Les dones són els agents principals de la cooperació balear al Senegal

PalmaLes dones a la zona rural de la Casamance exerceixen rols cabdals en l'agricultura, la gestió de les llars i les activitats econòmiques, contribuint significativament a la producció d'aliments i al benestar familiar. També es dediquen al desenvolupament comunitari, a l'educació i les iniciatives de salut alhora que preserven les tradicions culturals. Sovint involucrades en el comerç a petita escala, afronten reptes relacionats amb l'accés a l'educació, la sanitat i la igualtat, i continuen com a pilars essencials en el teixit social i econòmic de les seves comunitats. Això no només es fa evident durant qualsevol de les accions de cooperació de les Balears al Senegal, sinó que és un fet que es té molt en compte en la preparació de les iniciatives.

  Així, els programes de salut prioritzen les dones a causa del seu paper central en la cura de la família, la salut maternal i el benestar dels infants. Aquestes accions se centren en la salut reproductiva, l'atenció maternal i aborden les disparitats específiques de salut basades en el gènere. Les normes culturals sovint assignen a les dones la responsabilitat de la salut familiar, fent-les les principals receptores dels serveis sanitaris. I és que mitjançant la implicació de la dona a través dels programes de salut, es produeix un impacte positiu més ampli en el desenvolupament comunitari i en la millora global de la comunitat on resideixen.

Ara fa un any que es va posar en marxa el Programa de Millora de l’accés als serveis sanitaris a les Illes Bliss Karone. Es va poder fer amb el finançament del Fons Mallorquí de Cooperació i la Direcció General de Cooperació del Govern balear , amb l’objectiu d’acompanyar la estructura sanitària municipal en la implementació dels serveis de salut a unes illes de difícil accés, on més de 2.000 persones no compten amb l’assistència sanitària bàsica i les dones fins ara pareixen a casa seva sense assistència mèdica.

La portaveu de les dones de una de les illes, Moussou Diassy, rememora els moments difícils que han viscut a causa d’aquestes dificultats, constatades sobretot en la evacuació de dones de part: “Fins ara ens hem vist obligades a utilitzar mitjans tradicionals que no es recomanen per a les parteres. De vegades, en cas d'urgència, no podem esperar que arribin els metges i hem de conformar-nos amb els mitjans al nostre abast, amb tots els riscos per a la supervivència de la mare i el seu fill. Avui, amb aquest programa, aquesta pàgina fosca es girarà definitivament”.

Els cooperants balears saben que dissenyar una bona intervenció de cooperació requereix molta planificació i consens entre totes les parts implicades, tant els beneficiaris, com els responsables del govern i les ONGDs. Per això, en la planificació d’aquest programa es compta amb dues joves residents a les illes Bliss que han rebut una formació per ser matrones i així tenir la capacitat de poder gestionar les maternitats que s’estan construint i fer front a les cures i seguiment de les dones embarassades i les seves criatures. La formació de joves com a tècnics sanitaris significa sempre una avantatge per a tota la comunitat, però també per a la perpetuïtat de la cultura i les tradicions ja que les bajenu gok o matrones tradicionals en la llengua wolof, treballen conjuntament a les sales de part i passen a les joves sanitàries tradicions ancestrals lligades a la salut sexual i reproductiva de les dones.

Banna Diatta, Angelique Sina, Sandrine Martine Diassy, Rita Diatta i Bintou Demba són algunes de les dones que encapçalen la llista de les implicades amb la lluita i defensa dels drets sexuals i reproductius a les illes Bliss Karone. A partir d’ara comptaran amb unes facilitats d’infraestructures i operativitat que contribuiran a maximitzar l’impacte de la seva tasca.