Donatella Versace, una hereva massa icònica (fins i tot per a ella mateixa)

BarcelonaSer una icona pop és segurament la cosa més contradictòria del món: tot el que fa la icona és notícia, però cap notícia seva aconsegueix canviar pràcticament gens la imatge que la gent se n'ha creat. Aquesta és la història de la vida de Donatella Versace, que ha estat notícia recentment perquè després de 27 anys ha deixat de ser la directora creativa de la firma que porta el seu cognom. Igual que a altres icones com Dolly Parton, l'obra musical de la qual queda apaivagada per l'ombra de les seves desorbitades cabelleres camp, o com Cher, els mèrits de la qual es veuen eclipsats per les seves cirurgies, l'obra de Donatella s'ha vist eclipsada sempre per la seva cabellera platinada ultrallisa i per la seva indissimulada addicció al bronzejat.

Però ¿quina és l'obra de Donatella?, es pregunten ara moltes persones que es miren amb detall el CV d'aquesta icona. Sincerament, hi ha moltes possibles respostes, però jo ho tinc claríssim: sobreviure. Sobreviure durant gairebé 30 anys a la indústria de la moda, que l'hi va negar tot quan el seu celebrat germà Gianni Versace va caure abatut a trets a la porta de casa seva a Miami l'any 1997. El seu màxim mèrit ha estat poder imposar-se a la indústria que la mirava amb ulls de jutge quan va agafar les regnes creatives de Versace i va deixar de ser la musa per convertir-se en l'artista.

'Pecat original'

Mai sabrem per què Donatella, que era l'única hereva possible de la firma de la medusa, va comptar amb tan pocs suports. Perquè era dona? Perquè no anava vestida amb un vestit sastre d'Armani com els jutges del sector esperaven d'una businesswoman dels 90? Perquè no dissimulava ni qui era ella ni quins eren els seus orígens? A pesar que aleshores sempre havia viscut a l'ombra del seu germà i ningú n'hi coneixia les capacitats, partia amb algun pecat original no identificat que no li perdonaven. Jo crec que si hagués estat un home qui hagués heretat el càrrec del seu company creatiu –és el que eren Gianni i Donatella des de l'inici: ell s'hi referia com a "musa" però també com a "crítica"– això no hauria passat. Però ella no va comptar amb aquesta sort...

Malgrat tot, durant aquestes tres dècades en les quals pràcticament ningú creia en ella, la petita de la família Versace –que ja té 69 anys– no només ha sabut conservar l'opulent segell creatiu del seu enyorat germà sinó que també l'ha sabut fer desitjable en èpoques en què la moda imperant era la sobrietat i el minimalisme. Ha surfejat crisis econòmiques globals, compravendes de la companyia, disputes familiars i també els seus propis dimonis, que la van arrossegar a una addicció a la cocaïna de la qual gairebé no se'n surt. "Era la nova cara de Versace. Qui compra moda a una dissenyadora feble i inestable que està boja perquè pren drogues perquè no ho pot suportar? Ningú!", va explicar el 2018 en una revista canadenca. "Tothom em mirava amb dagues als ulls", diu que sentia quan va morir el seu germà i va heretar un càrrec per al qual va haver de "crear una segona Donatella: freda, distant, agressiva i aterridora per poder sobreviure". "Els meus cabells es van tornar més i més rossos, el meu maquillatge més gruixut. Vaig crear una màscara que em protegia, no volia que ningú veiés pel que estava passant", va confessar la creativa.

