Les dones, peça clau per organitzar el dejuni del Ramadà

PalmaProp de 50.000 musulmans celebren el Ramadà a les Illes Balears des del dijous 17 de maig, coincidint amb el novè mes del calendari lunar. Dura exactament 30 dies i constitueix un dels cinc pilars fonamentals de l’islam.

La majoria dels musulmans residents a l’Arxipèlag són originaris del Marroc, tot i que també n’hi ha del Senegal i de Nigèria, però malgrat el canvi de lloc de residència no han perdut les seves tradicions. Des del dijous 17 de maig fins al 17 de juny, els musulmans celebren el Ramadà en commemoració del mes de l’Alcorà. Segons els escrits, va ser el mes en el que l’àngel Gabriel va donar l’Alcorà al profeta Muhammad.

Es tracta d’una pràctica religiosa que els acosta més a Al·là, el seu déu. Consisteix a no menjar ni beure ni mantenir relacions sexuals des que surt el sol fins que es pon. El mes del Ramadà es va avançant cada any uns dies i va passant per totes les estacions al llarg dels anys, per això el nombre d’hores de dejuni pot variar bastant en funció de si cau a l’hivern o a l’estiu.

A banda del dejuni, durant el Ramadà els musulmans són més generosos i ajuden els més necessitats, ja sigui donant-los menjar o bé donant-los diners.

Al-Salat

Es tracta d’un mes festiu en què predominen les reunions familiars i entre amics per resar i menjar en companyia.

‘Al-Salat’ significa oració i és el segon pilar fonamental de l’islam. Durant el mes del Ramadà es respecten les cinc resades, malgrat que se n’intensifica la durada, alguna de les quals pot arribar a les dues hores. Després de la quarta oració, l’anomenada Maghreb, que es comença més o manco a les 20.53 hores, poden començar a menjar.

Com una festa

Les dones de la família són les encarregades d’anar a comprar els aliments i preparar el menjar durant tot el dia. Quan el sol es pon, tota la família es reuneix a casa d’un familiar i allà resen i comparteixen taula tots junts en ambient festiu. El tipus de menjar també és típic de dies de festa i les racions són abundants.

En el cas dels marroquins, per exemple, la base del menú sempre és la mateixa. Cada dia comencen menjant dàtils, llavors beuen llet o aigua. El plat principal és la harira, sopa típica del Marroc, que pot ser de verdures, de carn o de peix. Per acabar el menú, de manera diària cada dia mengen shebakia, un dolç típic fet amb mel i sèsam. En haver acabat tots aquests plats, si algú té més gana sempre hi ha més menjar, que pot ser variat.

La nit es pot allargar a través de xerrades, acompanyades de bon menjar, tot i que també hi ha d’haver temps per descansar, ja que l’endemà la jornada laboral continua. Generalment, el Ramadà no interfereix en la vida diària de cap persona. De vegades, just abans que surti el sol i de realitzar la primera oració del dia, es tornen a menjar alguns aliments, com pa, fruita o iogurts, per tal d’agafar forces per afrontar la jornada.

Eid al-Fitr

Els dies previs a la finalització del període del Ramadà les dones i les nines es fan tatuatges de henna, es compren roba nova i preparen menjar especial per celebrar l’Eid al-Fitr, que és la festa final.

Aquest dia sobretot es mengen dolços i tots els amics es reuneixen per resar junts en un espai que no és habitual per a ells. En el cas de Palma, alguns anys l’escenari ha estat el Palma Arena. El 27è dia, dos abans de la celebració d’Eid-al Fitr, les dones preparen un gran plat de cuscús, que comparteixen amb els seus éssers més propers després de la posta de sol.

Una vegada acabat el dejuni del Ramadà, opcionalment es pot continuar el Sunnah, un dejuni de sis dies més. Segons les creences, el profeta Muhammad va dir: “qui dejuna el mes sencer i sis dies més és com si hagués fet dejuni tot l’any”.

Celebració

Els musulmans celebren el tradicional Ramadà envoltats dels seus familiars i amics. A banda del dejuni durant les hores de sol, un dels punts més importants durant el mes del Ramadà és el de les oracions. Es tracta de resar més.