Dotze bones notícies del pitjor any

Palma/ BarcelonaTé sentit fer un recull de bones notícies de l’any més desastrós i terrible de les darreres dècades? Doncs segurament més que mai, perquè, malgrat tot, aquest maleït 2020 en què un petit virus ens ha amargat les vides han passat coses extraordinàries que no podem deixar passar, començant per la fabulosa cursa contrarellotge per aconseguir la vacuna fins a la derrota de Donald Trump a les eleccions nord-americanes, passant per coses més properes com l’avanç de la legislació que defensa el medi ambient, la gestió de Cabrera o la restitució de la dignitat a les víctimes del franquisme a les Illes.

Aquesta és, com totes les que llegiran aquests dies, una tria editorial d’allò que considerem que ha estat bo per a la humanitat en el seu conjunt i els drets civils i democràtics en particular. Per això hem inclòs també l’aprovació de la llei d’eutanàsia o les protestes del Black Lives Matter, que tot i ser provocades per una desgràcia com la mort de George Floyd asfixiat per un policia a Minneapolis, van servir per desvetllar un mo- viment de solidaritat a tot el món contra el racisme policial a tot arreu del planeta.

I si encara algú pot dubtar de la conveniència d’aportar aquesta mirada positiva a l’any que acomiadem, només caldria fer l’exercici de pensar com estaríem ara mateix sense vacuna o amb Donald Trump reelegit com a president dels Estats Units. També estaríem pitjor sense un acord pel Brexit, però editorialment no considerem una bona notícia la sortida del Regne Unit de la UE, i per això no ho hem inclós.

Per sort o per desgràcia, la història de la humanitat està plagada d’episodis catastròfics com el de la pandè- mia actual de coronavirus, però mai com ara havíem comptat amb les eines per enfrontar-nos-hi en les millors condicions. Una vegada més, la ciència ens apor- ta llum i ens permet superar els obstacles. I on no arriba la ciència ho fa la solidaritat entre les persones per superar una amenaça que ens iguala a tots.

1. La cursa per la vacuna bat tots els rècords de velocitat

En el moment en què va esclatar la pandèmia i es va fer perceptible la veritable dimensió de la crisi sanitària i el que implicava en termes econòmics per a tot el món, l’opinió més generalitzada dels especialistes era que per tenir una vacuna efectiva haurien de passar no menys de tres o potser cinc anys. L’experiència anterior, de fet, fins i tot suggeria que tal vegada molt més temps.

Quan els científics començaren a investigar de la nit al dia una vacuna contra el SARS-CoV-2 no pro- meteren cap èxit ràpid. La vacuna que s’havia desenvolupat amb més celeritat en tota la història, des dels primers assajos als laboratoris fins a l’aprovació final, trigà quatre anys: fou per a les galteres, als anys seixanta. Així, esperar la del covid fins a l’estiu del 2021 semblava no ja un termini molt optimista sinó gairebé insensat. La realitat ha demostrat que no tan sols una vacuna, sinó unes quantes (Pfizer/BioNTech, Moderna, la SputnikV russa, almenys un parell de xineses i la d’Oxford), ja han començat a utilitzar-se.

D’aquesta breu llista, de moment és la d’Oxford/AstraZeneca –paradoxalment, la primera que va passar dels laboratoris a la fase clínica d’experimentació en humans al món occidental– la que encara espera l’aprovació del regulador del Regne Unit, en aquest cas el britànic. Una llum verda que la podria obtenir aquesta setmana, segons les últimes informacions que han sortit del Regne Unit. En concret, comptant les que ja s’utilitzen, hi ha 61 vacunes en fase clínica (I, II i III) i 172 en estat preclínic de desenvolupament, d’acord amb dades oficials de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Investigacions prèvies

De la necessitat sovint se’n fa virtut, i el món ha sigut capaç de desenvolupar vacunes contra el covid-19 tan ràpidament a causa d’anys d’investigacions anteriors sobre coronavirus. Els investigadors han estat molt atents als patògens que causen SARS (síndrome respiratòria aguda greu) i MERS (síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà), i alguns havien estat treballant en nous tipus de vacunes. És tot aquest es- forç previ el que ara ha donat fruits de manera espectacular, també a l’hora de trobar vies més ràpides de fabricar vacunes.

Sens dubte, el capítol de finançament ha sigut clau. La quantitat de diner públic que s’ha abocat en les investigacions és enorme, especialment als Estats Units, la Unió Europea, la Xina, Rússia i l’Índia.

