Les dones també hi surten perdent amb el teletreball, segons un estudi de la UIB

Palma"Les dones són el col·lectiu de la societat més afectat per les conseqüències negatives de la pandèmia", segons la consellera insular de Presidència, Teresa Suárez. Un informe elaborat per la Universitat de les Illes Balears permet afirmar que, a Mallorca, la doble jornada de les dones s'ha vist agreujada arran de la crisi del coronavirus. No només han teletreballat més (un 16,9% d'elles ha estat en aquesta situació) que els homes (un 12,8%), sinó que més del 50% assegura que s'han ocupat elles principalment de les tasques de la llar.

La directora de l'Observatori Social de la UIB, Maria Antònia Carbonero, ha estat una de les cinc persones encarregades d'elaborar l'informe Impacte de la covid-19 en la vida de les dones de Mallorca i ha participat aquest divendres en la presentació, juntament amb Suárez i la directora insular d'Igualtat, Rosa Cursach. "Les crisis tenen cara de dona", ha lamentat la consellera de Presidència, que ha argumentat que els efectes que la població femenina ha patit durant aquests mesos inclouen els "àmbits laborals, familiars, sanitaris i de cures, entre altres". A banda de fer una anàlisi científica d'aquesta realitat, el Consell de Mallorca ha encarregat l'estudi per "reorientar les polítiques públiques" i atendre millor les desigualtats de gènere, ha declarat Suárez.

Carbonero ha explicat que l'estudi està fet a partir de dades quantitatives i qualitatives. Per una banda, inclou xifres concretes obtingudes de l'Enquesta de Població Activa (EPA) i l'Institut Nacional d'Estadística (INE), entre altres. Per l'altra, s'ha fet una enquesta online a 2.196 dones per conèixer com els ha afectat emocionalment la pandèmia i s'han fet grups de discussió amb agents municipals d'Igualtat i entrevistes amb col·lectius feministes.

Manca de corresponsabilitat

Tot això ha permès concloure, per exemple, que la corresponsabilitat és una assignatura pendent i que el teletreball realment ha suposat una sobrecàrrega de feina per a les dones. Les associacions en defensa de la igualtat de gènere veuen de manera "crítica" aquesta manera de fer feina perquè "no està regulada" i pot "augmentar les desigualtats entre homes i dones". Malgrat que l'INE revela que un 16,9% de les dones han fet teletreball, aquesta xifra puja a un 36% de les enquestades, entre les quals el perfil majoritari és el d'una dona en edat de treballar –entre els 30 i els 60 anys–, amb estudis universitaris o de Secundària.

Si bé la majoria de les participants són nascudes a les Illes, les poques estrangeres que han respost són les més afectades per la majoria de conseqüències negatives de la crisi, com ara que un 35,2% de les migrades han vist reduïts els seus ingressos, dada que en el cas de les espanyoles és del 21,1%. En qualsevol cas, un 29% del total d'enquestades han afirmat que els seus guanys remunerats han disminuït o desaparegut.

Menys atur però més subsidis

En l'àmbit laboral, l'estudi ofereix una bona notícia: l'atur ha davallat en el cas de les dones i del segon al tercer trimestre ha passat a ser inferior a la taxa dels homes. Mentre que el segon trimestre la taxa masculina era de 14,9 punts i el tercer, de 13,9, la femenina va davallar molt més: de 17,2 a 12,6. Això no treu, però, que les dones hagin representat el gruix de població a Mallorca que més ha demanat prestacions contributives (un 52%), subsidis d'atur (un 57,2%) i que més s'ha acollit a la Renda Activa d'Inserció (un 70,4%).

L'informe apunta com a causes principals d'aquest fenomen el fet que les dones tinguin una "cotització insuficient" derivada dels contractes de tipus fix-discontinu. Així, destaquen que "a les Balears les dues principals ocupacions siguin feines relacionades amb la neteja i el manteniment a l'hoteleria i la restauració, i que moltes siguin temporals". Un bon exemple és que el 85% de les persones ocupades com a treballadores de la llar són dones i que un 88% d'aquestes són no professionals.

En el cas dels Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO), les dones se n'han vist colpejades de manera semblant que els homes, segons l'anàlisi de la UIB: "Han estat 4.161 dones les afectades –segons les darreres dades disponibles– i un volum semblant d'homes", sense especificar-ne quants. Això sí, les dones enquestades nascudes fora d'Espanya els han patit més (un 12,3%) que les espanyoles (un 9,7%).

Impacte sobre les emocions i la violència

Quant a l'impacte emocional del confinament sobre les dones, destaca que un 53% de les enquestades s'han sentit nervioses o preocupades, un 40% estressades o sobrecarregades i un 35% tristes o angoixades. L'informe, a més, mostra que entre els principals factors que han provocat aquests estats d'ànim hi ha l'augment de la cura de les persones (en un 41% dels casos va provocar estrès) i la cura dels fills o ajuda d'aquests en els seus estudis (en un 20% va provocar tristor).

L'informe també recull en un apartat l'impacte que la pandèmia ha tingut sobre la violència masclista i sobre la percepció que en tenen les dones. En aquest sentit, un 69% de les enquestades va considerar que aquesta violència va augmentar durant el confinament, un 13% va indicar que coneixia alguna dona que l'hagués patit i només un 3% va afirmar haver-la patida. Objectivament, cal tenir en compte que el servei 016, durant el primer mes de pandèmia –març–, va rebre 79 telefonades d'usuàries i que aquesta xifra es va disparar el mes següent fins a les 147.

Formació de gènere per a ajuntaments

Davant totes aquestes qüestions, el grup de treball de la UIB ha estudiat també quin ha estat el paper del "capital social a través de l'associacionisme" i ha detectat que manca participació. Tot i que un 46% de les dones enquestades tenia coneixement d'iniciatives comunitàries que es varen posar en marxa per fer front a la covid-19, només un 13,1% va formar-ne part dins els seus barris i un 11,5% fora d'aquests. Preocupa especialment que el percentatge de dones estrangeres que coneixien iniciatives solidàries (37,8) està deu punts per sota que el de les espanyoles, especialment tenint en compte que "l'associacionisme té una rellevància clau pel que fa al capital social i millora de la vida de les dones migrades", assenyala l'informe.

Les conclusions de l'informe han servit al Consell de Mallorca per repensar les estratègies polítiques en aquest àmbit. Rosa Cursach ha destacat com a part de les iniciatives que volen engegar la "formació genèrica que s'oferirà als ajuntaments", centrats en la perspectiva de gènere. L'Executiu preveu posar-la en marxa el segon trimestre d'enguany, tindrà una durada de sis sessions i l'oferirà als regidors i regidores de tots els municipis que ho sol·licitin.