Una dona amb al·lèrgia als grumers: "Tenc pànic d'entrar a la mar"

PalmaL'arribada de l'estiu és sinònim d'anar a la platja per a tots els amants de la mar. Però hi ha persones que pateixen al·lèrgia al verí dels grumers, un fet que els genera pànic i que converteix el que hauria de ser una nedada agradable en uns Jocs de la fam per detectar a temps aquests animals gelatinosos. Segons el Grup Ajuda Animal SEMES de la Societat Espanyola de Medicina d'Urgències i Emergències, les picades de grumer representen el 60% de les incidències que es produeixen a les platges durant l'estiu. A Maria Sansaloni, per exemple, la picada del grumer li genera una resposta al·lèrgica a gran escala, amb ampolles de pus, inflamació i que en molts casos requereix l'aplicació de cortisona: "Quan vaig a la mar, tenc pànic a entrar-hi, i sempre abans faig una inspecció visual. A més, abans de la nedada de plaer n'hi ha una de prèvia amb ulleres de busseig que és d'inspecció de l'entorn", explica.

Conta que, durant tota la seva infància i fins ben entrada l'edat adulta, les reaccions del seu cos a les picades eren les habituals, amb lleugeres inflamacions i vermellor a la zona de contacte. Ara bé, d'un estiu a l'altre el seu cos va canviar. "De cada vegada em feien més reacció i el dermatòleg em va dir que el meu sistema immunitari havia generat anticossos contra el verí dels grumers; un fet que genera respostes més agressives a moltes persones", explica. La dermatòloga Marta Cantarero assenyala que una resposta tan defensiva del cos davant el contacte amb un grumer pot ser perquè la persona pateix una psoriasi pustulosa, una dermatitis de contacte o irritativa o una infecció bacteriana.

Enguany, de moment, Sansaloni només ha patit una picada, perquè al fet que no ha vist gaires grumers, s'hi ha sumat que ha extremat la vigilància per evitar ensurts.

Un ritual de prevenció

Des del moment en què li van detectar l'al·lèrgia, les seves anades a la platja o en barca s'han convertit en un ritual perfectament ordenat. Si no pot comprovar que no hi hagi grumers, no es tira a l'aigua. A més, dins la bossa de platja sempre duu una pomada corticoide i antihistamínics. La seva por als grumers l'ha tramesa als seus fills. Un d'ells, amb qui comparteix moments de platja, ha adoptat les mateixes rutines d'inspecció pam a pam d'aigua, tot i que mai ha reaccionat de manera virulenta a una picada.

T'han picat?

En cas de picada d'un grumer, el Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, dona als banyistes una sèrie de recomanacions. Les primeres cures van dirigides a desactivar la substància que genera la resposta urticant. En aquest sentit, el Ministeri recomana no gratar ni fregar la zona, ni tan sols amb una tovallola ni arena; fer la higiene de la zona amb aigua marina i mai amb dolça.

També es recomana aplicar fred durant prop de 15 minuts, però sense fregar. Avís: en cap cas és encertat posar a la ferida amoníac, vinagre, ni orina. Després de les primeres atencions, els afectats han de desinfectar la ferida amb alcohol iodat dues o tres vegades al dia durant dos o tres dies. Normalment queda una ferida oberta que es pot infectar, i és per això que el Ministeri aconsella protegir la lesió amb pomades antihistamíniques fins que se'n produeixi la cicatrització.