Això ha permès a les grans farmacèutiques dur a terme múltiples assajos en paral·lel. Al seu torn, els reguladors –des de l’Agència Europea de Medicaments, EMA, fins a la FDA nord-americana, l’MHRA britànica o Swismedic, de Suïssa, entre d’altres– han permès els anomenats rolling reviews, és a dir, les anàlisis de les dades dels assajos en temps real, pràcticament a mesura que s’anava tenint la informació sense haver d’esperar que s’acabessin totes les proves. Tots aquests factors es podrien traduir en triomfs semblants per a altres malalties –la malària, per exemple– però no n’hi ha cap garantia.

El que resulta indubtable és que anys a venir les noves tecnologies utilitzades –plataformes– per a les vacunes de Pfizer/BioNTech i Moderna (l’ús de l’ARN missatger) podrien canviar el paisatge d’aquesta específica recerca científica. Les vacunes convencionals contenen proteïnes víriques o formes discapacitades del mateix virus que estimulen les defenses immunitàries del cos humà contra la infecció per un agent viu i agressiu. Però tant les de Pfizer/BioNTech com Moderna han utilitzat només una cadena d’ARN missatger dins d’una capa lipídica. L’ARNm codifica una proteïna clau del SARS-CoV- 2; un cop l’ARNm entra a les cèl·lules humanes, el cos produeix una proteïna que actua com a antigen. En altres paraules, aquestes vacunes ensenyen al cos com combatre el virus provocant una resposta immunitària. Les noves plataformes fan que l’ARNm codifiqui la proteïna espiga, que és la que s’acobla a les membranes cel·lulars humanes i fa que el coronavirus provoqui la infecció.

Un dels grans avantatges d’aquesta tecnologia es que permet sintetitzar químicament en pocs dies o setmanes una nova vacuna. I encara més, l’ARNm simplifica molt la fabricació, perquè es poden utilit- zar les mateixes instal·lacions per fabricar ARNm per a diferents malalties. I hi haurà més pandèmies. El covid-19 ha dut una revolució al món de les vacunes.

2. La derrota de Trump retorna el món al multilateralisme

“És el moment de curar Amèrica”, va dir el president electe Joe Biden el passat 7 de novembre. Potser és el moment també de guarir el món. Després de quatre anys veient esfondrarse una a una aliances globals que havia costat tant de forjar per protegir el planeta de l’amenaça nuclear, de l’emergència climàtica o fins i tot d’una pandèmia global, aquest 2020 els votants nord-americans van condemnar finalment Donald Trump a ser president d’un sol mandat i van retornar els Estats Units als fòrums multilaterals. El gegant nord-americà –encara primera potència econòmica i militar del món– deixarà de tenir els peus de fang d’un líder populista i egòlatra que s’ha dedicat a flirtejar amb dictadors, a apostar per l’aïllacionisme polític i el proteccionisme econòmic, i que encara avui està posant en risc la credibilitat democràtica del seu mateix país.

El 2020 serà recordat per les eleccions presidencials més atípiques de la història dels Estats Units, realitzades sota l’assot devastador del covid-19, que ha deixat hores d’ara més de 300.000 morts i 17 milions d’infectats al país, el més afectat del món. Una pandèmia que va fer que, per primer cop a la història, prop de la meitat dels vots per escollir president als EUA es dipositessin per correu.

El recompte es va allargar i fins al cap de quatre dies no es va poder declarar la victòria de Biden. Aquell dia, milers de nord-americans van convertir els carrers de moltes ciutats en una festa, mas- caretes incloses. Arreu del món, més d’un i de dos líders polítics deixavenanar la respiració i potser destapaven també alguna ampolla de xampany.

Però també per primer cop a la història dels Estats Units, el president sortint es negava a acceptar els resultats i denunciava que li havien robat la victòria amb un frau electoral massiu, una acusació que encara manté a dia d’avui, quan ja s’ha oficialitzat la seva marxa de la Casa Blanca el proper 20 de gener.

Més vots que Obama

El president que va treure els EUA de l’Acord de París, que es va retirar del pacte nuclear amb l’Iran, que va finiquitar el tractat contra les armes nuclears de mig rang signat amb Rússia i que va retirar els fons a l’Organitza- ció Mundial de la Salut (OMS) en plena pandèmia global, entre altres fites, va ser derrotat finalment a les urnes. Però no se’n va pas amb el cap baix. La seva no va ser una derrota aclaparadora, al contrari: 74,2 milions de nord- americans el van votar, més que fa quatre anys i més i tot dels que van votar a Barack Obama. Una mostra més de la gran polarització social als EUA. Però el demòcrata Joe Biden es va endur 81,2 milions de vots, més que cap altre president de la història del país, i 306 vots electorals que li garanteixen seure a partir de l’any que ve darrera de la Resolute Desk. Un nou lideratge que ja ha començat a refer ponts amb els aliats internacionals i que s’ha compromés de nou a liderar la lluita climàtica global. El planeta també exhala una mica (només una mica) més tranquil.

