BarcelonaCada nit la Montse es fica al llit i, amb uns copets al matalàs, indica als seus dos gossos que poden pujar amb ella. Són un petit yorkshire i un petaner de mida mitjana que de seguida s’acomoden als seus peus. La dona, que voreja la seixantena, s’està una estona acariciant les mascotes fins que decideix apagar el llum. És l’hora de dormir. Tota una rutina que fa anys que segueix i que no pensa canviar per a res del món. Com ella, hi ha moltes persones, fins i tot parelles i matrimonis, que no tenen cap mena de problema en dormir amb les seves mascotes al mateix llit. Més aviat els agrada i ho prefereixen. Ara bé, ¿és bo fer-ho? Els experts no s’acaben de posar del tot d’acord. Hi ha molts pros i contres a l’hora de valorar-ho.
“No hi ha cap problema en dormir amb gossos o gats, més aviat ajuda a crear un vincle més fort amb els animals”, explica Marta Amat, veterinària i etòloga del departament de ciència animal i dels aliments de la Facultat de Veterinària de la UAB. Tan sols ho desaconsella en els casos en què algú de la família tingui problemes d’al·lèrgia. Per a la resta, si totes les persones que dormen en aquell llit estan d’acord i si es manté una bona higiene de l’espai i es ventila l’habitació, no hi hauria d’haver cap inconvenient.
Controlar la higiene
“Si els animals estan higiènicament i sanitàriament controlats i se’ls netegen les potes amb una tovalloleta quan tornen del carrer, només que se’ls posi una manteta a sobre l’edredó abans de dormir ja està bé”, aconsella la veterinària. És diferent quan s’acaben tractant les mascotes com si fossin una persona. És com quan es deixa que dormin sota la manta, amb el cap sobre el coixí. “No dic que estigui malament fer-ho, però sí que aleshores s’hauria de plantejar fins a quin punt és saludable tractar la mascota com un fill en tots els àmbits”, reflexiona.
Sovint a la seva consulta li arriben clients que fa anys que dormen amb els seus gossos o gats, però que ho volen deixar de fer perquè aviat tindran un fill. Els fa por que la mascota pugui fer mal al nadó o que els gats saltin al damunt sense voler. “L’ideal és fer-ho a poc a poc i que l’animal vegi que l’altre lloc on dormirà també és molt bo. Això s’hauria de fer abans que arribi el nadó a casa, perquè si no la mascota associarà el no dormir al llit amb la seva arribada, i això podria crear una mala relació amb l’infant”, aconsella Amat. Un dels trucs per fer que l’animal s’acostumi a dormir en un altre lloc és associar aquest nou espai com una zona de premis. D’aquesta manera, i amb molta paciència, es pot anar allunyant fins a aconseguir treure’l de l’habitació.
“El que està clar és que totes aquestes històries que diuen que si deixes pujar el gos al llit es pot convertir en un alfa dominant són idees dels anys cinquanta –assegura Amat–. Sabem per estudis que el fet que un gos dormi amb nosaltres no el farà més agressiu ni tindrà problemes de conducta. O com a mínim aquest no serà el desencadenant”.
Diferenciar rols
L’etòleg i terapeuta caní Àngel Casellas, en canvi, no comparteix aquestes afirmacions: “Quan un gos ocupa l’espai d’una persona, com és el llit, li pot donar una interpretació errònia en la qual ell està al mateix nivell que la persona”. Per això, no recomana dormir amb les mascotes. “Els gossos han de tenir el seu espai i les persones el seu. El gos menja amb el seu bol, la persona amb el seu plat. El gos dorm al seu llitet, la persona al seu llit. Quan algú entra a casa, primer se saluda la persona i després el gos, i no a la inversa”, explica.
“Ens estimem molt els gossos i una mica d’humanització és necessària, però un excés d’humanització i d’hipervincle pot comportar problemes de conducta, com ara ansietat per separació o agressivitat si, per exemple, un dia no volem que dormin al llit”, diu l’etòleg, que també adverteix que, en general, les mascotes no dormen bé a dalt del matalàs. “Els gossos toleren més bé el fred que la calor, i quan s'adormen amb una persona hi pot haver un excés de calor que faci que el gos es mogui més i acabi baixant del llit. I al final pot ser que no acabi dormint bé ni el gos ni la persona”, resumeix.
Benestar emocional
Ara bé, Casellas també admet com hi ha situacions en què dormir amb les mascotes pot ser beneficiós per a les persones. “Sobretot amb les que viuen soles, les que pateixen depressió o les que tenen malsons perquè se senten insegures”, explica. No en va una de les funcions més esteses que han tingut els gossos durant milers d’anys és el de la protecció i la vigilància. “Ens sentim més protegits perquè tenen més bon olfacte, més bona oïda i atenció, i això fa que a l’hora de dormir ens sentim més segurs quan són a prop –diu l’etòleg–. Sense deixar de banda que moltes vegades els gossos es fan servir com a animal terapèutic, perquè està demostrat que redueixen l’estrès, la pressió i el cortisol, alhora que milloren l’estat d’ànim”.
