"Les normes no tenen en compte que quan et cal l’aire has de poder sortir"

BarcelonaAccepta explicar la seva història sense ser identificat. “Qualsevol que encaixi en un perfil com el meu es negaria a dir qui és”, explica a tall de disculpa el Ricardo, el nom fictici que l'evitarà ser assenyalat i estigmatitzat, una de les grans pors dels qui pateixen un trastorn mental. El d'aquest noi de 24 anys és el de l'ansietat, un dels més freqüents, i que en el seu cas es va manifestar com una “explosió” durant el confinament. El tancament forçat per pandèmia el va fer perdre la feina en una discoteca i passar les hores en “un pis de 60 metres quadrats” i amb la família, sense espai per a la intimitat.

Els brots d'ansietat són generalment la resposta a la incapacitat d'adaptar-se a una nova realitat i amb el covid aquests canvis han vingut des de diversos fronts: l'atur, la por del contagi, la duresa del confinament, la pèrdua del contacte amb amistats... “Tot el dia a casa em faltava l'aire, tenia fogots, em vaig desestabilitzar per complet i estava ple de dubtes, de pors perquè en un ERTO i sense rutines no sabia per on tirar”, exposa el Ricardo, que va recaure en el consum abusiu de cànnabis. “Tornes a fer coses que no vols fer perquè la falta de rutina i els dubtes existencials t'ofeguen”, s'explica. En quinze mesos ha perdut onze quilos.

Amb la família van decidir que ell seria l'encarregat d'anar a comprar i d'estar pels avis, perquè així aprofitaria les sortides com a teràpia d'esbargiment. També buscava la muntanya pròxima al seu domicili per córrer i calmar els nervis, però en alguna ocasió la policia el va parar i fins i tot el va multar perquè havia incomplert els horaris de sortides fixats. “Necessitava desfogar-me i les normes no tenen en compte que som malalts i que quan et cal l'aire no pots esperar la franja que et toca”, es queixa.

Inici de la teràpia

En pandèmia va començar a anar a teràpia i s'ha afegit al Let's chat! del Grup ATRA, un programa gratuït que compta amb el suport dels departaments de Salut i Drets Socials i que incideix en l'enfocament comunitari per a joves addictes a les drogues o a les pantalles dels mòbils. Abans el Ricardo va provar de buscar ajuda en la xarxa pública, però afirma que en la primera visita es va limitar a “omplir un formulari” i que ja el van avisar que tindria una visita cada dos mesos amb l'especialista. 

La teràpia psicològica l'ajuda a “desfogar-se” i acceptar que hi ha “alternatives i que no tot és blanc o negre”. Confia, amb la desescalada i la reobertura del sector de l'oci nocturn, recuperar la rutina prepandèmia que li serveixi d'eix de la nova vida. “És una recuperació lenta, d'anar a poc a poc i superar un any que per a mi ha sigut perdut”, admet.