3. Eradicació de la pòlio a l’Àfrica i de l’Ebola al Congo

Mentre el món viu immers en una pandèmia que ja ha causat més d’un milió i mig de morts, Àfrica va aconseguir deslliurar-se aquest any de dos virus que han causat estralls al continent: l’anomenat poliovirus salvatge i l’Ebola. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar l’Àfrica “lliure del poliovirus salvatge” el passat 25 d’agost, després que no s’hagi detectat cap nou cas de poliomielitis en els últims quatre anys. En el cas de l’Ébola, l’èxit no és tan rotund però sí que s’ha fet una passa de gegant: el 18 de novembre es va donar per acabat l’últim brot d’Ebola a la República Democràtica de Congo, que era l’onzè que patia el país des que es va detectar per primera cop aquesta malaltia el 1976.

El que per a nosaltres és una malaltia d’un altre segle, a l’Àfrica la poliomielitis continuava afectant desenes de milers de persones, sobretot nens menors de cinc anys: el 1996 uns 75.000 nens a l’any tenien aquesta malaltia. Ara no hi ha ni un cas, després de dècades de treballar-hi amb aquesta finalitat. Es con- sidera que una zona ha quedat lliure de poliomielitis, quan han passat tres anys i no s’ha detectat cap cas de la malaltia. A l’Àfrica fa quatre anys que no se’n re- gistra cap. L’últim país amb casos de poliomielitis va ser Nigèria.

La pòlio salvatge és la que es contagia de persona a persona, sobretot a través de la femta en llocs on les aigües fecals no estan canalitzades i les condicions higièniques són pèssimes. Ataca la me- dul·la espinal i provoca paràlisi parcial, especialment a les extremitats infe- riors. Hi ha vacuna per a aquesta malaltia, però el problema és que a l’Àfrica moltes persones es negaven a immunitzar-se ja que consideraven que la vacuna podia provocar esterilitat o altres efectes secundaris irreversibles. De fet la mateixa vacuna pot causar poliomielitis, però els casos són molt puntals. D’aquí que es parli de poliomielitis salvatge per diferenciar-la de la poliomielitis causada per la vacuna.

A la desconfiança de la població, s’hi afegien els conflictes existents que dificultaven dur a terme campanyes de vacunació, i el fet que part de la població del continent és nòmada, cosa que fa- cilitava l’expansió de la malaltia. Aquests mateixos inconvenients són els que hi ha actualment a l’Afganistan i el Pakistan, que són els dos únics països del món on continua havent poliomielitis. Si s’aconseguís eliminar, la pòlio seria la segona malaltia humana eradicada al món després de la verola el 1979.

El que de moment és difícil d’eradicar és l’Ebola. S’han aprovat algunes vacunes per prevenir la malaltia, però la seva aplicació és limitada. L’ Ebola té un alt índex de letalitat: entre el 25% i el 90% de les persones que van contraure la malaltia en els diferents brots declarats a l’Àfrica van morir. La República Democràtica de Congo és un dels països més castigats: ha viscut onze brots, l’últim aquest mateix any a la província de Équateur, al nord-oest de país. L’OMS el va donar per acabat el passat 18 de novembre després de vacunar 40.000 persones en una operació logís- tica que va suposar un esforç ingent: la vacuna s’havia d’emmagatzemar a 80 graus sota zero –com la del coronavirus ara–, però amb el inconvenient que a la República Democràtica de Congo els talls del subministrament elèctric són habituals.

4. La UE aprova un pla de reconstrucció econòmica

Després de setmanes de discussions, el 21 de juliol els caps de govern dels 27 països de la Unió Europea van arribar a un acord per crear el Next Generation EU, l’esperat programa d’ajudes a la recuperació econòmica del continent, molt afectada per l’im- pacte de la pandèmia. Els fons s’hau- ran de destinar a projectes empresarials de modernització del teixit productiu, com ara la digitalització, la sostenibilitat mediambiental, la formació, la recerca i la sanitat.

La gran novetat de l’acord és que una part dels diners sortiran de deute europeu, un punt fins ara vetat per Alemanya i altres països del nord –que a canvi del seu vist-i-plau al pla es van endur una rebaixa de les seves contribucions a les arques de la UE de 50.000 milions–, mentre que una altra part sortirà del pressupost comunitari. En total, la UE posarà a disposició dels estats 750.000 milions d’euros fins el 2027, dividits en 390.000 milions en subsidis directes i 360.000 milions en crèdits –és a dir, que els governs els hauran de retornar amb interessos–. Segons l’acord, Espanya té dret a uns 140.000 mili- ons, dels quals 72.700 milions en for- ma de transferències i 67.300 mili- ons en deute. Cal tenir en compte, però, que un cop descomptada l’aportació d’Espanya al pressupost europeu, la quantitat que li toca en transferències és en realitat de 43.000 milions d’euros.