Ara, neta de la seva addicció després que Elton John se l'emportés en un jet privat a una clínica de desintoxicació dels Estats Units, Donatella ha començat a ser reconeguda pels seus èxits al capdavant de l'empresa que abans va liderar Gianni Versace. Ha estat en el moment del seu comiat creatiu quan tot l'star-system global, de dins i de fora de la moda, ha aplaudit la seva capacitat per saber renovar constantment els codis que van quedar de l'era de Gianni al llarg de 27 anys així com la seva virtut per fer penetrar la marca en les noves generacions, algunes de les quals tan joves que no saben ni qui va ser el difunt dissenyador. També se li ha aplaudit l'habilitat per convertir la marca en una cosa desitjable per als mitjans amb dissenys de moda i posades en escena que han aconseguit gran repercussió mediàtica. Per exemple, seva és la creació del Jungle Dress, que Jennifer Lopez va lluir quan es feia dir JLo, i que va causar tanta expectació que va propiciar la creació del Google Imatges. També ha estat molt mencionada la desfilada –en el vintè aniversari de la mort del seu germà– que va organitzar amb les tops dels 90 vestides amb vestits completament daurats fets d'Oroton, una fita que va aconseguir un impacte mediàtic internacional.

Talent per al màrqueting

El seu talent per vestir celebritats permanentment de manera que els seus dissenys es converteixin en virals també ha estat una de les seves grans habilitats. Tant és així que ha aconseguit ser una de les més aplaudides habitualment de la Met Gala, on ha signat looks per a la història com l'armadura de Zendaya o la de Lil-Nas, dels Oscars i, fins i tot, de la Super Bowl, on va vestir Jennifer Lopez en l'actuació que va compartir amb Shakira. De fet, elles dues, però també Dua Lipa, Taylor Swift, Madonna o Lady Gaga han confiat en els dissenys de Donatella per als seus world tours. Diana de Gal·les o Beyoncé a Crazy in love han vestit dissenys de Donatella. També l'avalen centenars de portades a les revistes més venudes, la inversemblant col·laboració Fendace o el seu bon ull per descobrir talents joves com el d'Anthony Vacarello –actualment director creatiu de Saint-Laurent– que ella va fitxar per a Versus, línia jove de Versace.

Greus ombres

Evidentment, no tot han estat llums en la seva extensa carrera en la moda, que va començar fa 50 anys per més que només es comentin els seus 30 en solitari. De fet, ella mateixa va admetre que quan va abandonar les drogues va ser realment conscient que havia portat la seva estimada firma gairebé a la fallida. És per això que si bé ella té el gran mèrit d'haver sobreviscut a l'herència, també s'ha de mencionar la robustesa del corpus creatiu del seu germà, que va aconseguir sobreviure als moments més foscos d'ella. Ella ha sobreviscut a la marca, però la marca també a ella.

Romandre 30 anys en la primera divisió de la moda té un mèrit incommensurable. Només cal que es fixin com nois joves plens d'energia i talent pleguen al cap d'una dècada perquè ja no poden més i d'ells mai més se'n sap res. També és una tasca que sol acabar malament la de posar un dissenyador nou al capdavant d'una firma a la qual li ha desaparegut el fundador. Les grans companyies paguen milions a grans creatius perquè mantinguin en vida firmes que s'han quedat sense el fundador i perquè les actualitzin per a la nova clientela. Però això, de totes les vegades que s'intenta, funciona menys de la meitat. Perquè de dissenyadors n'hi ha molts, però de talents pocs.

És per aquest motiu que s'ha d'aplaudir Donatella, perquè, sense les eines creatives innates del seu germà ni amb les eines de salut mental que hauria d'haver tingut aleshores, ha aconseguit tirar endavant una marca per la qual el 2018 es van pagar 1.800 milions d'euros. De fet, la seva tasca ha estat tan potent com a nova cara de la firma que, 27 anys després, quan algú pensa en Versace els ve al cap la germana del geni abans que el geni. Els que la miraven amb ulls en forma de daga el 1997 a hores d'ara s'han degut arrencar els ulls. Potser per no veure que, a pesar que deixi de ser-ne la creativa, en serà l'ambaixadora global a proposta de la companyia. Per greu que els sàpiga a molts, Donatella no desapareixerà mai de Versace, perquè la dona de l'imaginari Versace és ella.