ho veuen així. Participaran en un concurs de trasllats amb els barems corresponents i competiran amb altres professionals.

Set mesos de debat

D'ençà que la Conselleria va confirmar al mes d'agost la seva idea de reconvertir el Politècnic, s'han succeït les protestes i desavinences entre la comunitat educativa del centre i la Conselleria. Els alumnes han sortit al carrer en diverses ocasions per demanar que la que ha estat ca seva continua sent la llar de les futures generacions. Pel que fa als docents, en tot moment han posat damunt paper els errors de procediment que, segons el seu criteri, ha comès Educació.

El tancament del Politècnic suposarà la supressió de centenars de places públiques en un municipi, Palma, en el qual fa 20 anys que no es construeix cap institut, i un temps semblant, que no es fa cap escola. Per tant, la ciutat va justa de places públiques. Cal recordar que en compareixença al Parlament, el conseller d'Educació, Antoni Vera, va pronunciar una frase que va generar malestar entre els sindicats, docents i l'oposició: "No construirem places públiques allà on n'hi hagi de concertades", va dir. Els instituts de la zona, el Ramon Llull, Joan Alcover i, prou més lluny, l'Emili Darder són centres molt condensats. I a la zona, hi ha diversos centres.