Dones que són mirall de les nostres dones

PalmaA qui admiren les dones del nostre entorn? Gràcies a qui són com són? Hi ha dones que s'han convertit en símbols, com Aurora Picornell, però són moltes, més o menys anònimes, les que també han marcat el camí, en silenci, discretament: mestres, escriptores, companyes de feina, esportistes, polítiques, artistes, amigues, nebodes, veïnes, investigadores, monges... Descobrim algunes de les dones que han fet de mirall a illenques que ara mateix ocupen la primera fila.

La inspiració pot venir de prop i de lluny. La presidenta del Govern, la socialista Francina Armengol, posa els ulls al territori illenc per parlar de referents i menciona Maria del Mar Bonet, de qui admira la "força artística i humanitat". A més, destaca el compromís de la cantant i compositora amb el seu ofici, "i també políticament i socialment". Diu la presidenta que, amb el seu art, Bonet "ha enllaçat els pobles de la Mediterrània".

Posant la mirada més enfora, per Armengol les dones de l'Iran són un exemple de lluita: "Ara mateix, són un moviment que s'enfronta amb la major valentia, posant en perill la seva llibertat i la seva vida, en un estat que reprimeix els seus drets". I seguint amb la defensa dels drets humans, la socialista parla de l'escriptora i investigadora Helena Maleno, experta en migracions i tràfic de persones: "Vaig poder tenir una trobada personal amb ella fa dues setmanes a Palma. Ara treballa per ajudar els migrants subsaharians que intenten arribar a Europa, especialment les dones i els infants". Una tasca encomiable que inspira, segons la presidenta.

L'escriptora anomena dones de paraules. Laura Gost, autora de La cosina gran i El món es torna senzill, declara que "admira profundament" dues creadores (que són, a més, "referents en algun sentit"): Phoebe Waller-Bridge, creadora, guionista i protagonista de "l'extraordinària sèrie Fleabag", entre altres coses, i Nora Ephron, que va morir l'any 2012 "havent estat una escriptora, directora i guionista bastant prolífica i capdavantera". Segons la mallorquina, Ephron va destacar sobretot en el gènere de la comèdia romàntica, "que incorpora sempre una dosi generosa d'ironia quan hi trobam el seu segell, com passa a Quan en Harry va trobar la Sally, per exemple". Li agraden els seus assajos "farcits d'humor negre, sarcasme i molta ironia", i en destaca dos, per a qui vulgui prendre'n nota: El coll no enganxa i altres reflexions sobre ser dona i No me'n recordo de res.

"Tant en el cas d'Ephron com en el de Waller-Bridge sents un desig molt genuí de ser amiga seva, de conversar-hi amb complicitat, quan consumeixes les obres que han creat. Almenys a mi em passa, potser perquè admir profundament les creadores que tenen la capacitat de riure's d'e si mateixes o de passar pel sedàs de la ironia i l'humor fins i tot els aspectes menys divertits de la nostra vida", reflexiona l'escriptora, de qui la ironia i el sarcasme també són marca de la casa.

Des del punt de vista humà, "per la seva fortalesa, intel·ligència i elegància", Laura Gost menciona sa mare, na Magdalena Seguí: "És la meva dona preferida, juntament amb la meva germana Maria".

És senzill caure en el tòpic de dir "ma mare" quan es demanen referents. Malgrat que intenta no fer-ho, la filòloga i investigadora menorquina Josefina Salord i Ripoll diu que no pot "esquivar el tòpic de cap manera": "De la mamà, que va ser una dona de Palma nascuda l'any 1925, educada en una escola de Son Espanyolet durant la II República, en vaig aprendre dues idees fonamentals que han fet de mi la persona que soc i sense les quals jo no m'explicaria", apunta. La filòloga enraona que sa mare, Adelina Ripoll Valenzuela, va ser una mare "poc habitual" i "diferent". Una de les coses que va aprendre d'ella va ser la importància de l'autonomia personal i la independència econòmica: "Als anys 50, abans que jo nasqués, ma mare ja havia obert una botiga de roba i perfums per no dependre econòmicament del papà i poder donar recursos als seus fills en cas que volguessin estudiar a la universitat", recorda. Una altra cosa que la va marcar de sa mare és que era una "gran lectora": "La meva passió per la lectura no s'explica sense ella", assegura.

Si pensa en la seva educació, Salord i Ripoll recorda amb afecte una monja de l'escola on anava quan era una nina de prop de nou anys: "Es deia Margalida Mir i era professora de francès. La teníem els capvespres, quan ens feien fer labors i aquestes coses", recorda. Mir li va "fer forat", però, per dues coses: "Vaig captar que era una dona molt culta i molt menorquina. Sempre que arribava el dia de Sant Antoni, sense encomanar-se a ningú, ens parlava de la conquesta catalana. Jo rebia educació en època franquista: vaig descobrir que una cosa és la història i l'altra, el que diuen els llibres".

Per acabar, menciona una dona il·lustrada ciutadallenca, Joana de Vigo i Squella, aristòcrata menorquina i traductora, a qui Salord i Ripoll ha dedicat anys d'estudi. Seva és la Ifigenia a Tàurida, traducció (1801) d'Iphigénie en Tauride de l'il·lustrat francès Claude Guimond de la Touche (1757); a més, ha traduït llibres de viatges i d'espiritualitat, detalla la investigadora. "Gairebé podríem dir que és l'única il·lustrada en llengua catalana. Es pot homologar a grans dones europees. I ens ensenya que la cultura feta a les Balears és universal". 

