Les dones gitanes també van a la universitat

BarcelonaQuan aquest dilluns 8 d’abril Raquel Heredia arribi a l’institut escola del barri tarragoní de Camp Clar, té la intenció d’explicar a l’alumnat per què aquest dia es commemora el dia internacional del Poble Gitano. “Els diré que un dia com avui del 1971 es va fer una reunió a Londres en què ens vam identificar com a poble, amb una bandera i un sol himne, però no només per fer una festa sinó per reivindicar-nos –avança–. Per dir que nosaltres també hi som”. Heredia té 26 anys, és llicenciada en educació social i màster en innovació i integració social i treballa al centre del barri on es va criar. “Soc de les primeres dones gitanes a tenir estudis postobligatoris de Camp Clar”, diu.

A Barcelona, Luisa Montero, de 51 anys, també té marcat en vermell aquest dia, perquè amb diversos grups de l’ESO d’instituts de Sants-Montjuïc té invitació a l’Ajuntament. “Estic contenta perquè hi anirem gitanos, paios, marroquins i llatins, la diversitat que representa la nostra societat”, subratlla aquesta promotora escolar que lluita contra l’absentisme escolar dels gitanos.

Crescuda al barri de la Marina, a la Zona Franca de Barcelona, Montero va ser una adolescent a qui li agradava estudiar, fins al punt de trencar els esquemes d’un avi que es preguntava “per què la nena havia d’anar a escola”. A l’institut Mediterrani va ser “la primera i l’única gitana” que trepitjava les seves aules. Va el fer COU nocturn i, seguint la tradició familiar, als 18 anys va obrir una carnisseria al mercat municipal, una feina que compaginava amb un cicle d’integració. Fins que es va casar, als 22 anys, en una “boda gitana, gitana, amb dos dies de festa i el mocador”, recorda. No va ser fins passats els 40 que el seu marit la va animar a continuar formant-se, i, quan va anar a demanar una beca a la Fundació Privada Pere Closa de Badalona, la van animar perquè treballés amb ells per afavorir l’escolarització dels menors gitanos. I allà continua.

Boda gitana i llicenciatura

També Ana Amador Fajardo, gitana del Bon Pastor de Barcelona, trenca estereotips. Als 22 anys, s’acaba de llicenciar en Biomedicina i fa pocs mesos que ha acabat també amb una “boda gitana, de tres vestits i el mocador”. Contràriament al que molts gitanos pensen, ni estudiar l’ha fet allunyar-se de les tradicions i la cultura gitanes ni casar-se suposarà posar fi a la seva ambició de trobar una “cura a alguna malaltia”. Al setembre començarà un màster de bioinformàtica i, mentre encreua els dits perquè li donin la feina d’una entrevista que ha fet fa poc, fa de voluntària al casal La Vinya, on coincideix amb Montero.

Amador, Heredia i Montero són tres dones que han estudiat i han fet carrera professional sent gitanes. "Orgullosament gitanes", afirmen. Les seves biografies són de les que desmitifiquen i ajuden a esborrar prejudicis i clixés per a un poble com el gitano, que fa més de 600 anys que va arribar a Catalunya i que continua patint la discriminació i el racisme (antigitanisme). Fins i tot entre els que des de fora es creuen que són correctes. A Montero, un professor li va preguntar si aniria a veure Camarón de la Isla a un concert de Barcelona quan va saber els seus orígens. "Jo li vaig respondre que no, que jo aniria al dels Hombres G", recorda petant-se de riure. Es topen amb allò de "Ui, si tu no sembles gitana" quan l'interlocutor en qüestió interpreta que el seu color de pell, la seva manera de vestir, els seus cabells i, sobretot, la seva posició laboral o el seu nivell d'estudis no encaixen amb la imatge col·lectiva que es té de la població gitana. "Sé que ho diuen per fer-te sentir bé, però és gitanisme", diu Heredia. I en aquest sentit, Amador subratlla com la seva presència a la universitat servia perquè li diguessin que ella és "l'excepció que compleix la regla" però que la resta dels seus tenen un compendi de mals hàbits i comportaments.

Referents de proximitat

Són dones que se saben "referents" als seus barris, amb una gran majoria de veïns gitanos. Heredia és membre de l'entitat Drom Kotar Mestipen, centrada en lluitar per la igualtat de la dona gitana, i creu que pot ser un model per a altres nenes i adolescents de Camp Clar que vulguin estudiar fora del barri. Sap de què parla, perquè sortir-ne li feia "respecte", perquè sabia que seria "la diferent" i en algun moment "la gitana", però diu que és essencial que les generacions joves entenguin que formar-se i educar-se no només és una qüestió de coneixement sinó també de "viure millor". I avisa que el feminisme de les dones blanques no sempre és un bon aliat: "Parleu de la bretxa salarial, però a nosaltres encara no ens contracten per ser gitanes", diu.

Aquest dilluns, institucions i les 96 entitats integrades dins de la FAGIC, la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, tornaran a acostar-se a la vora del riu Besòs, a l'altura de Sant Adrià de Besòs, per recordar l'èxode i la diàspora del poble gitano amb el llançament de pètals de roses.