El 62% dels municipis de Mallorca supera els límits de fugues d’aigua

PalmaUn total de 33 municipis dels 53 que integren Mallorca superen els límits de fugues d’aigua de les canalitzacions municipals que marca el Pla hidrològic de les Balears. L’ordenança per al 2021 posava el sostre de pèrdues en el 25% del subministrament de les xarxes, i en les darreres dades de la Direcció General de Recursos Hídrics s’observa que el 62% dels territoris de l’illa s’hi situen per damunt. A més, hi ha nou municipis mallorquins que deixen de comptabilitzar més aigua de la que aprofiten. El cas més extrem és el de Sencelles, el municipi balear que més en perd, amb un 61,22% del total, tenint en compte que l’any 2015 aquesta xifra es movia pels voltants del 15%.

En l’àmbit balear, Mallorca és l’illa amb la pitjor situació, amb una pèrdua d’unes 28 milions de tones anuals d’aigua, el 26% de l’abastiment total. En el cas de Menorca, quatre dels vuit municipis sobrepassen el 25% de fugues, amb Ciutadella (50%) com a paradigma més greu. A Eivissa, dels cinc territoris només Sant Josep de sa Talaia se situa per sobre del límit (41,5%), i Formentera és, de fet, el municipi amb menys fugues de les Illes, ja que sols no comptabilitza un 10% de l’aigua subministrada per les xarxes.

Una de les problemàtiques a mitjà termini és que el Pla hidrològic marca el sostre de pèrdues d’aigua en el 17% per a l’any 2027, una xifra que sembla llunyana per a més d’un municipi. A Mallorca avui dia cap territori se situa per davall, encara que Pollença i Capdepera en perden només un 17,06% i un 17,84%, respectivament. A les Balears, només Sant Lluís, Formentera i Santa Eulària del Riu ja compleixen aquest requisit. De fet, a la Direcció General de Recursos Hídrics apunten que hi ha municipis que no han redactat el Pla de gestió sostenible de l’aigua, que ha de marcar la pauta per reduir les fugues que es produeixen a les xarxes municipals, i en principi el termini per presentar-lo era a final de l’any passat. “Alguns s’han excusat i han dit que estan a punt de fer-ho”, expliquen.

Per fer més eficient el servei d’aigua, hi ha grups de municipis com la Mancomunitat del Pla que han optat per gestionar-lo de manera conjunta. A la comarca, 13 dels 14 municipis integrants han mancomunat l’aigua a través de l’empresa Hidrobal, menys Sencelles, el territori amb més fugues de les Balears. Segons explica l’empresa, “un nivell de pèrdues d’aigua proper al 15% suposa una gestió òptima de la xarxa”. “Si algú diu que té unes pèrdues del 5% de l’abastiment total, podríem dir que és difícilment creïble”, afegeixen.

Xarxes d’aigua antigues

Una de les grans causes de l’increment de fugues als municipis és l’antiguitat de les xarxes. El regidor d’obres públiques de sa Pobla, Joan Pérez, un poble del Raiguer que perd el 51,2% de l’aigua, explica que aquí gran part dels 43 km de xarxa tenen 80 anys d’antiguitat, “quan la vida útil sol sered’entre 25 i 30 anys”. Avui dia, el 66% de les canonades d’aigua potable del municipi són de fibrociment, un material que es desgasta més ràpidament i és el que acaba generant fugues, en contraposició al polietilè, el qual representa el 34% restant.

“Invertim uns 700.000 euros anuals en eficiència energètica i d’aigua, és tot el que podem i més per arribar als objectius del Pla hidrològic. Quasi totes les inversions que feim estan enfocades en aquest àmbit”, apunta el regidor. “Canviar tota la xarxa d’aigua potable serien set milions d’euros, comptant que el pressupost del municipi és de 13 de milions”, afegeix.

Pollença, amb unes fugues que representen unes pèrdues d’un 17,06% del subministrament, representa l’altra cara de la moneda, és el territori de Mallorca amb millors estadístiques. Segons el batle del municipi, Tomeu Cifre, la clau es troba en la gestió directa de la xarxa des del Consistori. “Implica que podem reinvertir els beneficis que pot tenir l’empresa en les mateixes infraestructures”, assenyala. El poble té tres nuclis urbans –Pollença, el Port de Pollença i Cala Sant Vicenç–, en els quals, amb distintes fases, s’ha anat transformant el sistema de canonades, implementant el polietilè com a material prioritari, i fent que Cala Sant Vicenç també passàs a una gestió directa. “És una feina que s’ha fet al llarg de 20 anys amb la gestió pública de l’aigua, no és d’un dia per l’altre”, conclou el batle.u