Comptant amb l’arribada d’aquests fons, el govern de Pedro Sánchez va incrementar la despesa dels ministeris en 27.000 milions només en el pressupost del 2021. De moment, el Govern balear ha incor- porat 100 milions d’euros als pressupostos del 2021 procedents de fons europeus, encara que d’un altre paquet, l’anomenat React-EU.

Tot i la magnitud molt important de les ajudes, el Next Generation desperta tres grans dubtes. El primer és si 750.000 milions per a 27 països seran suficients. El segon és com canalitzarà l’Estat l’ajuda i com es triaran els projectes, ja que hi ha el temor –desmentit pel govern espanyol– que el gruix dels diners se l’enduguin grans empreses i les pimes hi tinguin un accés molt limitat. I el tercer, quines i quantes condicions posarà Brussel·les per aprovar el pla d’inversions que li ha de presentar Espanya a l’abril. La Comissió Europea només desbloquejarà els diners si els països fan les “reformes” que els exigeixi. La primera d’aquestes condicions ja és coneguda: l’Estat ja ha anunciat una reforma del sistema de pensions que rebaixarà un 5,5% les prestacions.

5. El teletreball supera el primer experiment i esdevé norma

Confinats dins les llars, a la primavera les taules dels menjadors es convertien en escriptoris improvisats i les videoconferències substituïen de cop les sales de reunions. Treballar des de casa es va instaurar com a obligació per a molts professionals, ja que la seva presència física a la feina no era indispensable en plena pandèmia. El coronavirus és el culpable d’un experiment inèdit i a gran escala del teletreball, però aquest format també va haver de conviure amb les dificultats de les famílies per conciliar mentre les escoles seguien tancades. Els experts ja apuntaven durant la primera onada que aquesta primera experiència de teletreball no era realista perquè els pares i mares havien d’encarregar-se de l’educació dels fills i filles també durant la jornada laboral.

Segons un estudi de Randstad, amb la pandèmia Espanya ha passat de tenir prop d’un 4% de teletreballa- dors a vorejar el 16%, és a dir, al voltant de dos milions d’empleats s’han sumat a aquesta modalitat durant el 2020 fins a superar els tres milions. De fet, amb la desescalada moltes empreses van mantenir bona part de la plantilla treballant des de casa. D’altres que havien tornat a la pre- sencialitat van haver de recular amb l’arribada de la segona onada de la pandèmia. En l’extrem més acòlit al teletreball, companyies com la xarxa social Twitter han ofert als seus empleats treballar “per sempre” des de casa si ho volen.

En els darrers mesos, institucions com el Banc d’Espanya han defensat que la tendència pot convertir-se en una oportunitat per a les zones rurals despoblades que aconsegueixin atreure població. Els hotels també han vist un nínxol de negoci en fer d’espai per a reunions per compensar la falta de turistes.

Una llei per controlar el fenomen

A mitjans d’octubre –i després d’algunes tensions entre el ministeri de Treball, els sindicats i les patronals– va entrar en vigor la llei del tretreball. Aquesta normativa tenia l’objectiu de regular un fenomen que va explotar sense uns límits legals gaire clars del que implicava per a empreses i treballadors. Així doncs, la nova llei va fixar que s’aplicaria a aquells empleats que féssin més d’un 30% de la jornada des de casa. Entre d’altres aspectes, implica que les empreses d’assumir els costos del teletreball, sempre que no es faci obligat per la pandèmia.

6. El Govern gestionarà tot el Parc Nacional de Cabrera

Després d’un litigi de més d’un any i mig, el Tribunal Suprem ha donat enguany la raó al Govern perquè gestioni totes les aigües del Parc Nacional de l’Arxipèlag de Cabrera, tant les protegides d’ençà que es va crear el 1991 com les incorporades amb l’ampliació del 2019. L’Estat pretenia fer-se càrrec de la nova superfície, però la sentència del Suprem, que es va fer pública el 13 de novembre, avala que és competència de l’Executiu balear.

L’ampliació del parc va suposar que es convertís en l’àrea marina protegida més gran de la Mediterrània occidental –va passar de 10.021 hectàrees a 90.800–. Però això va originar una dis- puta sobre quina administració havia de gestionar la superfície ampliada. El Govern va haver de recórrer al Suprem, que li ha donat la raó i ha declarat que la “gestió unitària” de tot el parc correspon a la Comunitat.

