Dotze mesos d’inestabilitat a Formentera i Menorca

PalmaLa inestabilitat política ha marcat el 2024 els governs insulars de Menorca i Formentera, al contrari del que ha passat al Consell d’Eivissa, on el PP ha fet valer la seva majoria absoluta sense estar sotmès a la incertesa de l’aritmètica als plens. En el cas de Mallorca, els populars i Vox han mantingut el pacte de govern, tot i algunes cessions i dissonàncies a les votacions que han posat en alerta l’esquerra.

Menorca s’ha hagut de gestionar amb els pressupostos prorrogats perquè el PP va ser incapaç de refer l’aliança de govern amb Vox, després que el fes fora com a soci en el darrer trimestre de 2023. Però cap institució s’ha vist tan colpejada per la crisi com el Consell de Formentera. Aquesta institució acaba l’any amb nou president després dels 13 mesos caòtics protagonitzats per Llorenç Córdoba, que ha estat expulsat per una moció de censura presentada conjuntament per tots els grups polítics. Óscar Portas n’és el nou president.

El terratrèmol provocat el novembre de 2023 per demanar presumptament un sobresou a la presidenta balear Marga Prohens ha anat creixent amb el temps. Córdoba s’ha aferrat a la cadira, convertint el Consell en una institució unipersonal i sense cap òrgan col·legiat, i ha volgut morir matant, amb una denúncia a la Fiscalia Anticorrupció per intentar treure “els interessos ocults” dels seus antics amics de Sa Unió.

Les mesures per intentar combatre el lloguer turístic il·legal i posar un sostre al creixement i a l’arribada de visitants a l’estiu han estat també una constant a tots els consells. El de Menorca, que ja tenia l’eina per limitar l’entrada de vehicles, és qui menys ha avançat en aquest sentit. Posar ordre al transport públic i a la inspecció tècnica de vehicles i rellançar les inversions en el cicle de l’aigua han concentrat també els esforços de les institucions insulars.

Pressupostos

Un tràmit a Mallorca i amb polèmica a Menorca

El PP al Consell de Mallorca ha provat gràcies a Vox uns pressupostos de 695 milions i mig d’euros. També els ha aprovat el de Menorca –181 milions–, tot i que el PP encara governa en minoria i ha hagut d’aprofitar la sobtada absència en el ple de dos consellers del PSOE per sobreposar-se al rebuig que, novament, havia rebut de la consellera de Vox. No haver de recórrer a contínues modificacions de crèdit permetrà gestionar sobresalts.

Posar límits a la massificació

Accions insuficients pel que fa als vehicles

El Consell de Menorca pot limitar l’entrada de vehicles gràcies a la Llei de la Reserva de la Biosfera, però n’ha posposat qualsevol decisió fins que no es faci un estudi de càrrega turística. Ara bé, en té un que va heretar de l’esquerra i que assenyala que hi sobren prop de 30.000 cotxes diaris a l’agost. El Consell de Mallorca també en va encarregar un el 2024, que quantifica l’excés de vehicles entre 93.000 i 122.000. La institució insular mallorquina ha proposat limitar els cotxes de lloguer i presentar una iniciativa en aquest sentit al Parlament, tràmit que ja ha fet efectiu el Consell d’Eivissa per seguir les passes de Formentera, única illa que ja regula amb una web de reserves i una taxa l’entrada de vehicles en temporada alta.

Combatre el lloguer turístic il·legal

Inversions per tenir més eines i inspectors

Menorca ha anunciat una ofensiva contra el lloguer turístic il·legal. Invertirà quasi 1,9 milions d’euros a reforçar les eines i el personal, després de tenir 127 expedients en tràmit i haver imposat multes per valor d’1,5 milions d’euros. Així i tot, l’amnistia de les construccions il·legals en rústic i la intenció d’estendre el lloguer al camp fa tèmer a l’oposició i els ecologistes que s’estigui desvestint un sant per vestir-ne un altre de nou. També Mallorca ha incrementat els seus esforços, amb una inversió d’1,3 milions per contractar 27 empleats i disposar d’una plantilla de 30 inspectors. Eivissa també reforçarà el servei, ja que els nou inspectors actuals resulten insuficients. Malgrat això, el govern de Vicent Marí ha fet retirar 745 anuncis d’oferta il·legal a les plataformes. Formentera encara no té cap inspector.