"És difícil triar només una dona quan parlam de referents", apunta Margalida Prohens, candidata del Partit Popular a la presidència del Govern. Ara bé, la popular, nascuda a Campos, apunta que per aella és molt important reivindicar les "dones que decideixen dedicar-se a la política, una activitat de servei públic en què els sostres de vidre són, en moltes ocasions, una realitat i la bretxa de la maternitat es fa complicada". Així, les "dones polítiques pioneres", les que "van obrir camí quan encara ho tenien més difícil" que les de la generació de Prohens, són les seves autèntiques referents.

"Vull reivindicar les primeres batlesses, com Catalina Cirer (primera de Palma, entre 2003 i 2007), Catalina Sureda (a Manacor, entre 1996 i 1999) i Margalida Moner (batlessa d'Andratx entre 1995 i 2002)". També menciona Francisca Bennàssar Tous, que va ser diputada al Parlament Europeu pel Partit Popular a les eleccions al Parlament Europeu de 1994; i Rosa Estaràs, primera vicepresidenta del Govern balear. "També són importants totes les regidores de poble que van fer una passa endavant amb la política i que eren mal vistes durant els primers anys de democràcia", recorda Prohens, que no oblida mencionar que és clau "que les nines i joves tinguin referents femenins en tots els àmbits de la vida pública".

La historiadora i activista cultural eivissenca Fanny Tur pren de referents dones sindicalistes, compromeses amb la llibertat. No és estrany, per tant, que mencioni Aurora Picornell, sindicalista i militant comunista de Palma que va morir assassinada pels feixistes i que va emprar l'escriptura com a gran arma. També anomena Margalida Roig i Colomar, coneguda com a Margalida Llogat, sindicalista eivissenca: "Va ser la presidenta de l'agrupació de treballadores de la fàbrica tèxtil Can Ventosa, on feia feina. El juliol de 1936 es van declarar en vaga, cosa que Margalida Llogat va pagar sent la primera dona empresonada pels feixistes". Va complir una condemna de set anys a la presó de Palma, i en va sortir el 1943 i va poder tornar a Eivissa.

Tur també parla de Maria Torres Cardona, del municipi de Sant Joan, que estava casada amb Joan Gómez Ripoll Campos: "Ell era un constructor eivissenc que, per les seves idees d'esquerres, va ser sotmès a un consell de guerra. L'assassinaren a la tàpia del cementiri de Palma l'any 1942", conta la historiadora. El que l'inspira d'aquest relat, però, és el que va dir Torres Cardona a les seves filles, vestides de negre rigorós: "Els va dir que anessin sempre amb el cap ben alt, que son pare no havia fet res dolent. Va ensenyar les seves filles a no abaixar el cap".

Ben aviat veurà la llum el segon disc de la felanitxera Maria Hein. De fet, quan se li demana per referents parla de dones que, precisament, es dediquen a la música, un camí que ella també ha decidit transitar. Són Maria del Mar Bonet i Rosalía: malgrat ser diferents entre si, les dues cantants i compositores van començar les seves carreres quan eren molt joves, un fet que Hein sempre ha considerat admirable. "A ca meva sempre hem escoltat Maria del Mar Bonet. Per a mi, és una de les millors cantants en llengua catalana, té una veu increïble. Sempre he aspirat a cantar com ella", assegura.

D'altra banda, Rosalía la va fascinar quan la va descobrir cantant flamenc, un gènere que encanta a la felanitxera. "D'ella m'agrada, també, la seva capacitat per transformar la música, per experimentar sempre", diu; i destaca el "domini vocal brutal" que té la catalana. Així mateix, hi ha una altra cosa de Rosalía que agrada a Hein: "Com a personatge del món de la moda, m'inspira moltíssim".

La directora del museu Es Baluard també s'ha animat a parlar d'aquells noms femenins que li han deixat marca. Des de l'àmbit personal, les dones que Imma Prieto ha mirat amb admiració i respecte absolut són la seva mare, "per la valentia, generositat i elegància", i Pepa Balsach, professora i tutora de la Universitat de Girona, "per la seva concepció del món i l’ensenyança a través de l’art i la llibertat".

En un pla més intel·lectual i inspiracional, hi ha tres noms que no poden faltar a la llista de referents de Prieto: Simone de Beauvoir, Billie Holiday i Alejandra Pizarnik. "Beauvoir és admirable per la seva capacitat de raonar i defensar els drets de la dona, des de la lluita, la independència i la paraula. Holiday és un referent per la música i la lluita racial. Pizarnik, per la seva escriptura i la capacitat de copsar el món des de la imatge poètica". Totes les dones que menciona Prieto van abocar-se a la defensa d'un món "més just i lliure".

Les amigues són, moltes vegades, les referents més importants de la nostra vida. "En diré tres, a part de ma mare. I totes tres són amigues", diu l'editora Maria Muntaner, de Lleonard Muntaner. A més, les tres estan relacionades, d'una manera o altra, amb la llengua i la literatura. Menciona Margalida Pons, que va ser professora seva a l'institut i després a la UIB. "Sempre m'ha acompanyat i ajudat. M'animà a continuar en l'àmbit de la investigació. Sempre he pensat que si no l'hagués topat d'adolescent potser les meves passes no haurien anat cap a la literatura". Al final, qui sap què hauria passat... "El cas és que vaig tenir la sort de topar-hi. Na Margalida sempre m'ha semblat una dona brillant en tot el que fa", assegura.

Una altra de les dones que considera referent és Antònia Vicens: "N'admir l'escriptura, és clar, però també la perseverança i la valentia a l'hora d'encarar la vida. I també la vivacitat". Finalment, Muntaner parla de la traductora Núria Busquet: "Fa menys que ens coneixem, amb ella. És lloable la seva fortalesa i l'actitud vital que té davant els problemes. I com és de feinera!", enalteix. ·De fet, totes tres són brillants, molt feineres i perseverants", pronuncia l'editora.