Els docents es posen com a repte aconseguir derogar el Pla de segregació lingüística

PalmaEl sistema educatiu de les Illes Balears té al davant reptes importants per al 2025. Alguns, com la reducció de l’abandonament escolar i la millora del nivell de català de l’alumnat, necessiten un recorregut temporal més ampli. Ara bé, juntament amb la necessària millora de la inversió educativa, són els temes que més preocupen els experts i les entitats del sector que, un pic començat l’any, fan la seva recepta per impulsar el canvi educatiu.

Invertir-hi el 6% del PIB

“S’ha d’avançar en la millora del finançament per tenir una educació pública de qualitat per a tothom, amb una inversió del 6% del producte nacional brut i garantint la gratuïtat de l’ensenyament. També s’ha d’impulsar la creació de nous equipaments, l’increment de la dotació de material, transport i ajuts de menjador”, assenyala Miquel Oliver, degà de la Facultat d’Educació.

Una inclusió real

Miquel Àngel Guerrero, director de FAPA Mallorca, posa el focus en la diversitat: “És necessari aconseguir una educació basada en la inclusió real de totes les diversitats i necessitats. La Mesa d’educació inclusiva i d’educació especial, gran anunci de la presidenta Prohens a l’inici de legislatura, no s’ha convocat des de març del 2024 i el Decret d’inclusió no s’ha reprès”, apunta. Aconseguir la participació “real” de les famílies és també un dels objectius als quals FAPA dedicarà esforços enguany.

Derogar el Pla de segregació

Amb la vista posada a les darreres proves de l’Institut per a l’Avaluació de la Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE), que evidenciaren una baixada de 10 punts en la competència en català dels alumnes de 4t de Primària, hi ha consens que cal prendre mesures. “Un dels pilars de la nostra lluita per al nou any serà aconseguir la derogació definitiva del Pla pilot de segregació lingüística. No ha funcionat. Ja ho pronosticàvem. És necessari que la Conselleria reconegui que s’ha equivocat i el retiri”, explica Marina Vergés, portaveu de l’Assemblea de Docents. “Rebutjarem qualsevol intent d’assetjament cap a membres de la comunitat educativa que vulguin defensar la llengua catalana i transmetre-la a l’alumnat”, afegeix.

La presidenta de l’Associació de directors d’Infantil i Primària de Mallorca (Adipma), Joana Maria Mas, reclama a la Conselleria que acompanyi els professionals en el repte de remuntar el nivell lingüístic dels alumnes. “Hi ha indrets de les Illes en què el català està totalment en desús, i l’escola és l’únic espai de contacte que hi tenen els infants. S’ha de fer una integració de l’alumnat mitjançant la llengua pròpia, que ens ha d’unir. No s’ha de fer un ús polític de la llengua i, sobretot, no s’han de posar entrebancs a la feina dels docents, que ja de per si és complicada i requereix molt compromís”, exposa.

Reduir l’abandonament

Una de les xacres del sistema educatiu de les Balears és l’elevat abandonament escolar (que, així i tot, en els darrers s’ha reduït) i l’absentisme. Oliver reclama encarar el problema. “Cal establir sistemes d’alerta primerenca i de suport intensiu i individualitzat a l’alumnat. S’han d’organitzar i analitzar dades que permetin identificar els estudiants que falten a classe, presenten problemes de conducta o dificultats acadèmiques”, explica. A partir d’aquí, i segons el que s’extregui, s’ha d’actuar: “S’ha d’intervenir en l’alumnat quan mostra els primers signes de dificultat. Per exemple, si es produeix un absentisme important. També cal donar suport a l’alumnat, famílies i professorat perquè entenguin la importància d’assistir a classe cada dia, monitorar-ne el progrés i ajustar les intervencions de la manera adequada”, enumera el degà.

Canviar la formació del docent

El Col·legi Professional de Docents ha nascut per donar suport als professionals, però també per abanderar un canvi en la formació i en l’avaluació: “El gran repte que tenim és consolidar el canvi de paradigma per aconseguir una avaluació formativa i competencial dels alumnes, acompanyada de més recursos, infraestructures, mesures per combatre la massificació i reduir ràtios”, assenyala Antoni Salvà, coordinador del Col·legi. El tancament de l’IES Politècnic suposarà la supressió de 300 places públiques a Palma, on fa 20 anys que no es fa cap institut i falta espai. L’Assemblea de Docents assegura que evitar el tancament de l’institut serà uns dels temes en els quals farà feina el 2025.

El Col·legi també se centrarà en la transformació de la preparació dels docents. “S’han d’establir els principis que dirigiran l’accés a la funció docent i tot el que és necessari per capacitar els professionals per atendre les necessitats de l’alumnat del segle XXI, des de la perspectiva de la inclusivitat i la transformació tecnològica”, afegeix Salvà.

L’evolució del perfil de l’alumnat també fa necessari incorporar nous perfils professionals a les aules. “Ara ja no és sols tenir una educació innovadora, sinó també que inclogui l’alumnat dins el centre, perquè s’hi senti part i això el motivi a estudiar”, exposa Mas. Molts estudiants no se senten identificats amb el que fan a l’escola perquè venen amb les motxilles emocionals plenes. “Calen nous perfils professionals que responguin a les necessitats dels infants. Així es podrà aconseguir que, una vegada resoltes les dificultats, els nins formin part de la dinàmica educativa amb normalitat”, explica Mas.