És dolent bronzejar-se?

Nova YorkLes característiques climatològiques del nostre país, amb un índex elevat de dies assolellats l’any, ens permeten gaudir més temps dels beneficis del sol. És una font de salut i benestar que intervé en la síntesi de la vitamina D necessària per fixar el calci i prevenir el raquitisme, actua en el tractament d’algunes malalties de la pell, alhora que participa en una sèrie de processos fisiològics essencials per al desenvolupament de l’organisme. El sol per si mateix no és perjudicial, però cal evitar la sobreexposició a les radiacions solars. "Si la pell pogués parlar, diria ai cada vegada que et bronzeges”, assegura Maral Skelsey, dermatòloga de la Universitat de Georgetown. De fet, Skelsey diu que la pell bronzejada és el resultat d'una lesió cutània: la pigmentació extra és un intent de la pell de protegir-se d'un dany més gran.

Les cremades solars s'associen, des de fa temps, a un risc més gran de patir càncer de pell, però el bronzejat també fa augmentar aquest risc, afirma Patricia Farris, dermatòloga de Metairie, Louisiana. El bronzejat i les cremades solars es deuen a l'exposició a dos tipus de raigs ultraviolats emesos pel sol. Els raigs ultraviolats B (UVB) provoquen cremades solars i els raigs ultraviolats A (UVA) penetren a més profunditat i indueixen el bronzejat. "Els dos tipus de raigs ultraviolats poden provocar mutacions en l'ADN que augmenten el risc de desenvolupar càncer", comenta Farris. “Quan es va posar de moda el bronzejat artificial, es va propagar la idea que ho podies fer sense perill sempre que no et cremessis –explica–. Gairebé immediatament els dermatòlegs van començar a veure pacients cada cop més joves amb diferents tipus de càncer de pell i, en particular, melanoma”.

La radiació UVA també fa malbé la pell d'altres maneres, segons la dermatòloga Min Deng. “Hi ha tota una sèrie de conseqüències moleculars. A banda de fer malbé l'ADN directament, la radiació UVA suprimeix el sistema immunitari, de manera que també augmenta el risc de càncer", diu.

També fa envellir la pell: els raigs UVA “descomponen les molècules de col·lagen i elastina, provoquen arrugues, taques i un aspecte envellit de la pell”, explica Farris.

I la vitamina D?

Tot i que és important absorbir suficient vitamina D (els adults de 19 a 70 anys han de procurar absorbir 600 unitats internacionals de vitamina D al dia), la gent sol tenir idees equivocades sobre la millor manera de fer-ho, segons els experts. La vitamina D se sintetitza a la pell després de l'exposició als raigs UVB del sol. Segons les investigacions, la majoria dels adults de pell clara obtenen prou vitamina D després de passar fins a 10 minuts a l'aire lliure al migdia durant els mesos de primavera i estiu.

"Els estudis també suggereixen que el protector solar no afecta la capacitat de l'organisme per produir vitamina D a partir de l'exposició a la llum solar", afirma Farris. "Si tens la pell més fosca, és possible que el teu cos no sintetitzi tanta vitamina D a partir de la llum solar, per això és més segur obtenir-la d'aliments com el salmó, els rovells d'ou, la llet enriquida i el suc, així com de suplements", diu Skelsey. La gent gran també té més problemes per sintetitzar la vitamina D en comparació amb les persones més joves, assenyala Skelsey, que afegeix que, per tant, com més gran siguis més aliments abundants en vitamina D has de consumir, o bé prendre suplements.

Com protegir-se del sol

Per protegir millor la pell dels raigs UVA i UVB, cal utilitzar un protector solar d'“ampli espectre”, explica Skelsey. El protector solar s’ha d’aplicar mitja hora abans de sortir de casa i, després, reaplicar-lo cada dues hores. Segons Deng, lamentablement, la majoria de la gent s'aplica molt poc protector solar. “Només s'apliquen una quarta part del gruix que se suposa que s'han d'aplicar”, diu. Si fas servir un aerosol, la dermatòloga recomana ruixar-lo a un parell de centímetres de la pell i després fregar-lo amb les mans.

Deng assegura que la majoria de la gent no es torna a posar protector solar amb la freqüència que ho hauria de fer. Si nedes, t'esquitxa l'aigua o sues, te n'has de tornar a aplicar cada hora, encara que es tracti d'un protector solar resistent a l'aigua, diu. Si no et mulles te n'has d'aplicar cada dues hores. Als envasos de les cremes hi apareix una imatge d'un pot obert amb una xifra (el que s'anomena period after opening, PAO), que és el que indica els mesos que pot estar oberta mantenint les propietats. En el cas de les cremes solars, sol ser 12 mesos.

Els dermatòlegs també recomanen fer servir roba amb un factor de protecció ultraviolada (UPF, per la seva sigla en anglès). “La roba amb protecció solar, els barrets, els para-sols de platja, les ulleres de sol i els vidres polaritzats dels vehicles són molt útils”, conclou Skelsey.

Quin factor de protecció necessitem?

Gran part dels experts recomanen fer servir un factor de protecció (FPS) de com a mínim 30 per a la majoria de persones i climes. "Tanmateix, no hi ha res de dolent en augmentar el nivell, sobretot si et cremes amb facilitat o si es té algun tipus d'al·lèrgia a l'exposició solar", afirma Vinod Nambudiri, dermatòleg de Boston.

Un cop superat el factor 30, la protecció és més gradual. Si s'aplica correctament, per exemple, un protector solar de FPS 30 protegeix la pell d'aproximadament el 97% dels raigs UVB de sol, mentre que un FPS 50 protegeix aproximadament del 98%. Cap protector solar bloqueja al 100% els raig solars. La majoria d'experts amb els quals ha parlat el The New York Times afirmen que el més important és trobar un protector solar que protegeixi tant dels raigs UVB com dels raigs ultraviolats (UVA), que són els que envelleixen més la pell i causen arrugues. "La majoria de persones no obtenen els beneficis del FPS que indica l'etiqueta del protector solar perquè no s'apliquen una capa prou gruixuda sobre la pell i, en general, no se'n tornen a aplicar amb la freqüència necessària", diu Belinda Tan, dermatòloga.