Palma“Hi ha conceptes erronis i falsos mites sobre la qualitat de l’aigua”, destaca Tupa Rangel, coordinadora de l’estudi fet el 2021 per Save the Med, juntament amb altres organitzacions, sobre la potabilitat de l’aigua a les Illes Balears. “Es creu que és de mala qualitat, dura i que no es pot beure”, afegeix. Segons l’estudi, l’aigua és potable a 53 dels 67 municipis illencs. A Mallorca, hi ha dues zones on es concentren els sis territoris sense aigua apta per al consum humà:El sud-est, amb Manacor, Felanitx i Santanyí, i es Pla, amb Lloret, Sineu i Ariany. En el cas d’Eivissa, això succeeix a Sant Josep de sa Talaia i Santa Eulària del Riu, i a l’illa de Menorca l’aigua només és potable a Ferreries, es Migjorn Gran i Alaior.
Rangel apunta que a les zones costaneres la pressió humana, sobretot a l’estiu, és el que disminueix la qualitat de l’aigua. “Amb una demanda tan gran, els recursos hídrics s’estressen, es veuen en perill i entra aigua de la mar”, explica. Però per què això no succeeix a Palma o Alcúdia? “La diferència és la gestió, per això demanam una remunicipalització de l’aigua”, subratlla la coordinadora de l’estudi.
En el cas de la Mancomunitat del Pla, Save the Med posa l’accent en l’agricultura intensiva, “que abusa de fertilitzants i químics”. Així i tot, la presidenta de la Mancomunitat, Joana Maria Pascual, assenyala que “aquí, de pràctiques agrícoles, n’hi ha menys que mai, són municipis molt dispars en aquest àmbit”. “Sabem perfectament que l’aigua no és potable, però no en sabem la causa, no tenim mitjans per fer un estudi en profunditat”, lamenta. L’única solució que es preveu a la comarca, “on el problema de l’aigua és molt greu”, i després de “multitud de reunions” amb l’Agència Balear de l’Aigua i de la Qualitat Ambiental(Abaqua), és fer una mescla amb aigua vinguda de la depuradora, per rebaixar-ne el nivell de nitrats fins que sigui apta per al consum humà.
Tot i ser potable a la gran majoria de municipis, les falses creences, segons l’estudi, duen al fet que les Balears siguin la segona comunitat autònoma amb una major taxa de consum d’aigua embotellada per persona, fet que genera grans quantitats de residus plàstics. El problema, segons Rangel, és la manca de transparència i informació dels ajuntaments en aquest sentit. “Només el 20% dels consistoris informa en les seves pàgines web de la qualitat de l’aigua, la manca d’informació perpetua la falta de confiança, i és difícil promocionar l’aigua de l’aixeta”, afirma.
Les depuradores
“Així com passa amb l’aigua potable, hi ha ajuntaments amb millors xarxes que separen les aigües fluvials de les residuals, però és un problema generalitzat la no divisió d’aquestes”, explica el director d’Abaqua, Guillem Rosselló, que a través d’aquesta empresa pública balear gestiona un total de 79 depuradores de totes les illes. Així i tot, grans municipis com Alcúdia, Palma, Calvià o Manacor les gestionen de manera directa, “un fet corrent”.
Rosselló apunta a tres grans qüestions que afecten l’estat general de les depuradores: individualment, utilitzar les aigües fecals per desfer-se de residus que “no s’hi poden tirar”. En l’àmbit d’empreses, “fan molt de mal els abocaments industrials” i, en la part pública, “la manca de separació de les xarxes fluvials i les fecals”. Evitar que les dues xarxes s’ajuntin és un dels grans reptes, i des d’Abaqua aconsellen, per exemple, exigir separar-les a l’hora de donar llicències d’obra major.
Un dels reptes és aconseguir separar les xarxes fluvials i les fecals. Abaqua aconsella que s’exigeixi per obtenir la llicència d’obra major
L’arrel d’aquesta problemàtica que afecta les depuradores surt de l’urbanisme i de, fins fa uns anys, la manca d’una ‘cultura de l’aigua’. “El tema de l’aigua i els conflictes amb les aigües fecals és relativament recent”, indica el director d’Abaqua. “Hi ha hagut ampliacions de municipis que s’han fet sense cap ordenació, hem anat sempre a remolc de l’urbanisme salvatge, i ara veim les conseqüències de no haver disposat abans d’una planificació hídrica com l’actual”, afegeix.
Per ajustar la planificació hídrica a les necessitats de les Illes es plantegen dues grans vies. Per una banda, uns fons europeus que, per exemple, ajudaran a remodelar la depuradora de Consell, la qual “té un problema de capacitat”. A més, hi ha una diferència respecte de l’anterior govern, de José Ramón Bauzá, segons Rosselló, i és la recuperació del cànon de sanejament. “Amb el PP aquest cànon no anava a la depuració, i per això tenim dificultats i falta de planificació”, recorda. “Dona cobertura a totes les necessitats d’Abaqua i ens ajuda a evitar problemes”, continua. Així, el cànon permet gestionar “el dia a dia”, a través del manteniment de les infraestructures o, també, de les remodelacions de les depuradores, “unes inversions que són molt més potents”.
![El 62% dels municipis de Mallorca supera els límits de fugues d’aigua](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
