"Donam tranquil·litat, la gent està molt nerviosa"

PalmaNo és només atendre i dispensar medicaments, ara més que mai una part de treballar en una farmàcia implica calmar la gent, explica Tomeu Amengual, qui fa feina des de fa 12 anys a la farmàcia Petra Riera March de sa Pobla. "Nosaltres donam tranquil·litat, la gent està molt nerviosa". Però no és només la por del coronavirus, també és la incertesa que els crea el seu futur, la preocupació de la clientela. "Aquí molta gent fa feina a l'hostaleria i veu que això afectarà la temporada", diu. "Sempre hem estat un consultori, on la gent ve i t'explica les penes. Tenim una funció social important perquè cream relacions molt estretes amb els clients".

El que a Tomeu més l'ha angoixat des del principi és el fet de no disposar de material de protecció contra el covid-19:mascaretes i gel hidroalcòholic. "No n'hem tingut ni per a nosaltres". Espera tenir gel la setmana vinent.

D'altra banda, actualment, el local ha estat adaptat per atendre la població de manera segura, perquè les persones que treballen allà tinguin menys risc de contagi. S'han col·locat al mostrador dues mampares de metacrilat i a terra hi ha indicacions perquè la clientela mantingui les distàncies de seguretat establertes. Tot aquest temps, i ho continuarà fent el temps que calgui, ha repetit com un autèntic mantra les mesures de prevenció i d'higiene que ha de seguir la ciutadania.

"El cap de setmana que va començar la quarantena va ser una bogeria i la primera setmana venia molta gent gran a cercar medicaments, i aquesta darrera setmana han vingut només a cercar paracetamol", però l'anècdota més impactant que li ha passat des que va començar la crisi sanitària és quan dissabte dia 20 de març va haver de venir la Guàrdia Civil per les coes que s'havien creat fora del local. "Varen posar ordre perquè la gent no feia cas ", recorda. Això sí: diu que veu que la gent cada vegada segueix més les normes i que a poc a poc va interioritzant el que ha de fer.

Tomeu Amengual té 30 anys i un padrí que ja ha complert els noranta. També té una padrina amb càncer terminal. "Amb la situació que tenim és impossible que faci el que m'agradaria fer, que és gaudir d'ells", es lamenta. "Com jo n'hi ha molta, de gent, per això quan venen a la farmàcia moltes vegades els veus irascibles, tancats, malhumorats, però és normal", afirma. Iafegeix: "Els que feim feina dins el món sanitari estam exposats a aquestes coses, per això les nostres professions tenen un punt innegable de vocació", conclou.