Dos grups extremistes intenten enganyar 290 centres educatius perquè augmentin les hores de castellà
PLIS i Societat Civil Balear els han dit que rebran per part de la Conselleria un requeriment perquè canviïn els seus projectes lingüístics, cosa que Educació nega
PalmaLa plataforma Professors Lliures d'Enginyeria Social (PLIS) i Societat Civil Balear han enviat una carta a 290 centres educatius de les Illes Balears avisant-los que han presentat a la Conselleria d'Educació un requeriment perquè canviïn el seu projecte lingüístic i augmentin el pes de la llengua castellana. Així ho han anunciat en el seu blog i diversos equips directius han confirmat a l'ARA Balears que ja han rebut la carta. A més, jugant a enganyar els centres, també els afirmen que aviat rebran aquest requeriment "de part de la Conselleria d'Educació", que ho desmenteix.
En la missiva hi ha el segell de les dues entitats anticatalanistes i s'explicita que és un document enviat "a l'atenció dels directors i directores" dels 290 centres. Fonts de la Conselleria asseguren que una entitat no té autoritat per fer cap requeriment, perquè només ho pot fer una administració competent. A més, la Conselleria nega que tingui previst fer cap requeriment en aquest sentit, malgrat el que afirmen els dos grups extremistes. L'Associació de Directors i Directores d'Infantil i Primària assegura que tots els centres associats que han rebut la carta l'han enviada a Inspecció Educativa perquè estudiï el cas.
En concret, PLIS i Societat Civil exigeixen que els projectes lingüístics s'ajustin "a l'ordenament jurídic" i que estableixin la llengua castellana com a vehicular en l'ensenyament -tot i que la llei Celaá no preveu aquesta exigència-. El text de les dues entitats extremistes també demana almenys un 25% de les hores en llengua castellana i la presència d'aquesta com a vehicular almenys en una matèria troncal, a més de l'assignatura de Llengua Castellana i Literatura.
"És hora de fer complir la llei als directors dels centres escolars, modificar els actuals i il·legals projectes lingüístics i posar fi a la retrògrada immersió total i obligatòria en català", defensen. En realitat, la llei educativa ja estableix les dues llengües oficials com a vehiculars en l'ensenyament i el Decret de mínims dicta que almenys un 50% de les hores lectives ha de ser en català.