Els docents temen un “retrocés pedagògic” amb el PP i Vox

Palma“En els darrers anys, l’educació no ha estat un problema, però ara ho tornarà a ser”. Aquesta és la percepció del professor Miquel Estarellas, del Centre Integrat d’FP Juníper Serra, davant l’horitzó que es presenta amb les mesures educatives del pacte de govern entre el PP i Vox. Una de les mesures més importants és la lliure elecció de llengua a totes les etapes educatives, a més de la suspensió de l’aplicació de la LOMLOE. El model educatiu del nou Govern es basa en el mèrit i proposa que les activitats extracurriculars es duguin a terme amb l’autorització prèvia dels pares. És a dir, s’implantarà el pin parental. Davant d’aquest plantejament, el catedràtic en Història de l’Educació per la UIB, Bernat Sureda, considera que, “si s’apliquen radicalment principis com aquests, se succeiran els conflictes, sense que hi hagi cap mena de conseqüència positiva per als alumnes”. I afegeix que moltes de les mesures “seran molt difícils d’aplicar, perquè no hi ha recursos”. “S’haurà de veure fins on poden o volen arribar”, diu.

El professor del CEIP Verge de Lluc Iñaki Aicart considera que el futur de l’educació a les Balears es basarà en el “retrocés pedagògic”. En aquest punt, el nou Govern vol consolidar un model basat en l’esforç, el mèrit, la capacitat i el respecte als docents. Aquest plantejament genera el rebuig de les fonts que ha consultat l’ARA Balears, encara que per diferents raons. La directora pedagògica d’Infantil a Sant Josep Obrer, Esperanza Buendía, assenyala que el mèrit i l’esforç no es poden valorar. “A Infantil i Primària tots els alumnes volen aprendre, i s’hi esforcen. Si no ho fan, és perquè no poden o perquè l’entorn no els acompanya. Hi ha una resistència que els docents hem de vèncer”, diu. 

El director del CEIP Es Puig de Sóller, Joan Montaner, creu que la mesura incrementarà la competitivitat entre els estudiants. “Fins ara, a Primària s’ha fet molta feina per incentivar la cooperació i afavorir que cadascú arribàs al màxim de les seves capacitats, fossin les que fossin”, explica. També assegura que, malgrat tot, la competitivitat entre alumnes “hi continua sent. No fa falta fomentar-la”.

La creació d’una zona escolar única a Palma també provoca debat entre els professionals de la pública i la concertada. Sureda assegura que la llibertat d’elecció de centre ja existeix, però no hi ha prou oferta de places per cobrir la demanda. “Si més famílies volen un centre, però no hi posen més places, serà un problema. És aquí on els centres aplicaran tallafocs, com són les matrícules encobertes, que faran que gent no les pugui pagar. Es produirà, així, la segregació de l’alumnat”, explica. 

En canvi, la directora pedagògica d’Infantil de Sant Josep Obrer, Esperanza Buendía, considera que la mesura els beneficiarà. “Té una doble lectura. A nosaltres ens anirà bé, perquè si a tu t’agrada una escola i creus en el seu projecte, hi has de poder anar, encara que no et toqui per zona. Tindrem més alumnes”, diu. Ara bé, també és conscient que la iniciativa pot perjudicar els estudiants de la zona, que es poden veure desplaçats del centre de referència. Miquel Estarellas és contundent: “Què se suposa que farem amb els centres als quals no vulgui anar ningú? Els tancam?”, es pregunta.

L’aprovació prèvia de les matèries extracurriculars per part dels progenitors és un altre plantejament del pacte entre PP i Vox. Bernat Sureda creu que la mesura, si s’aplica, “serà una barbàrie”. L’escola “és un espai de socialització secundària”, continua. Això implica que els estudiants s’han de trobar “amb companys i adults amb punts de vista diferents, perquè les aules han de ser un espai de pluralitat on es presentin totes les realitats”. 

Ara bé, Montaner dubta que la mesura es pugui aplicar als centres de Primària, perquè la majoria d’activitats que es fan no són extracurriculars, sinó que es consideren com a complementàries al currículum. Al centre solen informar les famílies del que fan, però si ho han d’autoritzar, “es generarà un malestar innecessari”. “Tots els alumnes tenen dret a una educació basada en el respecte a la igualtat, la identitat de gènere i els valors democràtics”, explica. Per part seva, Buendía s’estima més no pronunciar-se sobre com impactarà la mesura al seu centre. 

El català, llengua d’integració

Quant al català, la professora de Sant Josep Obrer ho té clar. “Som de família emigrant i la immersió em va afavorir per aprendre a estimar la llengua. El Decret de mínims s’ha de mantenir. No podem tirar pedres damunt la nostra teulada”, assegura. El nou Govern permetrà triar la llengua d’escolarització a totes les etapes educatives, una mesura que té la polèmica assegurada. Bernat Sureda apunta que serà difícil que es pugui dur a terme, “per la manca de recursos i d’espais”. Però, en cas que s’apliqui, provocarà la “segregació de l’alumnat i un deteriorament de l’educació, amb centres que ho facin tot en català, altres en castellà i d’altres mig i mig”, afegeix. La professora de Monti-sion a Pollença Maria Esperança Gelabert és del mateix parer. “Hem d’ensenyar en català”, opina. També creu que permetre elegir l’idioma generarà problemes a les escoles. “Som un centre petit, amb un professor per matèria. Com ho farem?”, demana.

El PP i Vox també volen reforçar la inspecció educativa “per evitar intromissions ideològiques”, una motiu que els docents qüestionen. Bernat Sureda considera que la proposta suposa retornar a un “plantejament inquisidor, per fer de la inspecció un instrument de control i desconfiança cap als docents”. “Els inspectors han de donar suport als professionals, no estar-los damunt. A les aules de les Balears no s’adoctrina”, afegeix Sureda. Per Buendía, els inspectors no han de ser “només vigilants”, sinó que han de ser sobretot elements de conciliació entre les famílies i els centres educatius, “i no generar enfrontaments innecessaris”.

L’educatiu ha estat un dels motius de discrepància política la darrera legislatura, i el PP i Vox han deixat ben clar que modificaran la normativa vigent. El que reclama el sector educatiu és diàleg, amb l’objectiu d’assolir un model de consens i que no hi hagi canvis profunds en cas de relleu polític al Consolat de Mar. “Esperem que no hàgim de tornar a treure les camisetes verdes. Ningú ho vol, i seria molt mal senyal”, diu Aicart, recordant la legislatura de José Ramón Bauzá.