D’altra banda, les Balears estan a les portes de fer efectiva la prohibició dels plàstics d’un sol ús –aquesta mesura entra en vigor el 20 de març del 2021– després d’haver guanyat aquest 2020 un al- tre torcebraç al govern espanyol, que posava en qüestió que l’executiu illenc pogués prohibir les bosses de plàstic. Mitjançant una sentència referida a una altra comunitat autònoma –Navarra–, el Tribunal Constitucional va reconèixer que la prohibició de les bosses de plàstic entra dins les competències autonòmiques, malgrat que es tracti d’una norma més restrictiva que la que hi ha a l’Estat. La fita que marca la Llei de residus, una vegada superats els entre- bancs del govern espanyol, és reduir-ne la generació un 20% l’any 2030.

Protecció del 15% del sòl rústic

El 2020 també ha estat l’any de l’aprovació del Decret llei de protecció del territori, impulsat per la Conselleria de Medi Ambient. La normativa protegeix 51.700 hectàrees a Mallorca, que representen un 15% del sòl rústic de tota l’illa. Un dels aspectes més importants d’aquesta normativa és que ja no es po- dran construir habitatges en sòls rústics d’àrees amb risc d’inundació o incendis. A més, les cases que sí que es puguin construir en rústic tindran les seves dimensions limitades, i no hi podrà haver més d’una piscina per habitatge. D’altra banda, el decret posa fi a la incertesa jurídica en què es trobaven els anomenats ‘falsos urbans’ –sòls urbans o urbanit- zables sense serveis bàsics com clave- gueram o aigua corrent. La norma estableix que aquests terrenys s’hauran d’haver tornat a classificar el 31 de de- sembre de 2021.

7. Justícia per a les víctimes del franquisme

El coronavirus ha paralitzat moltes iniciatives, però la recerca dels represaliats pel franquisme ha continuat endavant a les Balears, amb la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica al capdavant. Durant el 2020, els tècnics d’Àtics –l’empresa adjudicatària de l’actual pla– han intervengut a nou localitzacions de vuit municipis de les Balears. Les tasques d’excavació, exhumació i identificació de restes de víctimes de la Guerra Civil s’han fet a Sencelles, Son Coletes (Manacor), Bunyola, el coll d’Artà, les Figueretes (Eivissa), Porre- res, Valldemossa i Santa Maria.

A més, enguany ha estat la primera vegada que s’ha pogut actuar als cementeris de Bunyola i Valldemossa, així com a un forn de calç de la finca de Salma, situada al coll d’Artà. També han fet segones intervencions al cementeri de Sencelles, al de Santa Maria i al cementeri vell d’Eivissa, que es troba al barri de les Figueretes.

Però si hi ha hagut una intervenció a destacar enguany, sense dubte ha estat la que es va fer durant l’agost al cementeri manacorí de Son Coletes, un dels epicentres de la repressió franquista a Mallorca. En total, es varen localitzar 18 víctimes, sis d’elles milicians de les tropes de Bayo que havien desembarcat el 16 d’agost del 1936 al Llevant de l’illa per recuperar-la de mans dels colpistes. Els cossos portaven indumentària i objec- tes de procedència militar, com ara insígnies, sivelles i botes. A més, també es va fer palesa la repressió a les dones, amb la troballa de dos cossos d’entre 30 i 40 anys. Foren enterrades juntes i les varen cobrir amb calç. “Aquesta fossa és on els resultats han estat més importants i s’ha confirmat l’existència d’un centre neuràlgic de la repressió franquista”, asse- nyalen des de Memòria Democràtica.

Les tasques d’excavació també varen continuar a un altre dels punts clau de la repressió: el cementeri de Porreres, on els treballs es varen haver d’aturar l’any 2018 a causa d’un enterrament. Ara s’han esbucat d’un bloc de 37 nínxols, cinc osseres i du- es capelles amb l’esperança de trobar més víctimes.

8. La pandèmia fa créixer les xarxes de solidaritat

Quan el govern espanyol va decretar el primer estat d’alarma i el confinament domicilari per la pandèmia de coronavirus, molts municipis i barris varen començar a vertebrar-se en xarxes de suport mutu. L’objectiu inicial era ajudar en la logística d’aquelles persones grans que no tenien qui anàs a fer-los la compra o d’aquelles famílies que no sabien com arreglar- se amb els fills a casa i havent de treballar. Amb els mesos de pandèmia i amb la situació econòmica de moltes famílies agreujant-se per moments, aquestes mateixes estructures varen servir per repartir lots d’aliments a qui havia quedat a la corda fluixa.