Promoció turística

Diversitat de posicionaments

Mallorca rep visitants de manera homogènia al llarg de l’any, però les illes menors pateixen una estacionalitat acusada i la manca de connexions en temporada baixa. Així, mentre Mallorca anuncia la reducció d’un 70% de la seva presència a fires, Menorca acaba de recuperar la connectivitat amb París i Londres per tot l’any i fa l’aposta més gran de la història en promoció: 6 milions d’euros. També ha iniciat les obres del futur centre d’FP de Ciutadella, que farà les funcions d’escola d’hostaleria a l’illa. Eivissa ha promogut una inversió de 30 milions per millorar la formació i la qualitat dels serveis turístics.

Ordre en el transport públic i ITV

Els serveis estan col·lapsats a Menorca i Mallorca

Menorca ha hagut de solucionar el darrer any el col·lapse del servei de la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) i va aprovar inicialment un nou pla de transport públic, ja que les concessions de bus varen caducar el 2020. Mallorca ha viscut una situació anàloga, a causa del conflicte judicial entre l’anterior i l’actual concessionària de la ITV que ha motivat que no hi hagi cites disponibles per fer revisions de cotxes fins al febrer de 2025. El Consell confia en la recent sentència favorable per reduir les llistes d’espera. També ha anunciat l’obertura d’una nova estació a Calvià i l’increment de 55 treballadors per poder fer cada any 100.000 inspeccions de vehicles més. I crearà 7.171 places d’aparcament devora les estacions de transport públic. A Eivissa, el 2025 veurà la llum el nou servei de transport públic de l’illa.

Millorar les carreteres

Sense que hi arribin recursos procedents de l’Estat

Amb els convenis de carreteres extingits i sense opció de pròrroga amb l’Estat, les Balears hauran de millorar la xarxa viària amb recursos propis. El Govern va transferir 30 milions al Consell de Mallorca per millorar 17 carreteres, el de Menorca n’invertirà 11 a acabar les obres de la carretera general i el d’Eivissa en rebrà 6.

Gestió de l’aigua

Les Illes pateixen els efectes de la sequera

Formentera va tornar a estar en situació de sequera a l’estiu. De fet, la gestió de l’aigua és una prioritat. El Govern va anunciar que injectarà 34 milions al Consell d’Eivissa per a inversions en aquest sentit. A Menorca s’invertiran 20 milions en infraestructures de millora del cicle de l’aigua i 19,3, a Mallorca.

Compra de patrimoni

Augmenten els béns patrimonials de les institucions insulars

El darrer any s’ha incrementat el patrimoni de les institucions insulars. El Consell de Menorca ha comprat l’aeroclub i l’antic edifici de Correus a Maó i ha començat a invertir en l’antiga base americana de l’Enclusa per convertir-la en la seu de la Reserva de la Biosfera. El Consell de Mallorca ha duplicat l’aportació als ajuntaments –repartirà 80 milions a través del Pla d’Obres i Serveis– i ha de gestionar la compra de les antigues instal·lacions d’Endesa a Palma i al Port d’Alcúdia i l’antiga residència de gent gran Hermanitas de los Pobres, aquesta per nou milions.

Reclamacions milionàries

Indemnitzacions pendents a Mallorca i Menorca

El Consell de Menorca té encara damunt la taula l’amenaça de dues indemnitzacions multimilionàries. La promotora del parc aquàtic Splash de Sant Lluís li reclama 30,6 milions als tribunals per l’anul·lació de la llicència que va fer possible la seva construcció i que ara ha obligat a clausurar la instal·lació, mentre que la companyia hotelera Cesgarden li demana altres 43,4 milions per a l’establiment de cinc estrelles que no va poder construir el 2003 a Son Bou i pel qual ja va haver de ser compensada amb 28 milions. A Mallorca resta pendent la indemnització pel rescat del túnel de Sóller, que els tribunals han declarat nul. El Consell va pagar 2,5 milions més del que corresponia, prop de 16 milions i mig davant dels 13,8 que dicta la sentència.

Llengua i immigració

Els acords amb l’extrema dreta provoquen controvèrsia

Els acords amb Vox han fet que el PP flirtegi amb posicions controvertides pel que fa a la llengua i la immigració. Els pressupostos del Consell de Mallorca s’han aprovat després de pactar que el 2025 no s’acollirà cap menor migrant procedent d’Espanya. Així i tot, el PP donà suport a una moció de Més per demanar a la Casa Reial que retiràs el reconeixement a l’Acadèmi de sa Llengo Baléà. A Menorca, el PP promou el reconeixement del menorquí com una modalitat contraposada al català estàndard i ha motivat la reacció contrària de les ONG i entitats acadèmiques que treballen per la unitat de la llengua.u