De les dones assassinades a la lluita contra l’extrema dreta: el 8-M a Palma

PalmaEl color lila ha tornat a omplir els carrers de Palma aquest 8-M de la mà de milers de manifestants que han reivindicat el feminisme davant els discursos reaccionaris i han exigit més drets per a les dones. La protesta, el recorregut de la qual ha anat de la plaça d'Espanya a Cort, ha inclòs crides a la solidaritat entre les dones, contra la violència masclista i denunciant l’avenç de l’extrema dreta. 

Les manifestacions feministes de Palma, en imatges

La denúncia dels assassinats masclistes ha tingut un pes important en la mobilització. Molts cartells recordaven els noms de les víctimes, les xifres de la violència de gènere i la urgència d’un compromís social per erradicar-la. La marxa reivindicava els drets de les dones i, a més, feia memòria de les que ja no hi són. D’entre la multitud, ha destacat la iniciativa d’un grup de dones que, al llarg del recorregut, han estampat cartells amb el lema "Hi som per saber que no estic ‘toti soli’" i els han regalat als manifestants com a símbol d’unitat.

Una membre del col·lectiu feminista Flama, vestida amb una camiseta blanca, sostenia un cartell amb el missatge: "Posa el nom del teu assetjador o escriu una X, no estàs tota sola". La seva presència ha cridat l’atenció de moltes manifestants, que s’hi han apropat per sumar-se a aquest gest de denúncia col·lectiva. L’objectiu era clar: visibilitzar la magnitud de l’assetjament sexual i oferir un espai de suport perquè les víctimes se sentissin acompanyades.

El moviment feminista, dividit

Aquest 8-M, les dones han tornat a sortir al carrer, però, per tercer any consecutiu, ho han fet dividides. La mobilització per reclamar més drets, llibertats i seguretat per a les dones també ha posat de manifest les diferències dins del moviment, influït per diversos corrents ideològics, especialment en qüestions com la llei trans o l'abolició de la prostitució. S'han fet dues manifestacions en defensa dels drets de les dones: una, convocada per la Coordinadora Transfeminista a les 18 h, i una altra, organitzada pel Moviment Feminista de Mallorca a les 19.30 h.  

Sobre aquest fet, la portaveu de la Coordinadora Transfeminista de Mallorca, Sara Barceló, ha expressat que convoquen la manifestació per garantir que el feminisme sigui “transinclusiu, combatiu i de classe” i que hi ha hagut “molts intents de poder unificar les protestes”, però abans el Moviment Feminista de Mallorca “hauria de tornar als seus valors fundacionals” i escoltar el que defensen “la majoria de les dones i ciutadans”.

A més, Barceló ha reivindicat que “els valors feministes i la comunitat LGTBI sempre han lluitat junts” i que en aquest moment "d’emergència feixista” és important unir forces “contra els discursos reaccionaris”. “El feminisme ha de qüestionar les estructures patriarcals i aconseguir una vida millor per a totes”, ha conclòs. 

Poc abans de la segona manifestació, la portaveu del Moviment Feminista de Mallorca, Anna Prats, ha defensat que “conviden a tothom que vulgui participar en la seva protesta” i que la divisió del moviment és provocada per la presència de partits polítics a l’altra manifestació: “No volem tenir relació directa amb cap partit, sinó amb col·lectius de tot Mallorca”, ha expressat. Tot i això, sobre la inclusió de les dones trans, ha admès que tot i defensar “que sempre hi hagi més drets per a tothom”, l’existència d’alguns drets “col·lideix amb la llibertat de les dones”. Per això, ha aclarit que el Moviment Feminista de Mallorca es posiciona “en contra de la teoria queer”. 

La defensa dels drets de les persones trans 

La mobilització ha reunit dones de totes les edats, compartint un mateix objectiu: defensar els drets de les dones i denunciar les violències que encara pateixen. Entre elles, Leslie, una dona de 67 anys, ha sortit al carrer convençuda que la lluita no es pot aturar: “Hem de continuar lluitant, perquè de cada passa que feim sembla que en retrocedim tres”, ha afirmat. Amb les banderes trans i lèsbica a una mà i envoltada de centenars de manifestants, també ha volgut reivindicar els drets del col·lectiu trans, especialment el de les dones, i ha expressat preocupació pel fet que certes associacions feministes no els donin suport: “Després de tot el que han lluitat i aconseguit, no fer-nos costat entre totes és vergonyós”, ha lamentat.

La marxa també ha inclòs la participació de l’associació Memòria de Mallorca, que hi ha assistit amb la finalitat de recordar les dones represaliades durant el franquisme. La presidenta, Maria Antònia Oliver, ha viscut la trobada amb una emoció especial, ja que ha pogut llegir, un per un, els noms de totes les dones assassinades pel franquisme. Aquesta lectura ha tingut un significat encara més profund perquè, per primera vegada, s’hi ha inclòs un nom nou: Josefa García, un nom desconegut fins ara i que, gràcies a una llarga investigació, finalment s’ha pogut identificar. Josefa García va escriure diaris fins a ser assassinada, en els quals incloïa els noms de les seves companyes, però no el seu.