A Mallorca aquesta xarxa solidària es va dir Suport Mutu Mallorca i encara continua en actiu. El primer mes de pandèmia va sumar més de 340 persones, un 70% de les quals eren dones. El nombre de voluntaris ha anat creixent i a hores d’ara en són més de 500. Varen arrancar a setze barris de Palma i vuit municipis i ara ja s’estenen pràcticament per tota l’illa. A més, també hi ha tres grups especialitzats: d’acompanyament telefònic, de suport psicològic i d’assessorament laboral i familiar.

“Al principi vàrem començar fent compres per a gent gran confinada i persones amb coronavirus, però anam detectant necessitats greus, com la manca d’aliments a determinades barriades”, explicava Manu, una de les impulsores d’aquesta iniciativa, que no vol protagonisme i demana no publicar el seu llinatge.

Quan els serveis socials i entitats no donaven l’abast, aquestes xarxes varen fer un pas endavant. Sobretot els primers mesos, els voluntaris arribaven on les administracions no ho feien, perquè tenien les línies de telèfon saturades o no podien oferir un ajut immediat. Aquesta xarxa veïnal també demana a qui telefona si s’ha adreçat primer als recursos públics i només actuen quan els que demanen ajuda no tenen cap alternativa més. Actualment, la xarxa continua activa i, amb vista a Nadal, molts pobles, com ara Sineu o Pollença, han fet recollida d’aliments i juguetes per als veïns que ho necessiten.

La força dels balcons

Més enllà de les xarxes de suport veïnal, la pandèmia, i especialment els mesos de confinament més estricte, també ha fet que molta gent s’acostàs als veïns més pròxims. Als barris de Palma i la Part Forana confinada varen proliferar moltes propostes per entretenir-se en companyia, cadascú des del seu domicili, i, així, fer comunitat.

La iniciativa més famosa va ser la dels policies locals d’Algaida, que varen cantar i ballar En Joan petit quan balla als infants del poble tancats a casa. El vídeo va fer la volta a mig món i, fins i tot, va encendre la tendresa de la filla de Donald Trump. Però aquesta petita acció solidària no va ser l’única que es va fer a Mallorca.

Per exemple, els agents de Sóller llançaren el projecte ‘La Policia Local contesta els més petits de casa’, amb què responien als dubtes dels infants amb un megàfon davall cada casa. Que- dar amb els veïns al balcó per ballar el Resistiré del Dúo Dinámico va ser un altre clàssic a llocs com Alaró, Llo- seta o Cala Figuera. I la música popu- lar també va tenir el seu espai a pobles com Bunyola, on els xeremiers es fe- ien sentir cada vespre des de les se- ves terrasses.

9. El confinament fa baixar el trànsit i la contaminació

El passeig Marítim sense trànsit. El Born i les Rambles buits. Durant dues setmanes, el passat abril, Palma es va convertir en una ciutat fantasma. I l’aire es va fer més respirable. La contaminació es va reduir i varen disminuir un 63% les concentracions de diòxid de nitrogen (NO2), que és el con- taminant més representatiu provocat pels vehicles, segons un informe elaborat per la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic del Govern. De fet, el trànsit a les carreteres de Mallorca va minvar més d’un 83% de mitjana durant el primer mes de l’estat d’alarma, segons el Consell.

“És difícil calcular els efectes directes en la salut que ha tingut el confinament, perquè, a més, el seu grau més estricte només va durar dues setmanes”, assenyala el cap del programa de contaminació de l’aire de l’Institut de Salut Global de Barcelona, Mark J Nieuwenhuijsen. És clar, però, que du- rant uns dies “la gent va respirar millor i fins i tot hi ha gent que diu que els seus nins tenien menys asma”, apunta l’investigador. L’aire de les ciutats era molt més respirable, un fet que es va repetir arreu on els confinaments es varen imposar de manera estricta, com el nord d’Itàlia o la Xina a l’inici de la pandèmia. Al gegant asiàtic, es calcula que la caiguda de la contaminació d’un 25% el febrer passat podria haver evitat més de 9.000 morts prematures. En canvi, a Europa, els nivells de contaminació no són tan alts com perquè l’impacte de la seva reducció sigui tan gran.

Sigui com sigui, la pandèmia ens deixa unes lliçons, i esperem que uns llegats, molt importants a l’hora de combatre la contaminació urbana. Un dels seus efectes ha estat l’augment de l’ús de la bicicleta com a mitjà per moure’s a la ciutat. L’altre ha estat el teletreball, que encara es manté i en alguns casos fins i tot s’ha normalitzat, i que estalvia molts desplaçaments contaminants. “El teletreball és extremadament important per al medi ambient”, diu Nieuwenhuijsen. Tot i la reducció de l’ús del transport públic per por de contagi i l’augment de les compres online que han fet créixer els enviaments, els dos efectes positius encara fan de contrapès.

