Dos terços dels desnonaments de Palma són per expulsar dones

PalmaEl 64% dels expedients tramitats per l’Oficina Antidesnonaments de Palma d’ençà que es va posar en marxa, el 2015, afecten dones. Durant cinc anys, l’entitat ha gestionat 4.252 casos, dos terços dels quals, 2.703, eren per expulsar dones, mentre que 1.549 han afectat homes, segons dades de l’oficina. La pandèmia ha agreujat el problema i enguany s’ha arribat a la xifra rècord de 916 expedients, el 66% dels quals afecten dones. La regidora de Model de Ciutat, Habitatge i Sostenibilitat, Neus Truyol, considera que això evidencia la feminització de les tasques de cura en les famílies i que a la ciutat hi ha més dones pobres en perill.

Un dels casos que ha atès l’oficina aquest mateix mes és el d’una mare de 59 anys que viu amb la seva filla de 24, el gendre i una neta de 2 anys. Els tres adults no arriben per pagar el lloguer. Ella feia feina en un hotel que no ha obert pel covid-19 i, com que no era fixa discontínua, no ha entrat a l’ERTO. A més, ha deixat de rebre una ajuda de 400 euros. Els usuaris que han acudit a l’oficina d’ençà que va començar la pandèmia són sobretot persones que no cobren l’Ingrés Mínim Vital -i si el cobren no en tenen prou- o que no han entrat en els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) del covid-19.

Un altre dels casos atesos aquest novembre és el d’una mare de 49 anys que viu amb la seva filla de 20 i una neta d’11 mesos. Ambdues havien fet feina en l’hostaleria, però no tenen feina fixa. Cap no s’ha pogut acollir a l’Ingrés Mínim Vital, però demanaran cobrar la Renda Social Garantida (Resoga). A més, són originàries de Santo Domingo i no tenen cap suport familiar a les Illes Balears.

El 34% dels que sol·liciten ajuda a l’Oficina Antidesnonaments són parelles amb fills, el 23% són famílies monoparentals i el 15% viuen sols. Un 10% comparteixen pis amb algun familiar i un 11% són parelles sense fills. El 8% restant correspon a altres situacions. Aquest mes l’oficina també ha atès una dona que treballava en el sector serveis i que viu amb dos fills de 15 i 29 anys. Com que no podien pagar el lloguer, l’Ajuntament de Palma ha tramitat una ajuda perquè puguin entrar en un nou habitatge i abonar el primer mes.

Dels 4.252 expedients tramitats els darrers cinc anys, 1.782 corresponen a persones d’entre 30 i 45 anys, el 42% de tots els que han demanat ajuda. El segon grup d’edat més afectat és el d’entre 46 i 65 anys, amb 1.667 casos, que representen el 39% del total. Els que tenen 30 anys o menys són 449, un 11%, mentre que 354 expedients registrats són per desnonar majors de 65 anys, el 8%.

La desigualtat també es fa notar en la distribució geogràfica: Son Gotleu és el barri de Palma que acumula més expedients de desnonament des de 2015, amb 480 casos. El segueixen Pere Garau (376), Foners (239), el Camp Redó (167), la Soledat Nord (157) i Bons Aires (137). Entre les barriades amb menys expedients hi ha Monti-sion, al centre de Ciutat, i Son Sardina, on se n’han registrats 11 en cinc anys. Truyol apunta que els que estan en risc de desnonament solen estar en una situació laboral marcada per la precarietat, la temporalitat i sovint fan feina en el turisme. “Els seus ingressos són baixos i no estan garantits”, afirma la regidora, i afegeix que tot això dificulta que paguin el lloguer.

El pes de la pandèmia

Els expedients relacionats amb l’impagament del lloguer que ha tramitat l’Oficina Antidesnonaments gairebé s’ha duplicat a causa de la pandèmia. Fins al 31 d’octubre d’enguany s’han gestionat 721 expedients, mentre que la mitjana anual dels darrers quatres anys ha estat de 400. Dels 916 casos tramitats durant el 2020, només 102 tenen a veure amb l’impagament de la hipoteca. 93 casos més eren per altres motius. La situació actual contrasta amb la de 2015, quan la majoria dels desnonaments eren per no fer front a la hipoteca: dels 404 expedients, 201 varen ser per impagament hipotecari i 174 eren per no pagar el lloguer. Els 29 restants varen ser per altres motius.

La pandèmia ha agreujat un problema que ja era preocupant. L’Oficina sap que hi ha 54 desnonaments programats entre novembre d’enguany i març de l’any vinent, i que s’incrementaran. Aquest mes n’hi ha prevists 13; el desembre, 17; el gener, una vintena; el febrer, tres, i un al març. Però els casos augmentaran, va advertir Neus Truyol dimarts en una roda de premsa.

La regidora va destacar que l’Oficina aconsegueix aturar dos de cada tres desnonaments programats, però el tràmit es complica si la família afectada ha rebut dues o tres ordres. Va reclamar que el govern espanyol suspengui els desnonaments com va fer durant el primer estat d’alarma. També va demanar que es limiti el preu del lloguer i que els bancs ofereixin lloguers socials com estableix la Llei d’habitatge balear. A més, va criticar la “nul·la” responsabilitat per part dels grans propietaris d’habitatges que concentren pisos per especular.

Fonts de la Regidoria de Model de Ciutat expliquen que, després que l’ARA Balears publicàs el mes passat que cap banc no havia volgut signar enguany ni un sol contracte de lloguer social amb l’Oficina Antidesnonaments, se n’han signat dos. Són acords destinats a famílies vulnerables, però queden lluny de les xifres de 2016, quan l’Oficina en va tancar 61. Des de llavors, el nombre no ha aturat de davallar: el 2017 se’n formalitzaren 28, el 2018 foren 13 i el 2019 només se’n signaren 7.