Dormir poc fa que tinguem pensaments intrusius
Un estudi afirma que dormir bé a la nit afavoreix l’activació de les zones del cervell que ens permeten gestionar de forma correcta els pensaments negatius intrusius i evitar-los
Hi ha persones a qui els costa deslliurar-se dels pensaments o els records emocionalment incòmodes, mentre altres ho poden fer amb una facilitat major. Normalment, als primers els apareixen de forma sobtada, involuntària i intrusiva, sovint de manera persistent, i interfereixen amb la seva activitat mental o emocional. Acostumen a ser de contingut negatiu, preocupant o estressant, i poden ser difícils de controlar o ignorar. Els pensaments intrusius són característics de diverses malalties psicològiques com l’ansietat, el trastorn d’estrès posttraumàtic i l’obsessivocompulsiu; i, al mateix temps, el fet de tenir-los afavoreix estats mentals de tristesa, ansietat, angoixa i depressió. A escala neuropsicològica encara no es tenen massa dades de per què hi ha persones que tenen molts més pensaments intrusius que d’altres, especialment pel que fa a la capacitat que podem tenir de bloquejar-los de manera conscient.
El psicòleg britànic Scott A. Cairney i els seus col·laboradors, de diverses universitats i centres de recerca del Regne Unit, han analitzat quina relació hi ha entre la qualitat del son i la recurrència dels pensaments intrusius, especialment pel que fa a la capacitat d'inhibir-los de manera volguda. Segons han publicat a Proceedings of the National Academy of Sciences, el fet de dormir bé a la nit afavoreix l’activació de les zones del cervell que ens permeten gestionar de forma correcta els pensaments negatius intrusius, i evitar-los. Segons diuen, aquesta descoberta pot permetre millorar les teràpies conductuals i farmacològiques de les persones que s'hi veuen afectades de forma recurrent, el que els pot afectar la salut mental de forma greu.
Amígdala, hiperactivada
Abans de començar aquest estudi, ja se sabia que tant els pensaments intrusius com la ruminació, que és la tendència a pensar de manera repetitiva i persistent sobre experiències negatives o preocupacions, són deguts a un desequilibri entre els circuits neuronals de l’escorça prefrontal i l’amígdala. La hiperactivació de l’amígdala, que és l’estructura cerebral responsable de processar les emocions negatives, combinada amb una connectivitat deficient amb l’escorça prefrontal, que és la que permet reflexionar i gestionar els estats emocionals de manera conscient, dificulta la regulació emocional, fent que el cervell tingui dificultats per interrompre el flux de pensaments repetitius.
En aquest treball, Cairney i els seus col·laboradors van agafar un grup de 85 voluntaris adults sans i els van separar en dos subgrups equivalents des de la perspectiva sociodemogràfica. Als membres d’un dels subgrups els van deixar tenir un son normal, mentre els monitoraven per contrastar-ne la bona qualitat. Als altres no els van deixar dormir, per aconseguir una condició que fos radicalment oposada. Abans, els havien mostrat a tots una sèrie de cares de persones vinculades a imatges de situacions emocionalment incòmodes, com per exemple accidents o agressions.
Després d’haver dormit bé tota la nit o alternativament d’haver estat desperts, els van tornar a mostrar les cares però sense les imatges incòmodes. En algunes de les cares els van demanar que recordessin l’escena traumàtica que hi havia associada inicialment, mentre en altres els van demanar que fessin l’esforç de no recordar-la. Durant aquest procés, els van escanejar l’activitat cerebral mitjançant ressonància magnètica funcional.
Les diferències entre els dos subgrups van ser clares. Quan els demanaven que evitessin pensar en les escenes traumàtiques, les persones que havien dormit bé mostraven una activitat molt superior en comparació als que havien estat desperts a l’escorça prefrontal dorsolateral, que és on hi ha les xarxes neuronals que ens permeten controlar els pensaments, les accions i les emocions de manera volguda. També mostraven una disminució de l’activitat a l’hipocamp, que és la zona que permet recuperar els records, la qual cosa indica que els estaven inhibint correctament. Dit d’una altra manera, el son nocturn reparador contribueix a evitar els pensaments intrusius i la ruminació, fent que els puguem inhibir amb més eficiència.
A més, també van veure que les persones que, havent dormit bé, havien tingut una fase REM més activa, eren més eficients inhibint els pensaments emocionalment desagradables. La fase REM és una etapa del son que es caracteritza per moviments oculars ràpids i una activitat cerebral similar a l'estat de vigília, i serveix per consolidar la memòria, processar les emocions i restaurar les funcions cognitives, per la qual cosa és essencial per a la salut mental i emocional.
En el seu treball, aquests investigadors indiquen un altre factor clau: la implicació en els pensaments intrusius de l’anomenat mode de funcionament per defecte del cervell, un sistema de regions cerebrals que està especialment actiu durant els estats de repòs o introspecció. Quan el mode de funcionament per defecte està hiperactiu, especialment en persones amb ansietat o depressió, és més probable que el cervell se centri en preocupacions internes o records incòmodes, fet que facilita la ruminació. Aquesta hiperactivitat sovint està associada a una disminució de la capacitat per redirigir l’atenció cap a estímuls externs, una funció que depèn del control cognitiu de l’escorça prefrontal dorsal. D’aquí la importància crucial d’afavorir un son nocturn reparador per a la salut emocional i mental.
