Documentals d’autor per despertar la reflexió i la creativitat a les aules

PalmaAurora Jhardi estava convençuda que projectar Midnight Traveler a l’aula seria un fracàs. Un documental de 87 minuts sobre l’exili a Europa d’una família afganesa amenaçada pels talibans. Ella és docent al cicle de Formació Professional bàsica d’Es Liceu, on van els alumnes que no han adquirit el nivell per acabar l’ESO però no tenen edat per entrar al món laboral. “Són al·lots amb unes motxilles molt grans de fracàs escolar, problemes socials... Els costa molt connectar amb les coses”, explica. Però va posar el film i va passar el contrari del que havia predit: “Els va impactar molt”. Hi va haver plors, angoixa, debats intensos durant dies després de veure aquest documental –gravat amb els mateixos mòbils de la família–, que formà part del festival MajorDocs l’any 2020.

I és que precisament una de les potes importants del festival és l’educativa: es proposen colar-se dins les escoles per obrir un espai de reflexió i creativitat entre l’alumnat a partir d’unes pel·lícules que fugen del patró narratiu que s’acostuma a veure en el cinema més mainstream. Al contrari, en temps de consum d’imatges accelerat i sobreoferta audiovisual, el festival fa la seva tercera edició –del 5 al 9 d’octubre d’enguany– mantenint la seva filosofia de certamen ‘lent’, amb pocs títols –enguany, vuit– que seleccionen sobretot per la seva profunda mirada d’autor.

Jhardi té clar que repetirà aquest curs i passarà més d’un film. Remarca que l’experiència va fer que desmentissin mites sobre la migració, que valorassin el que tenen “i fins i tot un alumne, que ningú hauria donat res per ell, arran del documental va descobrir que li agradava el món audiovisual i ara fa un grau mitjà de So i Imatge”, explica.

Més enllà del contingut

Perquè els docents tinguin més eines per treballar ofereixen una jornada de formació gratuïta per a docents en què participaren una cinquantena de professors l’edició passada. En aquesta ocasió, el curs serà dijous 23 de setembre. A més, el certamen ha arribat a un acord amb la Conselleria d’Educació perquè els títols estiguin disponibles gratuïtament a tots els centres educatius. 

“En l’àmbit educatiu passa molt que només es mira el missatge, el tema, i per a nosaltres és molt important aproximar-nos al cinema situant-nos des del lloc del creador i reflexionar sobre la forma cinematogràfica que pren”, sosté la pedagoga i codirectora de Cinema en curs, Laia Colell, que és l’encarregada de fer la formació. Allò important, per a ella, és “generar un espai de trobada” i no quedar-se amb la primera reacció de l’alumnat. Pot prendre forma de sacsejada, fascinació, incomoditat... però que aquesta primera impressió ha de ser un motiu de reflexió”, detalla. A més, remarca el fet que, a partir d’una mateixa pel·lícula, es treballen moltes competències educatives: des de l’expressió oral i escrita fins a les relacions socials, l’esfera filosòfica o els contexts històrics, geogràfics i culturals. “I són els mateixos alumnes que tenen el desig de saber-ne més”, afegeix.

Domènec Boronat és un altre dels professors que repetiran tant la formació com el treball amb el documental a l’aula. Fa classe a primer de Batxillerat artístic a l’IES Mossèn Alcover de Manacor i valora que “difícilment els alumnes trobin fora experiències com aquesta”. L’any passat varen veure A media voz, el viatge de dues realitzadores cubanes a Europa, i “va calar molt”, diu. En grup amb moltes persones migrants, “el discurs de l’exili va afectar, en alguns casos, molt profundament”. A partir d’aquí, es varen encetar debats “que consumiren diverses sessions”. Varen filmar les converses i varen pensar maneres de “canalitzar el dolor i el desarrelament a través del fenomen audiovisual”. “Als estudiants, com a creadors, els va atreure molt, perquè no varen veure un relat habitual”, assegura.

“Si no és per aquest impuls a l’escola no veurien aquest cinema”, afirma Manuela Sard, professora de Llengua Castellana i Literatura a IES Son Rullan. L’edició passada, en una classe de tercer d’ESO varen visionar Viaje al cuarto de una madre, que aborda la relació entre una mare i una filla quan el pare mor. “Una pel·lícula lenta, molt intimista, i em varen sorprendre molt els seus comentaris tan madurs, en varen entendre la simbologia”, remarca.

Fugint del patró habitual

MajorDocs selecciona pel·lícules “diferents de les que el logaritme o la publicitat fan visibles”, diu el cineasta i director artístic del festival, Miguel Eek. El problema –continua– és que els joves sovint s’apropen a films que “són tallats pel mateix patró” i explorar altres propostes “pot obrir altres mirades”. En la línia de Colell, creu que s’ha de fugir de l’alfabetització audiovisual més acadèmica i tècnica i treballar des d’un altre enfocament. “El tipus de plans, la nomenclatura... això no és tan important, sinó què ens diu aquest pla, què em fa sentir? Per què una conversa està fora de camp?”, detalla. També subratlla la importància d’ensenyar-los que les imatges no són inofensives, que cal descodificar-les. “Ells són creadors d’imatge, però de vegades no són conscients què signifiquen ni de la capacitat i diversitat d’expressions que poden treure amb un mòbil”. Precisament per encendre la creativitat, a molts títols el material és casolà, a l’abast de tothom.