"Les dones que lideren són les que ja no demanen disculpes"

BarcelonaEl plor d’un nadó irromp durant uns segons a la sala del Cercle d’Economia on se celebra el debat "Liderant el camí: dones que transformen", i mentre la seva mare el consola les ponents li demanen que per favor no marxi. Per a elles, quatre dones en posicions de poder, obrir-se camí i transformar espais tradicionalment masculinitzats té molt a veure amb això, amb donar suport a les dones que, amb fills o sense, volen liderar espais que fins fa poc tenien vetats. 

Són Àngels Chacón, exconsellera d'Empresa de la Generalitat; Mar Alarcón, emprenedora digital; Verónica Fumanal, politòloga i experta en lideratge; i Esther Vera, directora del diari ARA. Durant el debat, organitzat per l’ARA amb el patrocini de McDonald’s i Phillip Morris, les ponents han compartit les seves experiències en un àmbit on encara hi ha molta feina a fer: les dones són el 18,8% en els consells d’administració. Seguint aquest ritme, ha dit la moderadora de l’acte, la periodista Carla Turró, es trigaran “40 anys fins a arribar al 40% que recomana la normativa europea”.  

Les quatre professionals estaven d’acord que el lideratge femení no existeix, “sinó que hi ha tants lideratges com persones”. “El lideratge és tan perfecte o imperfecte com la dona o l’home que l’exerceix, el problema és que les dones no tinguin les mateixes oportunitats”, ha defensat Àngels Chacón. Un dels motius d’aquesta falta d’oportunitats, ha afegit Mar Alarcón, és que les dones han arribat al mercat laboral més tard. “Ells hi eren abans i, com que ara l’esperança de vida és més llarga, no se’n van”, ha dit, abans d’afegir que, “de la mateixa manera que han fet els homes, les dones han de fer lobi femení per ajudar-se i posicionar-se en llocs de lideratge”. 

La politòloga Verónica Fumanal ha argumentat que l’impacte del patriarcat és fort i els homes no són els únics que se n’han de desfer. “Si totes les dones fossin feministes viuríem en un món feminista, no som un col·lectiu, som el 50% de la població: prou. A ells se’ls valora l’ambició i a elles l’abnegació. No hem de ser abnegades, hem de ser com vulguem”, ha dit. 

Esther Vera ha afegit que les dones també s’han de “reeducar per no viure en la culpabilitat permanent i en el desig d’agradar”. “O lideres o agrades. Mai podràs agradar a tothom, així que has de fer el que bonament consideres que has de fer. Entendre això et dona un gran marge de llibertat”, ha celebrat. 

El mur de la maternitat

Les quatre dones han coincidit que “la maternitat segueix sent un mur” a l’hora d’ocupar càrrecs de poder. “Alguna cosa no hem superat si és un tema que seguim traient un cop i un altre”, ha reflexionat Chacón, que ha reivindicat que també és una opció “vàlida i molt personal” retirar-se un temps per voler dedicar-se a la criança dels nens. “És veritat que, quan tornes, has de fer el doble d’esforç”, ha dit. “Per això és important triar qui tens al voltant: és algú que et tapa o algú que t’acompanya?”, ha preguntat Mar Alarcón. 

La síndrome de la impostora

La famosa “síndrome de la impostora” també les ha acompanyat a totes en algun moment. “Qualsevol persona honrada té síndrome de l’impostor. Però és cert que les dones potser el sentim amb més intensitat perquè el focus se’ns posa més fàcilment a sobre”, ha dit Vera.  

En aquest sentit, Fumanal ha reivindicat el poder de la sororitat. “Jo el que intento és que les meves amigues es vegin amb els ulls amb què jo les veig”. Les dones que lideren, diu, “són les que ja no demanen disculpes”. Així i tot, ha volgut precisar Esther Vera, “és molt millor demanar perdó que demanar permís”. “No demaneu permís, esteu preparades i el món és vostre”, ha dit, dirigint-se a totes les dones que vulguin obrir-se camí. “Hem de posar-ho fàcil a les dones que venen, i que no els sigui tan difícil com ho ha sigut per a nosaltres, ha conclòs Àngels Chacón. Només així, ha assegurat, “aconseguirem una veritable transformació”.