Malgrat tot, els principals accessos de Palma estan saturats sense confinament, i això incrementa els nivells de NO2 de l’aire. La quantitat de cotxes que passen cada dia per la via de cintura ha crescut, de mitjana, un 23,7% entre el 2013 i el 2019. Sumant els augments de tots els punts de control, el creixement és de 363.364 vehicles per dia en tan sols set anys, segons dades del Consell. Per minvar els gasos contaminants, però també el renou, els accidents i els embossos, la institució insular reduirà la velocitat màxima a 80 quilòmetres per hora en el tram entre Portopí i el Portitxol a partir de l’1 de febrer de 2021.

Oportunitat climàtica

Un altre dels efectes positius de la pandèmia, tot i que menys evident per als nostres pulmons, és la reducció històrica que ha deixat en les emissions de CO2, el principal gas d’efecte hivernacle. Però anem a pams: el CO2 que hi ha acumulat a l’atmosfera, i que genera escalfament global, no s’ha reduit amb la pandèmia, perquè és un gas que perviu centenars d’anys allà dalt. I el tancament econòmic a molts països del món tampoc no ha fet que es deixi d’emetre CO2 del tot: aquest 2020, el món haurà emès 34.000 milions de tones de CO2. Quina és la bona notícia? Doncs que aquesta quantitat és per primer cop a la història un 7% menor que l’any an- terior. Per fer-se’n una idea: la crisi financera del 2008 va deixar una caiguda d’un 1,5% en les emissions globals. Ara, la davallada és quatre cops més gran i és la més important mai registrada dins una corba mundial d’emissions que –tot i les sotregades–no deixa de pujar. Alhora, aquest -7% és just el que els científics de l’ONU deien que cal reduir cada any a partir del 2020 per evitar un escalfament global de més d’1,5 oC, una fita que semblava impossible d’aconseguir i que la pandèmia ens deixa de regal. Dependrà dels plans d’estímul dels governs (i les decisions econòmiques) que aprofitem el regal per continuar baixant o que tornem a disparar les emissions i tot quedi en una altra sotregada a la corba.

10. L’eutanàsia, per fi legalitzada a Espanya

Val més tard que mai. Vint-i-dos anys després que Ramon Sampedro, que va quedar tetraplègic arran d’una caiguda, se suïcidés ingerint cianur que una amiga li havia posat en un got, Espanya, per fi, ha legalitzat l’eutanàsia. Una demanda de la societat que es va iniciar el segle passat i que, fins a aquest any pandèmic, la política institucional no ha sigut capaç d’atendre. Tot i que l’adjectiu històric –sovint massa rebregat– no es va fer servir per valorar la fita que es va aconseguir el 17 de de- sembre al Congrés de Diputats, com amb la legalització del matrimoni homosexual, Espanya ha fet un pas de gegant en drets fonamentals i s’ha avançat –és el setè país amb una llei sobre l’eutanàsia– a molts estats que, no cal recordar, en altres qüestions li passen la mà per la cara.

L’expresident del govern espanyol José L. Ro- dríguez Zapatero intentà legalitzar la mort digna, però la crisi hi posà fi de forma abrupta. Aquest 2020, però, tot i estar en plena crisi de covid, 198 diputats dels 350 que ocupen l’hemicicle han donat llum verda a la nova llei, que ha unit parlamentaris de tot l’espectre polític, menys el PP, Vox i algun representant que ha trencat la disciplina de vot o no ha votat. Al carrer, però, el suport social és molt més aclaparador que al Congrés: segons una enquesta de Metroscopia de l’abril del 2019, el 87% de la gent està a favor de la llei d’eutanàsia.

Una victòria del carrer

Els representants polítics fa anys que es feien el suec amb les reivindicacions del carrer i de les víctimes i no ha sigut fins a aquest desembre que no han recollit el guant. Fins i tot el PSOE, que enguany ha tirat endavant la proposició de llei, i Cs, que hi ha votat a favor, anys enrere s’hi havien oposat. Una de les responsables d’aquesta fita és Asun Gómez, que, com molts altres, va agafar el testimoni de la seva parella en la reivindicació de l’eutanàsia. El Luis va patir un final de la seva vida agònic; el seu desig era que el dia que va mirar l’última pel·lícula amb l’Asun i es van acomiadar ja no hagués de patir més, però la impossibilitat de poder-li aplicar una dosi letal ho impedia. “Els últims dies són bonics perquè per fi es veu que complim la missió. Jo li vaig prometre al Luis que aniria fins a la victòria”, diu l’Asun.

