Les dones clamen un lloc a les festes populars postpandèmia

PalmaLes dones de Pollença varen aconseguir tenir el seu propi batalló en el simulacre de Moros i Cristians l’any 2019. Va ser després que el col·lectiu La Mala Pècora posàs en marxa una consulta popular per saber quantes dones hi voldrien participar. Finalment, varen ser un centenar. A partir d’aquell moment, però, varen estar subjectes a “tots els mecanismes de repressió possibles: crítiques, silenci, paternalisme i befa”. Ho explica Marina Pastor, membre de l’entitat, que assegura que allò els va donar força. Elles no s’inventaven cap tradició; segons la descripció del primer simulacre, corresponent al 1858 i escrita per Ramon Picó i Campamar, les dones varen participar activament en la festa armades amb filoses i falçons. Amb la història a favor seu, les dones varen aconseguir un espai on lliurar la batalla. La simbòlica i l’actual. L’any següent, la pandèmia va interrompre la consolidació d’aquesta tradició recuperada i enguany planegen tornar. Igualment, també es reinicia la lluita d’altres col·lectius de dones que intenten fer-se un lloc a diferents festes de sobra conegudes, mentre les administracions es troben en l’obligació de banyar-se entremig dels més conservacionistes i les feministes.

La Llei d’igualtat, a tenir en compte

“Les meves paraules es varen treure de context. No volem entrar en debat perquè cap dona ha sol·licitat colcar per Sant Joan”. Són les paraules del president de l’associació Salvem Sant Joan, Joan Fedelich. Després de la polèmica encetada el mes de desembre passat, Fedelich sosté que la intenció és mantenir les festes “així com sempre s’han conegut” i que quan hi hagi una dona que vulgui participar-hi, ho podrà fer si compleix els requisits de qualsevol Caixer. “Els ciutadellencs sabem quines bases s’han de complir”, diu. L’Ajuntament de Ciutadella ha declinat fer declaracions sobre l’assumpte i s’ha limitat a dir que el més important enguany és “organitzar la festa amb seguretat”. Per part seva, la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, explica que la Llei autonòmica d’igualtat, aprovada el 2016, empara la participació de les dones en qualsevol festa; en les de Sant Joan de Ciutadella, en les de Sant Antoni i en el ball dels cossiers, per posar-ne alguns exemples.

“Ens hem d’intentar posar en la pell dels que intenten defensar les tradicions des d’una estima profunda”, explica Maria Magdalena Gelabert, doctora en Llengua i Literatura Catalanes i membre del Consell Assessor de Cultura Popular del Consell de Mallorca. Gelabert defensa que s’ha de permetre la incorporació de les dones “com més aviat millor” i fa un paral·lelisme:“Així com demanam a la gent d’altres cultures que rompin amb masclismes, nosaltres també ho hem de fer”. I així serà, perquè “és demostrat que les tradicions van de la mà del moment històric que viuen”. Les administracions, assegura, han d’acompanyar i vetlar perquè sigui així. De fet, Garrido recorda que les festes són “molt importants per a la cohesió social i les tradicions deixaran de ser-ho si exclouen la meitat de la població”. Els col·lectius reivindicatius s’esforcen a recordar que per participació s’entén la que és activa, a banda del paper facilitador i preparatiu que les dones han tingut fins ara.

Precisament, un dels objectius de l’Assemblea Antipatriarcal de Manacor era aconseguir unes festes més igualitàries. Per això, des del 2016 organitzen un ball de tres dimònies, alternatiu al dels tres dimonis tradicionals. Lamenten que les dones no puguin ser figures en la festa oficial i acusen l’Ajuntament de no complir amb la mencionada llei. Per part seva, el Consistori assegura “treballar en l’assumpte”. Igualment, és sabut que els col·lectius, patronats i obreries tenen gran part de la paraula. El president del Patronat de Sant Antoni de Manacor, Toni Gomila, explica que el 2019 es va crear un planter de substituts de les figures a través d’unes proves físiques i teòriques per a tothom que s’hi presentava i l’any 2020 ja es va posar a la pràctica. Allò cert és que una figura a Manacor no deixarà de ballar fins que així ho decideixi i la darrera paraula sobre el substitut la té el baciner. Així mateix, Gomila afirma que, “existint el nou planter, els candidats seran ells o elles”.

Al mateix municipi, la situació és diferent per a un altre col·lectiu tradicional, el dels cossiers. Àngels Puig, membre del grup, afirma que l’entrada de la Llei d’igualtat a l’Ajuntament donà una empenta per integrar la dona en el ball. Fins ara, les dones acudien a l’assaig sense saber si tindrien el vistiplau per ser cossiers. De fet, fins al 2019 no podien assajar el ball dels cossiers i només se centraven en el de dama. Puig recorda i lamenta ser adolescent i voler ser cossier, però no poder ser-ho, ni tampoc trobar cap referent femení en qui emmirallar-se.

A Montuïri, en el ball dels cossiers només hi participen homes –inclosa la dama. El relleu dels balladors es fa per rotles (fornades). La darrera generació va entrar el 2009, quan el Consistori només va cridar per carta els nins d’entre 13 i 14 anys. No hi ha data definida per a la pròxima generació, però “el debat, tot i que ha arribat tard, es comença a obrir”, assegura el regidor de Cultura, Gabriel Mayol. Així, la integració de les dones en les festes tradicionals resulta un debat controvertit als pobles. Ho reconeixen les Madones de la Festa d’Artà, que des de fa anys lluiten perquè una dona pugui fer de sant Antoni, de dimoni, d’argumentaire o d’obrer, o almanco que es contempli en la imatgeria col·lectiva.