Domingo Bonnín: “La llampuga és un peix de pas i una passada de peix”

PalmaMolts mallorquins esperen amb delit la temporada de la llampuga, que a les Balears comença el 25 d'agost i acaba el 31 de desembre, encara que els mesos més forts són els de setembre i octubre. Les darreres dades a l'abast són del 15 de setembre i ja se n'han pescat 30 tones, quatre més que l'any passat en la mateixa data. “Però això no vol dir que sigui una temporada millor, perquè en altres èpoques ha començat malament i després ha millorat i a la inversa, hi ha moltes casuístiques”, diu el president de la Confraria de Pescadors de les Balears, Domingo Bonnín, un gran fan de la llampuga. “Jo sempre ho dic: la llampuga és un peix de pas, però una passada de peix. La majoria de gent només el menja amb pebres, però es pot fer de moltes maneres: bullit, fregit, a la planxa, en forma de sushi...”. I es tracta d'un producte que surt a compte pescar perquè el mateix Bonnín admet que “si tens una bona temporada de llagosta a l'estiu i una bona temporada de llampuga, pràcticament has salvat l'any”.

La llampuga, certament, és un peix molt apreciat a les Balears, sobretot a Mallorca, però també a Sicília, Malta i Tunísia. I a tots aquests indrets s'han recollit dades per conèixer millor aquest animal pelàgic –que menja a prop de la costa– i altament migratori que trobam en aigües tropicals i de la Mediterrània i que ha estat l'objectiu d'estudi d'una tesi que s'acaba de presentar a la Universitat de les Illes Balears.

El seu autor, Vicenç Moltó, es va proposar estudiar aquesta espècie i, en concret, els efectes de l'escalfament global a la seva mida i hàbits. La llampuga ve a les Balears a criar i després parteix cap a altres aigües. Així, els peixos que alimenten les pesqueries de la Mediterrània són exemplars joves. La llampuga ve a les Illes a l'estiu, quan la temperatura de l'aigua està entre 16 i 18 graus centígrads, i parteix cap a l'Atlàntic quan aquí arriba l'hivern i l'aigua està entorn dels 13 graus. La tesi de Moltó ha demostrat que com més alta és la temperatura de l'aigua, més grans són els exemplars i tenen períodes de reproducció més llargs. “Per saber si en el futur el fet que pugi la temperatura de l'aigua limitarà la migració de les llampugues, no tenim dades suficients, però el que sí que hem comprovat és que les temperatures elevades tenen conseqüències sobre el seu creixement i poden afectar la biologia reproductiva de l'espècie”.

El treball d'aquest investigador també ha aportat altres informacions rellevants. A través d'estudis genètics, ha demostrat que els pescadors que pesquen a aigües de Sicília, Malta, Tunísia i les Balears pesquen del mateix estoc de llampugues: “Totes les estudiades tenen una estructura genètica similar que és la mateixa a tota la Mediterrània”. I s'ha aconseguit establir que al voltant de deu milions de llampugues s'incorporen a les zones de pesqueries de la Mediterrània cada any, un nombre que s'ha mantingut constant des del 2008 fins a l'actualitat. “Això vol dir que, de moment, no hi ha risc de sobrepesca i, per tant, si no s'incrementa l'esforç pesquer durant els mesos de màximes captures, això no hauria de canviar”, assenyala Moltó. El model que s'ha aplicat en aquesta tesi és un dels primers punts de referència d'explotació sobre aquesta espècie i l'ha adoptat la Comissió General de Pesca del Mediterrani (CGPM) com a model de referència per avaluar anualment l’estoc de llampuga a la Mediterrània amb la idea de contribuir a una gestió sostenible.

La realitat és que la llampuga no està molt estudiada. Hi ha una sèrie de dificultats tècniques per fer-ho. Quan integra les pesqueries de la Mediterrània té una mida de 60 o 70 centímetres que fa molt difícil que siguin marcades per fer-ne un seguiment. “Fa dos anys que hem començat a marcar llampugues amb marcatges acústics, uns xips semblants als que s'insereixen als animals domèstics, però necessiten receptors acústics. De moment, Ports de l'Estat ja n'ha instal·lat a les seves boies i ara estam pendents que es pugui fer el mateix a l'Estret de Gibraltar. D'aquesta manera, aconseguiríem fer un seguiment de les llampugues i saber on van de gener a maig. Perquè en desconeixem els patrons migratoris, tot i que està clar que es mouen”.

Aquesta tesi s’ha fet en el marc de l’activitat investigadora de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea, CSIC-UIB) i el Centre Oceanogràfic de Balears (COB-IEO, CSIC), pretén anar un pas enllà i explorar els efectes ambientals sobre alguns trets biològics i ecològics de l’espècie,