Quan les dones es miren la festa des de fora

PalmaLes dones poden ser organitzadores de les festes de la Beata de Santa Margalida només des de l’any passat, després d’una polèmica creada pel vet de la comissió a l’entrada d’una dona. A Artà no hi ha dimònies, però la tria, properament, d’un nou dimoni per al poble podria fer-les sortir a la plaça. Els moretons de Manacor són tots nins, de la mateixa manera que els indis de Crist Rei. A Alaró no hi havia dones fent de Dama dels Cossiers fins a l’any passat i a Ciutadella es veta encara la participació de les dones a la qualcada (tot i que a la resta de municipis l’existència de caixeres ja arriba al terç del total).

La manca de presència femenina a les festes, danses i celebracions populars és una tònica habitual a les Balears que es justifica amb l’excusa de la tradició. “Als estatuts de les obreries no hi ha articles que hi prohibeixin expressament l’accés a les dones”, però si fins ara no hi han estat és “per un error, per l’androcentrisme cultural”, explica Rosa Cursach, directora de l’Institut Balear de la Dona.

Denúncia

Aquesta setmana, l’Assemblea Antipatriarcal de Manacor denunciava la falta de paritat i criticava que des de l’Ajuntament es fomenti que els infants coneguin, “aprenguin i es facin seva” la riquesa de les danses i rituals del municipi, sense que les nines puguin després protagonitzar-les.

Des de l’Assemblea es denunciava que les nines queden relegades durant les festes populars a un “simple paper d’espectadores” i que se’ls “impedeix la participació real”, una situació que en aquell municipi, precisament, el moviment feminisita ha intentat combatre a través de les dimònies de Sant Antoni, que varen crear juntament amb el col·lectiu Dones de Llevant.

Anna de la Salut, membre de l’Assemblea antipatriarcal de Manacor, recorda que actualment disposam d’una eina per combatre aquesta discriminació, la Llei d’igualtat que es va aprovar l’estiu del 2016 al Parlament i que recull, precisament, l’obligació de les administracions públiques de fomentar la igualtat d’oportunitats entre dones i homes a l’hora de participar en els esdeveniments culturals.

Sobre aquesta qüestió, Cursach explica que, a més, es tracta d’un article que es va redactar d’aquesta manera “a partir de les al·legacions que va presentar la ciutadania al projecte de llei” i afirma que, amb el redactat aprovat, la feina de les institucions ha de ser també “corregir els estereotips” presents a les festes populars.

“No ha d’estar barallat voler conservar la tradició cultural dels pobles amb el fet que les dones hi participin”, assegura la directora de l’IB-Dona. És per això que, sobretot des de l’aprovació de la llei, les administracions han d’utilitzar les eines que tenen a l’abast per evitar la discriminació de les dones a les festes populars i facilitar-n’hi la intervenció.

Un d’aquests instruments, explica Cursach, és que “les administracions poden fer recomanacions als patronats i les obreries”, però un altre de més efectiu és la inclusió de clàusules de gènere a l’hora de concedir subvencions: “El Govern en té a totes les subvencions que dona i els ajuntaments podrien afavorir les entitats amb el mateix criteri per fer que les dones tinguin un paper actiu i no passiu en les festes tradicionals”.

Presents a tots els àmbits de les festes

L’esforç de les administracions i de les reivindicacions feministes per incloure la participació de les dones en les festes no s’atura a les celebracions tradicionals populars. De fet, iniciatives com el Pla d’igualtat de l’Ajuntament de Palma volen promoure la paritat als escenaris durant les festes de Sant Sebastià i altres celebracions. També varen posar en marxa una campanya que ja ha arribat a tot Mallorca i que té l’objectiu de lluitar contra les agressions sexistes i sexuals cap a les dones que gaudeixen de les festes.