Docents que no saben català ja fan classe a les Illes per la manca d'interins

PalmaLes 6.000 renúncies de docents interins que s’han registrat a les Balears des de l’inici de curs han buidat les llistes d'adjudicacions de places i han alterat el funcionament dels centres educatius, però també han provocat un problema afegit. Segons ha pogut saber l’ARA Balears, hi ha escoles que ja comencen a rebre professors que no parlen català, procedents de distintes comunitats autònomes, i que ja fan classe. Aquest fet té un impacte més evident a Infantil i Primària, perquè la majoria dels centres tenen un projecte lingüístic basat en la figura dels mestres que exerceixen de referents lingüístics. Per a molts alumnes, l’escola és l’únic espai on escolten la llengua pròpia i els docents són els seus nexes amb l'idioma.

Alumnes de Primària estan dos mesos sense classes d'anglès per no tenir docent

Una de les especialitats de Primària amb més problemes en aquest sentit és Audició i Llenguatge. Tan sols hi ha un interí a la borsa que té el requisit de català. Si decideix no participar en el procés o agafa una plaça disponible, ja no hi ha recanvi. Llavors entren en joc els cinc aspirants exclosos per no tenir el requisit del català, que poden ser de qualsevol dels territoris de parla catalana o de la resta de l'Estat. La Conselleria d'Educació assenyala que l'arribada de docents sense català fa anys que passa i que allò que ha de fer l'Administració és cobrir les vacants per garantir el dret del menor a rebre una educació de qualitat.

Sense estar informats

Al CEIP Molí d'en Xema (Manacor) enguany ha arribat una Pedagoga Terapèutica (PT) de Sevilla, pel fet que llistes d’interins de les Balears d’aquesta i de moltes altres especialitats estan buides. “L’única persona disponible era ella, que entenia el català, però no el parla. Vàrem acceptar perquè necessitàvem tenir un perfil com el seu”, expliquen fonts del centre. “La Conselleria no ens havia avisat que no dominava la llengua, però ella va mostrar bona predisposició i ens va demanar si hi hauria algun problema. Nosaltres li vàrem explicar quin era el nostre projecte lingüístic, però és que estàvem desesperats i la necessitàvem”, afegeixen. Altres escoles com el CEIP Montaura (Mancor de la Vall) o el CEIP Maria de la Salut també han rebut professionals que no parlen català.

La borsa d'interins és un desert: quines assignatures no tenen un sol professor disponible

El delegat de l’STEI, Vicenç Garcia, confirma l’arribada de docents que desconeixen o tenen un domini escàs del català. Segons explica, hi ha especialitats, com Música, en les que sí que hi ha gent admesa a les llistes que tenen el requisit, però molts no participen en el procés d'adjudicació. “El que fa la Conselleria és fer ús dels exclosos pel català. I n’hi ha prou, d’aquests”. Una de les causes per les quals hi ha interins illencs que no volen entrar al procés és perquè se’ls ofereixen vacants de dues setmanes, “i no els compensa”. “N’hi ha que no les volen o que directament fan feina al sector privat i no es volen arriscar a perdre la seva feina”, explica Garcia.

El sindicat SIAU també denuncia l'arribada de professionals lingüísticament incompetents. "El fet d’haver de recórrer a docents de la Península sense el requisit evidencia la incapacitat de l’Administració per frenar la fuga de docents. Es consent dur professionals de fora en comptes de cuidar i mantenir els d'aquí. La Conselleria d'Educació, amb la seva actitud, demostra que la qualitat educativa i el català no són les seves prioritats", ha exposat a l'ARA Balears el secretari general, Joan Crespí.

Eivissa, l'illa més afectada

El problema més greu per cobrir les places es dona a Eivissa, perquè els docents illencs no hi volen anar a causa del cost de vida i dels problemes d'habitatge, i això ha obligat tradicionalment a recórrer a professionals que moltes vegades arriben del País Valencià. En aquest cas, no hi ha problema a causa que tal vegada no tenen el Pla de Formació Lingüística i Cultural (FOLC), necessari per exercir a les Balears, però dominen la llengua pròpia. El tema està que en els darrers anys també comença a arribar gent peninsular que, o no sap català, o té un títol que l'acredita, però realment no el domina. Es tracta de perfils que als seus territoris d'origen no tenen feina i, per tant, el cost de l'habitatge a Eivissa no els resulta tan dissuasiu com als illencs, que tenen moltes opcions per triar destinació, perquè falten docents pertot.

Una professora d’un centre d’Eivissa, que prefereix no donar el seu nom ni el de l'escola on està, explica que la pedagoga terapèutica funcionària es va agafar la baixa i en un primer moment se li va adjudicar la vacant a una interina de Terol. Finalment, amb diverses renúncies de places entremig, la PT que finalment va arribar era de Huelva. “Tenia el C1 de català, de feia molts anys, però amb un domini molt just. Pràcticament no en sabia gens”, explica. Una vegada la docent propietària de la plaça va tornar, la interina peninsular va partir a Mallorca. “No tenia fluïdesa i a classe parlava en castellà, en els moments puntuals que intervenia”, exposa. Com en el cas del Molí d’en Xema, la interina va mostrar predisposició a aprendre la llengua pròpia. Ara bé, la docent denunciant assegura que el seu centre, a causa de la realitat sociocultural que té, aposta per un model d’immersió lingüística absoluta.