Per què les dones pateixen més infeccions per bacteris resistents que els homes?
L’OMS apunta raons socioeconòmiques per explicar aquestes diferències
Una de les amenaces a la salut global que l’OMS fa temps que ha posat al top 10 són les infeccions per bacteris resistents als antibiòtics. L’abús d’aquests fàrmacs, tant en humans com en animals, ha fet que anessin perdent progressivament la seva eficàcia. Actualment, els microbis resistents causen més d’un milió de morts l’any, amb la previsió que la xifra es multipliqui per deu en els pròxims 25 anys si no canvien les tendències. Se sap que els països pobres són els que en reben més l’impacte, però segons un informe publicat aquest estiu per la mateixa OMS, les dones, a sobre, tenen més probabilitats de ser-ne víctimes que els homes.
Els antibiòtics són, junt amb les vacunes, un dels fàrmacs que més ha canviat la salut de la humanitat. Abans que la penicil·lina es convertís, a mitjan segle XX, en el primer antibiòtic produït massivament, les infeccions eren la primera causa de mortalitat arreu del món. Ara ja no és habitual morir d’una pneumònia o una diarrea, si més no als països desenvolupats, però fa només cent anys aquestes infeccions comunes eren difícils de superar, sobretot entre els menors de cinc anys.
Per selecció natural
Malgrat l’èxit, els antibiòtics tenen un problema: els bacteris ràpidament hi adquireixen resistència. La selecció natural fa que els mutants que aconsegueixen escapar-se al seu efecte acabin sent dominants; per això és important produir nous antibiòtics constantment si no volem que aquests microorganismes patogènics recuperin el terreny perdut. Però, com que les farmacèutiques tenen pocs incentius per invertir milions a desenvolupar un fàrmac que acabarà quedant obsolet en relativament poc temps, aquesta manca d’inversió privada ens ha portat a la situació actual: cada cop més resistències i menys alternatives. Actualment, l’OMS té una llista de bacteris resistents que cal vigilar, amb 15 grups de microbis diferents (a la qual fa uns mesos se n’han afegit quatre més), comptant-ne quatre considerats de prioritat "crítica". Un d’aquests és el responsable de la tuberculosi, cada cop més prevalent.
En aquest context, una mica preocupant, s’engloben els esforços recents no per tan sols trobar nous antibiòtics, sinó per entendre com es comporten els bacteris que ja són resistents a una gran part de les opcions que tenim actualment. Un aspecte d’aquest problema que no s’ha estudiat gaire és com es veuen afectats de manera diferent homes i dones. El motiu principal és que la medicina i la ciència han sigut sempre androcèntriques (i eurocèntriques, però aquest és un altre problema), i els experiments i els assajos clínics normalment no tenen en compte que el cos femení té una fisiologia força diferent del masculí. Per això molts tractaments que es donen de manera rutinària no funcionen del tot bé en les dones, simplement perquè no han estat pensats per a elles. Concretament, en el sistema immunitari és on es veuen més divergències, ja que les hormones fan que el de les dones sigui més actiu (a vegades massa, per això tenen més malalties autoimmunitàries).
Desigualtats socials exacerbades
Però no va per aquí la raó que explica per què les dones pateixen més infeccions causades per bacteris resistents, segons es pot llegir en un informe recent de l’OMS. Per arribar a aquesta conclusió s’han analitzat dades de 130 articles publicats des del principi d’aquest segle sobre el tema de la resistència antimicrobiana i les diferències entre sexes. Dos de cada deu dels articles parlen del que passa a Àfrica i el 15% són sobre el Sud-est Asiàtic, dues zones on el problema de les resistències és especialment greu. Les causes que han trobat són diverses: per començar, a les zones més pobres hi ha menys accés a aigua neta, i això afavoreix les infeccions urinàries en dones, sobretot relacionades amb la higiene menstrual (a més, la morfologia del sistema urinari masculí, amb una uretra més llarga, protegeix els homes).
I en aquests entorns les dones solen encarregar-se de cuinar i dels animals de granja, la qual cosa les exposa més a bacteris com l’E. coli. Una causa ben diferent és que les dones constitueixen el 70% dels treballadors de la salut. Per tant, passen més temps als hospitals, que són llocs on abunden aquests patògens.
La violència sexual, a més, les exposen també a més infeccions transmeses per aquesta via. A tot això s'hi suma que les dones tenen menys accés a tractaments a causa d'una menor independència econòmica i social.
Lamentablement, el 70% dels països no tenen en compte aquestes disparitats entre els sexes ni disposen de cap pla per solucionar-les, segons l’estudi. De fet, és difícil calibrar l’impacte real d’aquestes observacions perquè molts països no separen per gènere les dades que recullen sobre infeccions resistents. Caldria solucionar primer aquest problema, doncs. Després hauríem de retardar al màxim l’aparició de resistències, controlant millor l’ús d’antibiòtics, incrementar el descobriment de nous antibiòtics amb iniciatives públiques on no arriben les privades i, finalment, trobar la manera de protegir millor les persones que estan més en risc. I això no és només feina de la ciència, sinó de tota la societat.