11. Black Lives Matter contra el racisme policial

“Quan tens l’oportunitat de canviar les coses has d’estar a punt per no deixar-la passar”, proclama YahNé Ndgo, activista del moviment Black Lives Matter de Filadèlfia. És el que van pensar molts quan al maig van esclatar als Estats Units les protestes per l’assassinat, a plena llum del dia en un carrer de Minneapolis, de Gorge Floyd, que va morir després d’implorar durant nou minuts al policia que li aixafava el coll amb el genoll. Quan tot- hom estava confinat a casa en ple pic de la primera onada de la pandèmia els vídeos gravats pels vianants d’aquells fets van córrer com la pólvora. Les paraules que Floyd repetia amb un fil de veu I can’t breath (no puc respirar) es van convertir en un clam contra el racisme policial als Estats Units, que es va encomanar arreu del món. Esportistes d’elit tornaven a posar el genoll a terra amb el puny alçat mentre sonava l’himne i només els carrers de ciutats i pobles, tot i el menyspreu –o pot- ser amb l’incentiu– de Donald Trump, s’omplien de manifestants que no tenien por.

Canvi en el discurs públic

Floyd no va ser el primer afroamericà –i tampoc serà l’últim– que vam veure morir en un vídeo viral a mans d’agents de l’ordre, en un sistema que empara el racisme policial, institucional, econò- mic i social. Un sistema que funciona en tots els racons del món. Però, per algun motiu, aquest cop va ser diferent i la gent va deixar de mirar cap a una altra banda. Negres i blancs en protestes massives amb un fort protagonisme del jovent. I per un cop van forçar els que tenen el poder a haver de par- lar del problema, fins i tot es va plantejar dissoldre les forces policials per fer foc nou. Però més enllà de la policia, l’opinió pública es fixava en el racisme sistèmic en l’atenció mèdica, en l’educació, en l’accés a l’habitatge, en el món laboral, als mitjans de comunicació i a la política.

I així fou com Joe Biden va entendre que necessitava una dona negra com a mà dreta i com Kamala Harris, que el 20 de gener es convertirà en la primera dona i la primera membre d’una minoria a ocupar la vicepresidència, va haver de dir al discurs d’acceptació: “No hi ha vacuna per al racisme, hem de treballar”. Ara la patata calenta queda en mans dels nous hostes de la Casa Blanca.

12. La cultura es reinventa per fer front a la crisi

El coronavirus ha despullat la feblesa estructural i la desigualtat laboral de la cultura com a sector econòmic. La magnitud de l’impacte de la pandèmia encara és difícil de determinar perquè l’activitat continua al ralentí, especialment per a la iniciativa privada, que ha quedat més tocada. Així i tot, es pot afirmar que l’ecosistema cultural no ha caigut en la inacció i ja des dels dies més durs del confinament s’ha organitzat primer per reivindicar la seva existència i després per revaloritzar-se, malgrat tot. En una primera fase, i per pu- ra necessitat, la cultura va explorar l’escletxa online, perquè no només de sèries vivia la societat confinada. Amb endarreriments forçosos i en formats adaptats a la normativa sanitària, bona part dels festivals s’han acabat fent. Ho va fer l’Atlàntida Film Fest en la seva edició presencial a Palma. I Filmin, la plataforma que l’organitza, és el lloc que ha fet possible la visualització online de festivals cinematogràfics d’arreu que no podien fer-se de manera presencial. Altres festivals, com el cicle d’estiu La Lluna en Vers de la Fundació Mallorca Literària, el Mallorca Live Festival de Calvià (música) o el Circaire d’Alcúdia (circ) s’han acabat fent, en alguns casos eixamplant el calen- dari en més dies per poder arribar a més gent.

Els teatres han reaccionat de la millor manera possible: reprogramant, mantenint programacions malgrat les restriccions d’aforament i complementant-les amb sessions en streaming. El teatre Principal de Palma va ser un dels primers a posar en marxa la iniciativa online, i també a fomentar la producció pròpia en suport al sector. Igualment, el Principal de Maó va fer una inversió important per poder oferir funcions digitals. I, com a bona notícia, en plena pandèmia es va reobrir el Teatre del Born de Ciutadella.

Mentre la cultura s’unia en un SOS reivindicatiu, Cort va engegar Palma Cultura Oberta i el Consell va editar Escrit a casa. Relats del confina- ment a Mallorca. De fet, des de casa, molts professionals de la cultura varen mantenir l’activitat i el contacte amb el món exterior: els concerts de Cris Juanico, els posts d’humor de Clara Ingold o els poemes de Laia Malo en són només tres exemples. I és bona notícia que el Govern declaràs la cultura com a Bé Essencial, tot i que encara no se sap de què servirà.