Els docents veuen urgent recuperar el seu prestigi per tornar a captivar els alumnes

PalmaLa figura dels docents ha perdut valor en la darrera dècada. Aquesta és la idea que s’extreu de la conversa amb sis professionals de l’escola pública i concertada de les Illes Balears. I per a una part important d’aquest col·lectiu, ha arribat l’hora de promoure un col·legi professional que ajudi a reivindicar i adaptar als nous temps la imprescindible tasca dels professionals de l’educació. “Estic molt frustrat i l’únic moment en el qual estic a gust és a classe amb els alumnes”. Així resumeix Guillem Barceló, professor de Geografia i Història a l’IES Santa Margalida, com se sent en relació amb la seva feina. La consolidació de les noves tecnologies, a la qual s’afegeix l’augment de la pressió per part de les famílies i les institucions envers els mestres, ha llastat els ànims d’un col·lectiu que reclama recuperar l’autonomia i el prestigi professional. “Estam constantment donant la cara davant les famílies i moltes vegades no tenim resposta. Tot plegat ens resta credibilitat”, lamenta Barceló. Els docents consultats aposten per recuperar el prestigi pedagògic com a eina per afavorir el benestar dels alumnes i plantegen mesures per millorar la situació de l’educació.

Barceló va ser una de les cares visibles de l’Assemblea de Docents durant la lluita contra les polítiques educatives de Bauzá. “Frenàrem l’intent de desmuntar el sistema educatiu, però després no s’ha millorat. Ja no és només que els pares no ens valorin, sinó que no s’està fent feina perquè l’educació tingui valor”, diu. Li sap greu també que la Conselleria d’Educació, segons la seva opinió, “està dilatant l’aprovació del Col·legi Professional Docent, bàsic perquè se’ns escolti com a col·lectiu”. Els docents, segons exposa Barceló, estan cansats, “amb formacions digitals sense sentit i sense que es valori realment la innovació pedagògica”.

Per part seva, Sebastià Vicens és professor de Ciències Socials al CEPA s'Arenal. Aquest docent opina que la situació dels professionals ha millorat lleugerament. “S’ha aconseguit posar en valor l’educació per a adults i reconèixer els docents que fan aquesta tasca, i també s’ha potenciat la formació d’FP”, diu. Però coincideix amb Barceló a assenyalar la “fiscalització constant per part de la societat i les famílies”. Així mateix, Vicens exposa que “tots ens sentim com productes de fàbrica. Som màquines que feim rúbriques. Això fa que es perdi l’esperit de l’educació artesanal, la del docent que dedica temps a crear dinàmiques per motivar l’alumne”, exposa.

Respecte de les receptes per combatre aquestes realitats, Barceló aposta perquè la Conselleria d’Educació “faciliti l’empoderament dels docents”. En aquest sentit, considera necessari que es facin visites als centres, per conèixer els problemes que hi ha i fer les normatives en funció de les necessitats detectades. Per altra banda, creu que s’ha d’apostar per una formació basada en criteris científics, que formi persones en valors, però que també transmeti continguts. “Els docents ens sentim com a homeòpates de l’educació i no feim el que ens toca: ensenyar”, opina Barceló. Sebastià Vicens, en canvi, considera necessari realçar la llibertat metodològica dels docents, així com reconèixer l’autoformació que es fa als centres. Per això planteja que la Conselleria d’Educació “faci costat als projectes autònoms dels centres, i no només als que segueixen la línia metodològica fixada per l’Administració”. Vicens exposa el cas de l’IES Santa Maria, que recentment ha elaborat un mural d’Aurora Picornell. “No ha transcendit perquè no ha tingut el suport de l’Administració ni dels mitjans”, lamenta.

Primària és la base dels alumnes

L’Educació Primària estableix els fonaments dels alumnes per al seu desenvolupament social, una visió que comparteixen tant Nona Cañellas, mestra del CEIP Santa Catalina, com Aina Amengual, del CEIP Ses Rotes Velles. Ambdues coincideixen a assenyalar la pèrdua de credibilitat cap al sistema educatiu. “Als docents se’ns cataloga d’ineficaços i se’ns culpabilitza del fet que el nin no aprengui i tingui problemes de conducta. Però feim el que podem amb els recursos que tenim. No se’ns valora”, explica Cañellas. Per part seva, Amengual lamenta que s’ha perdut l’educació basada en la sorpresa. “De cada vegada és més complicat captivar els nins. Estan massa espavilats”, diu. Li sap greu que l’alumnat hagi perdut el respecte als mestres: “Fins a quart de Primària es manté la cordialitat, però després s’inicia el qüestionament constant dels docents i les seves metodologies”, diu.

Davant aquesta realitat, Cañellas considera que s’ha d’apostar per fer reunions individuals i també col·lectives, en les quals els pares puguin explicar com eduquen els seus fills. “Si hi ha discordances entre el model educatiu escolar i el familiar, no anam bé”, assegura. Per altra banda, planteja que tots els centres disposin de manera fixa de la figura dels orientadors educatius. “Són tants els alumnes que arriben amb dificultats, que un únic mestre no pot fer-los l’acompanyament necessari. Ara per ara, els docents som psicòlegs, orientadors i treballadors socials”, diu. Per part seva, Amengual, del CEIP Ses Rotes Velles, planteja “retornar a l’educació basada a mirar els alumnes als ulls i en la comunicació gestual. I no abusar de la tecnologia a l’aula”, puntualitza. També considera bàsic que des de l’Administració es difongui la tasca docent i que els mestres es formin per ser “bons comunicadors i saber engrescar l’alumnat i les famílies. Ajudaria a fer que es valori la feina feta”, diu.

Les emocions importen

Andreu Mir, director general dels Col·legis Diocesans de Mallorca, retreu que als docents ja no se’ls considera la font del coneixement i la informació. Malgrat tot, explica que en algunes situacions es percep que la seva figura és més important que abans. “Tots els centres, per exemple, ens estam formant per treballar l’educació emocional amb els nins”, explica. En el cas dels centres diocesans, si bé hi ha problemes esporàdics amb les famílies, “són molt puntuals”, diu Mir. Per la seva banda, Xesc Barceló, professor de Mata de Jonc, explica que la feina que fa l’omple: “Sempre xerr amb els alumnes i hi ha molt bones sinergies”, diu. Si més no, reconeix que de cada vegada costa més fer feina còmodament. “Els pares que trien Mata de Jonc en general fan costat al nostre model: els dels infants petits estan contents, però els dels majors (en part) pensen que no feim res”, es plany.

Les propostes que fan els professionals de l’escola concertada segueixen una línia semblant als de la pública. Mir troba indispensable “potenciar la formació als centres, per adaptar les aptituds del professorat a les noves necessitats dels alumnes”. Per altra banda, les escoles han d’incorporar més els agents sanitaris, de serveis socials i els policies tutor, perquè facin feina mà a mà amb els professionals de l’educació”, diu. El professor de Mata de Jonc proposa que es doni visibilitat als docents de les escoles cooperatives. “Quan es parla d’escola concertada, tothom pensa en les catòliques. Els docents de les cooperatives feim una bona feina constantment emmascarada, però que s’ha de conèixer”, opina. Amb tot, els docents consultats mostren predisposició a ser part del canvi que l’educació necessita per recuperar el prestigi dels professionals que s’hi dediquen.