DomusVi i Seniors acumulen el 44% dels morts per covid-19 a les residències

PalmaSi augmenten els contagis, el coronavirus acaba colpejant les residències. Així va passar en la primera onada i l’efecte es repeteix en la segona. Els centres per a la gent gran són els que més pateixen la pandèmia perquè concentren la població més vulnerable al covid-19, i una prova d’això és que -des de març fins al tancament d’aquest diari- la Conselleria de Salut ha notificat la mort de 188 ancians en aquests centres, pràcticament la meitat de les 392 defuncions per coronavirus a les Illes. Però les morts no han afectat totes les residències de la mateixa manera: un 44% ha estat d’usuaris de centres propietat dels grups DomusVi i Seniors. En la primera empresa hi ha hagut 46 defuncions, i en la segona, 36.

Són les dues empreses més importants del sector a les Balears. Segons les dades del darrer informe d’Alimarket que va avançar l’ARA Balears a l’agost, cada empresa té sis centres i entre les dues controlen un 27% dels llits. De les 5.399 places que hi ha en residències a les Illes, DomusVi en gestiona 750 i Seniors, 696. Cal recordar que les dues abanderades del sector tenen en comú els seus vincles amb diferents fons d’inversió. DomusVi va néixer de la fusió de dues grans empreses del sector, Geriatros i SARquavitae, que al seu torn pertanyen a dos grans fons d’inversió: el britànic ICG i el francès SRS. Per la seva banda, Seniors pertany al grup francès Korian i entre els seus propietaris figuren el fons canadenc Investments PSI i Predica, la filial de les assegurances de vida del banc Crédit Agricole.

La subdirectora d’Atenció a la Cronicitat i coordinadora de la gestió covid-19 a les residències per part de l’IB-Salut, Angélica Miguélez, assegura que en tots els centres que han intervingut “hi ha hagut una col·laboració total” i que “ho han fet molt bé”. A més, explica que “partien de plantilles pensades per cuidar, i no per a atenció sanitària”. És en aquests casos en què Salut intervé, quan es detecta un brot virulent, per donar-los suport i aturar-ne l’expansió.

De moment, la Conselleria ha intervingut vuit centres per contenir els contagis: DomusVi Santanyí, Hospital de Llevant, Bell Entorn, Seniors Inca, DomusVi Can Carbonell, Reina Sofia d’Eivissa, Oasis i DomusVi Palma. Aquesta darrera és la que ha patit un nombre més elevat de víctimes (31) per un brot en la primera onada. La segona amb més víctimes ha estat Bell Entorn (21) i darrere hi ha les residències Seniors de Sant Joan i Inca, on varen perdre la vida 14 i 13 usuaris, respectivament.

Miguélez subratlla que hi ha molts factors que condicionen que un brot s’estengui. Per exemple, si qui es contagia és un professional que treballa en una o diverses plantes i les dimensions de la residència. La situacio també canvia molt entre els centres que tenen pocs usuaris amb un alt nivell de dependència i els que en tenen més, que arriben fins i tot al 80% del total. “Requereixen moltes més cures”, diu. Així i tot, la coordinadora admet que hi ha una equació que no falla: “Com menys professionals i menys formació, més contagis”. Assegura que tots els centres que ha intervingut el Govern compleixen la ràtio legal de cuidador per pacient, “però hi ha residències que ens agradaria que tinguessin més professionals per cuidar millor”.

Miguélez reconeix que a través de les intervencions han detectat que alguns dels centres, quan els ha faltat personal per aïllaments i baixes, havien reaccionat “jugant amb els dies lliures i doblatges de jornada per poder donar l’abast”, perquè els costa molt trobar professionals. A més, “la situació laboral a les residències és dura”, admet la coordinadora. “Són sous que no tenen res a veure, per exemple amb els del sistema de salut. I si no es milloren, molt difícilment la gent s’oferirà a anar-hi, i encara menys en un moment de brot”. Explica que quan el virus entra en una residència causa una situació molt dura per als treballadors: “Hi ha nervis, plors, sentiments de culpa, i el primer que feim és donar suport emocional”.

A banda de les intervencions, el Govern i els consells coordinen cribratges periòdics a les residències i fan formació constant a un referent covid-19 a tots els centres. A més, un equip d’infermeres els visita per comprovar si els plans de contingència funcionen. “El control és ferri”, tanca.

Expedients oberts

L’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) té oberts 20 expedients a residències. Algunes en tenen dos: un d’ofici per part de la institució insular i un altre per denúncia externa. En 14 dels casos, el procés s’ha iniciat durant la pandèmia de coronavirus. L’IMAS no pot donar detalls dels expedients oberts, però remarca que els fan per “ajudar a millorar els aspectes que puguin afectar la correcta prestació del servei”. Si no s’apliquen les millores que reclamen els expedients, llavors és quan es proposa una multa. Ara només hi ha una proposta de sanció en marxa, que es va fer abans de la pandèmia. Amb tot, l’IMAS assegura que “un problema sanitari no té per què dur implícita una mala gestió del servei”.

En la segona onada, les Illes han registrat més morts a les residències que en la primera. En la primera fase varen morir 74 ancians, mentre que els darrers mesos s’ha informat de 112 defuncions. Tot i això, Salut assegura que la taxa de mortalitat és la mateixa: un 20%. És a dir, que moren, de mitjana, dos de cada deu padrins contagiats. La taxa no augmenta, tot i que hi hagi hagut més contagis a les residències. I, de fet, les infeccions als centres han crescut perquè també ho han fet fora. Mentre que en la primera onada es va arribar a un màxim d’uns 900 casos actius detectats, ara n’hi ha 4.172. El canvi de perfil de les persones infectades, que en la primera onada eren gent gran i ara, persones d’entre 20 i 50 anys, ha fet que no hi hagi una forta pressió assistencial als hospitals, però sí que ha tingut conseqüències a les residències, on hi ha la població més vulnerable al virus.