Les dones amb un fals positiu a les mamografies tenen el doble de risc de desenvolupar càncer de mama

BarcelonaEl fals positiu és una de les qüestions més controvertides quan es parla de fer mamografies. Un estudi de l'Hospital del Mar ha determinat ara que les dones a qui se'ls detecta un fals positiu a les mamografies de control tenen el doble de risc de desenvolupar un càncer de mama durant els deu anys posteriors al fals positiu. En el cas d'un segon fals positiu, és quatre vegades més gran.

No obstant això, els investigadors llancen un missatge de tranquil·litat. "Que no s'alarmin, perquè el risc continua sent baix", destaca la doctora Marta Román, del grup de recerca en epidemiologia i avaluació de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i primera signant del treball. Si la taxa de detecció de càncer de mama per cribratge és d'un 5 per mil, en les dones amb un fals positiu és d'un deu per mil. "En nombres absoluts el risc continua sent baix així que el missatge és que no s'alarmin". No obstant, aquests resultats són una alerta per a que les dones amb anomalies a les mames, es facin mamografies regularment.

"El fals positiu és un marcador de risc però no és una lesió precursora de càncer. No es tracta tant que l'anomalia que s'ha vist a la mama augmenti fins a convertir-se en un tumor, sinó que com que són dones propenses a tenir anomalies el missatge és que cal que continuïn fent-se controls, però la gran majoria no desenvoluparan un tumor", aclareix la doctora Marta Román, del grup de recerca en epidemiologia i avaluació de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i primera signant del treball.

Román també explica que en el 50% de les ocasions el tumor que aquestes dones desenvolupen apareix a la mama contrària on va aparèixer el fals positiu.

El fals positiu indica, doncs, que la dona en qüestió és susceptible biològicament a desenvolupar lesions a les mames, un risc que es manté durant com a mínim deu anys. És per això que, amb els resultats a la mà, les investigadores posen damunt la taula la possibilitat no només que aquestes dones se sotmetin a controls acurats, sinó també de personalitzar el cribratge de càncer de mama i que aquestes dones es facin una mamografia anual –en comptes de cada dos anys, com ara– o una ressonància magnètica més precisa.

"És una línia d'investigació oberta però ara no hi ha cap estudi concloent que demostri que fer les mamografies anualment en comptes de cada dos any redueixi la mortalitat", explica Román.

I, fins i tot, a les dones que durant diversos controls no mostrin cap lesió evident se'ls podria plantejar espaiar les mamografies. "Una dona que ja s'ha fet una mamografia dos o tres cops, i sempre és negativa, no fa falta que se la faci cada dos anys, i podria venir cada tres o quatre anys", afegeix la investigadora.

Mamografies a partir dels 50 anys

Al nostre país les mamografies es realitzen a la sanitat pública cada dos anys en dones de 50 a 69 anys. I en dones de menys de 50 anys sense factors de risc de càncer de mama, Salut no recomana fer-se mamografies rutinàries. "Nosaltres no recomanem començar les mamografies als 40 anys, excepte en casos excepcionals amb antecedents de primer grau amb càncer de mama com la germana o la mare, o dones amb una mutació genètica", argumenta Marta Román.

Les guies europees de cribratge de càncer de mama, explica Román, xifren en un 20% la reducció de la mortalitat per càncer de mama amb el cribratge entre els 50 i els 70 anys, però l'evidència científica de fer les mamografies entre els 40 i els 50 anys "no és concloent".