“Catalunya se'n va”: 'Libération' retrata un país que s'allunya d'Espanya
El diari francès remarca l'avanç de l'independentisme, fins i tot entre els castellanoparlants
BarcelonaEl procés sobiranista ha despertat, els últims mesos, l'interès de tots els grans mitjans de comunicació del món. La seva visió ha sigut sovint poc objectiva, marcada pel to que donen uns corresponsals ubicats a Madrid. El diari 'Libération' no ha sigut cap excepció, un fet normal en un rotatiu d'un país, França, que té el centralisme en el seu ADN fundacional i que, com Espanya, no accepta cap més concepte de nació que l'estatal. Amb tot, el diari ha publicat un article aquest dissabte on presenta una visió més centrada de la qüestió. I la conclusió a la qual arriba és clara: l'independentisme avança de forma clara i, com a conseqüència, Catalunya s'allunya d'Espanya.
La crisi econòmica és la raó que fa que, segons el diari, l'independentisme avanci a Catalunya. El seu corresponsal a Madrid, François Musseau, es va desplaçar a Barcelona i a Sant Vicenç dels Horts i va entrevistar-se amb ciutadans anònims. La seva conclusió és clara: Madrid queda molt lluny de l'àrea metropolitana de Barcelona, i amb uns ciutadans vivint la duresa de la crisi i preocupats per un atur de dimensions històriques, Espanya els sembla una realitat distant i poc eficaç. Un nou estat, en canvi, és percebut com més eficient i proper.
El reportatge remarca les ànsies de molts catalans de viure en un país que decideix el seu propi destí sense interferències. I apunta com aquest anhel s'ha instal·lat fins i tot entre els ciutadans immigrants que són castellanoparlants, un fet que acostuma a resultar sorprenent per a molts corresponsals estrangers, que vinculen nacionalisme a etnicisme. Musseau parla amb un ciutadà de Sant Vicenç dels Horts, Manolo García, que és fill d'immigrants andalusos, se sent espanyol, és seguidor del Reial Madrid... però és independentista.
L'article esmenta els casos del Quebec i d'Escòcia per apuntar com, a Catalunya, la situació és completament diferent, ja que aquí és la societat civil la que tira del procés, amb els partits polítics anant al darrere.