Donar gat per llebre

L’anyada

La calor ha afectat la garrova i molts d’ametlers són morts,

D’ametles n’hi ha hagudes poques perquè molt d’ametlerar és mort. La sensació és que l’ametlerar tradicional s’està esvaint. El volum de la producció serà escàs. Pel que fa a la garrova, hi ha hagut redols de poca garrova. L’excessiva calor de l’estiu i la manca de pluges han fet que molta garrova sigui seca. Els compradors en cerquen i no en troben. Això contribueix a una certa variabilitat dels preus, que han arribat a dos euros i més, segons el rendiment. L’olivar sembla que va bé, amb una bona collita en perspectiva. La verema serà bona, amb un raïm molt bo, molt sanitós. Els cereals s’han venut caríssims, l’ordi a 0,45 cèntims. Però de civada n’hi ha haguda poca i el blat se sembra poc, cada any en menor superfície.

Xeixa, s’imposa la deslocalització

El producte, que no està protegit per una DO, està condemnat a l’adulteració

La tònica dominant a Mallorca, en qüestió alimentària, és la substitució de la qualitat pel producte barater, la falsificació, el provar de fer passar gat per llebre, moure’s dins l’ambigüitat per vendre car el que val poc. Tot el que no estigui protegit per una denominació d’origen està perdut, condemnat a l’adulteració, a la degradació, per molta d’història culinària que dugui al darrere. Aquest és el cas de la xeixa. La xeixa local, en pocs anys, ha aconseguit un bon cartell perquè és un producte saludable i molt diferenciat dels blats comercials moderns. Però, avui dia, la major part de la farina que es ven com xeixa ja no és xeixa, almenys ja no és xeixa mallorquina, solen ser blats candeals peninsulars, més o menys emparentats amb la xeixa, però diferents i més barats. Mentrestant els productors locals de xeixa es troben amb un problema d’escassa demanda. No poden vendre i el preu és baix.

L’evolució del Grup Fontanet

L’empresa ja no produeix farina i s’ha convertit en distribuïdora de producte forà

L’evolució del Grup Fontanet els darrers anys ha representat un retrocés important de l’escàs nivell d’autoabastiment alimentari de Mallorca. Matisa va deixar de produir pollastre i sols en comercialitza, amb imatge local, però tot importat de fora de les Illes; es varen tancar o reduir a mínims les línies de vacum i porcí, i, a les noves instal·lacions de Son Morro es va eliminar la producció de farina, de manera que hi quedaren sols magatzem i mescladora. Ara l’empresa té una capacitat zero de producció de farina i si en vol fer ha d’enviar el blat a la Península, en un absurd viatge doble d’anada i tornada. D’aquesta manera, el cicle del cereal s’ha deslocalitzat completament i l’empresa, cal suposar que a partir d’un càlcul de rendibilitat, s’ha convertit sols en distribuïdora de farines foranes, i ha perdut la circularitat que la caracteritzava.

Fer passar vins baraters per bons

L’abús en els preus no ajuda a consolidar el nostre mercat

Continua la tendència a l’embull respecte de la categoria, la qualitat i l’origen del vi en molts de restaurants de Mallorca. Les maneres més corrents són posar a la carta falsos vins mallorquins a preus astronòmics (quan sovint són vins sud-americans importats amb grans depòsits i a preus que poden voltar els 0,5 cèntims el litre) o, també, posar a les cartes vins mallorquins de baix preu i qualitat ordinària a preus superiors als 20 euros (multiplicant per vint el preu real). La manca de protecció de la qualitat, l’engany sobre l’origen i l’abús en els preus, fent passar els vins baraters per vins bons, no ajuda gens a consolidar en el mercat els nostres vins. Aquests abusos es podrien evitar amb una major informació dels consumidors; mentrestant, arrela la idea falsa que el vi local és car i la gent no s’adona que li han donat gat per llebre.

Exportació de l’oli de Mallorca

El 2021 va arribar al màxim històric des de la creació de la denominació d’origen

Segons les dades fetes públiques per l’IQUA, durant l’any 2021 es varen comercialitzar 303.000 litres d’oli de Mallorca amb Denominació d’Origen Protegida, amb un creixement d’un 22% respecte de l’any anterior, quan sols varen ser 248.000 litres, encara que el 2020 va ser un any marcat per la pandèmia. El 79% de l’oli de Mallorca es va comercialitzar a les Illes Balears, el 6%, a la Península, i el 15% a altres països. Les exportacions, durant el 2021, varen arribar al seu màxim històric des de la creació de la denominació d’origen i superaren els 48.000 litres. Els principals mercats exteriors de l’oli mallorquí són Alemanya, Suïssa i el Japó. Les vendes a Alemanya representen el 58% de les exportacions i per primera vegada superen els 28.000 litres.