Donar casa a 160 persones: la idea "innovadora" contra el sensellarisme a Mallorca
Dues entitats pretenen llogar habitatges, amb un pressupost de 3,8 milions d'euros, per treure la gent del carrer a l'illa
PalmaEl Consell de Mallorca és una de les 12 administracions locals que col·laboren amb els projectes "innovadors" d'àmbit estatal per combatre el sensellarisme Derechos a la vivienda i H4y futuro. Segons les entitats que els han impulsat, Hogar sí i Provivienda Mallorca, els models que s'han seguit fins ara "no han funcionat" i, per això, cal "un nou enfocament". Ara, la solució que proposen és llogar cases –amb un pressupost de 3,8 milions d'euros dels fons europeus– per oferir un habitatge a 160 persones que visquin al carrer, sense demanar com a requisit haver iniciat un procés de reinserció.
La directora de Planificació de Provivienda, Dámaris Barajas, ha reconegut que la situació de la gent sense llar a l'illa està marcada per "la precarietat laboral, el problema de l'habitatge i la manca d'un parc públic en aquest sentit". No obstant això, per ella, la solució és "començar per donar una casa" a aquestes persones. Segons Barajas i la subdirectora general d'Hogar Sí, Maribel Ramos, les mesures que s'han pres fins ara han estat "insuficients" i, per això, suggereixen "un enfocament nou".
![La pandèmia cronifica la situació dels sensellar](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
Quan els mitjans de comunicació li han demanat per les diferències entre el sistema actual –precisament, el de la institució que ara dona suport a aquest projecte, l'Institut Mallorquí d'Afers Socials– i el que elles proposen, Barajas ha defensat que el model espanyol es basa a "treballar amb la persona abans d'accedir a un habitatge". Això inclou, per exemple, "posar fi al consum de drogues". En canvi, el que les dues entitats plantegen és, "primer de tot, accedir a un habitatge normalitzat, abans d'iniciar un procés", ha explicat Maribel Ramos.
Una crida a la ciutadania perquè llogui les seves cases
Tot i que asseguren que coneixen la situació de crisi de l'habitatge que pateixen les Balears, tant Barajas com Ramos han insistit que el pressupost, de 3,8 milions d'euros, està pensat per poder ajudar aquestes 160 persones, 30 de les quals seran joves. Per aconseguir-ho, han afirmat que pretenen llogar cases del mercat regular de l'habitatge i, a més, han fet una crida a la ciutadania perquè ofereixi les seves cases. "Garanties de pagament" i "condicions avantatjoses" és el que garanteixen les entitats a qui vulgui llogar-los una casa o un pis.
Si bé la seva intenció és que les persones usuàries del projecte "decideixin on volen viure", són conscients que "no és realista oferir una casa individual a cada persona". En aquest sentit, cal tenir en compte, però, que els càlculs de les entitats oscil·laven entre els 550 i els 700 euros per una casa individual i entre els 900 i els 1.300 euros per una casa compartida de tres habitacions, segons la mitjana de preus de tot l'Estat. Aquestes iniciatives es preveuen implantar a Mallorca, Madrid, Barcelona, Avilés, Gijón, Cartagena, Sevilla i Múrcia.
Els programes Derechos a la Vivienda i H4y Futuro, gestionats per les plataformes socials Hogar Sí i Provivienda, formen part d'una iniciativa innovadora dissenyada per lluitar contra la cronificació del sensellarisme. Es tracta d'un nou model d'atenció i acompanyament, finançat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 amb els fons europeus Next Generation, segons ha informat el Consell de Mallorca.
D'una banda, la iniciativa H4y Futuro, dirigida a persones d'entre 18 i 25 anys, s'enfronta al desafiament que suposa el sensellarisme juvenil amb accions concretes segons les necessitats de cada persona. Es basa en el model Housing First, que l'IMAS va posar en marxa fa cinc anys i que facilita la inserció social mitjançant l'accés a un habitatge. Amb un pressupost d'1.263.000 €, aquest programa aporta primer una estabilització residencial, alhora que ofereix un acompanyament i assessorament tècnic per fomentar l'autonomia social i laboral dels joves en situació de sensellarisme.
De l'altra, el programa Derechos a la Vivienda, finançat amb 1.000.000 d'euros, pretén posar les bases d'una nova política social que fomenti una atenció més personalitzada a través d'habitatges en comunitats de veïns, amb l'objectiu d'evitar, així, la institucionalització de la problemàtica. També planteja el desenvolupament d'accions específiques segons les necessitats de cada participant, com poden ser ajudes directes, acompanyament i suport en tasques administratives i digitals, o atenció primerenca per als que fa menys de tres mesos que estan sense llar.