Però quan es tracta de parlar sobre el tema higiènic, Casellas torna a posicionar-se en contra de dormir amb les mascotes: “Encara que hi hagi estudis que diuen que viure amb mascotes augmenta el sistema immunitari, els gossos surten al carrer i és fàcil que entrin bacteris, fongs i virus a casa i després al llit. A més, els gossos tenen tendència a menjar-se els excrements d’altres animals, de manera que a la boca els queden tota mena de bacteris i microorganismes que per a ells no hi ha problema, però per als humans sí. No és bo estar tota la nit respirant aquest alè”, resumeix.
Un últim motiu pel qual Casellas creu que no és aconsellable acostumar-se a dormir amb les mascotes és perquè a la vida hi poden haver molts canvis vitals. “Una persona soltera que ha acostumat la mascota a dormir amb ella pot tenir problemes el dia que tingui parella, sigui perquè la parella no vulgui dormir amb un animal o pel contrari”, diu com a exemple. També poden haver-hi problemes amb els nadons, ja no només per un tema de gelosia per part de la mascota, sinó perquè també hi poden haver accidents, com ara que un gat es posi a dormir sobre el nadó, quan ell encara no té prou forces per apartar-lo. “Per més bones que siguin les mascotes, deixar-les soles amb els nens sense supervisió adulta és contraproduent. Els gossos no deixen de ser llops domesticats; és a dir, llops disfressats”, reflexiona.
Aleshores, ¿és bo o no dormir amb mascotes? Potser és antihigiènic i les consenteix, però persones com la Montse et diran que res les fa més felices i relaxades que aquell moment abans de dormir en què els gossos se li arrauleixen als peus. Per uns instants, els sembla que tot està en pau.
Parella i mascotes, el triangle de la discòrdia
Diuen que els fills poden unir o separar més una parella. El que no s’acostuma a dir tant és que les mascotes també poden produir el mateix efecte. Posem el cas d’una persona soltera que fa anys que viu amb el seu gos i que són inseparables: passen el temps lliure junts, tenen cadascú el seu lloc del sofà i a la nit s’acomoden al mateix llit. Tot va perfecte fins que un dia apareix el tercer en discòrdia: la parella.
No és una situació nova i, de fet, aquesta tendència pot anar a més: segons un estudi fet per l'empresa Rover el 2019, 1 de cada 5 mil·lennials vol tenir gossos, en comptes de fills. És una nova generació en què es planteja una vida familiar en què les mascotes adquireixen un paper important. I, encara que a l’estudi s’asseguri que més de la meitat d’aquestes parelles consideren que la seva relació s’ha enfortit arran de compartir una mascota, també hi ha indicis que hi poden haver conflictes: no són poques les que es posen geloses perquè creuen que el cònjuge fa més cas al gos que a elles. O fins i tot les que s’indignen perquè l’altre publica més fotos del seu animal a les xarxes que no pas de la parella.
Per si no n’hi hagués prou, una de cada deu persones afirma que té menys relacions sexuals des que hi ha una mascota a casa, sobretot perquè han de compartir el mateix llit. A més, han detectat un empitjorament de la vida social, perquè sovint un dels membres s’ha de quedar a casa per cuidar de l’animal.
Potser per tot això, una de les principals prioritats dels enquestats és la de trobar una parella a qui també li agradi compartir la vida amb mascotes. Només així aconsegueixen superar amb èxit el que suposa el compromís constant i el treball en equip que requereix tenir un ésser animal a casa.
Però, ¿què passa si l’amor sorgeix entre un apassionat dels animals i un a qui les mascotes no li diuen res? En aquest cas, els experts recomanen que, abans de conviure junts, és important tenir una bona conversa en què es deixin ben clars els límits que es volen marcar i les tasques que haurà de fer cadascú. Qüestions com la idoneïtat de dormir al mateix llit que la mascota també són crucials per posar sobre la taula. D’altra banda, caldrà fer un període previ d’adaptació perquè el nou membre de la llar conegui la mascota i vegi quin és el seu temperament quan estan junts. No és estrany que, en un principi, l’animal pugui estar més nerviós i fins i tot gelós. Tot i això, amb una mica de paciència i d’aproximació, la relació pot arribar a ser molt saludable. Si, en canvi, passa el temps i la situació no millora, aleshores s’aconsella consultar un expert per veure quina és la millor manera de crear una bona harmonia entre tots.