Societat 13/08/2024

Les dues Menorques de l’agost

La consolidació del turisme d’alt poder adquisitiu, ple de comoditats, contrasta amb les coes i penades que passen els residents i bona part dels visitants per gaudir de l’estiu a l’illa

David Marquès
4 min
El pàrquing habilitat des de fa dècades vora la zona humida del Prat de Son Bou, a Alaior.

MaóEls aparcaments de les platges verges del sud de Ciutadella són plens cada dia abans de les 9 del matí. Tot i així –els panells informatius ho indiquen amb tota claretat als conductors al llarg de la Ronda Sud–, centenars de cotxes emprenen igualment el camí en direcció a les preuades cales de Son Saura, Turqueta i Macarella. Una vegada hi arriben, molts han de fer mitja volta i tornar a Ciutadella per indicació dels controladors dels aparcaments. No hi cap més gent.

El pàrquing habilitat des de fa dècades vora la zona humida del Prat de Son Bou, a Alaior, també és ple a vessar. Més de mil vehicles hi estacionen cada dia, encara que només n’hi caben 200 i el Pla Territorial (PTI) de l’illa no preveu que el terreny, inundable, tingui aquest ús. Entre la pols que s’hi aixeca i la intensa calor, la gent surt carregada i suada dels vehicles amb l’objectiu de passar el dia a la platja més gran de Menorca, al costat d’una urbanització que té milers de places hoteleres.

Encara més cap a Ponent, el tram final de Son Bou deixa enrere els xalets, apartaments i hotels i es transforma en Atalis, una petita platja paradisíaca i exclusiva on només es pot accedir a peu. Els clients de l’hotel rural Binigaus Vell la tenen just davant. L’allotjament es promociona com un refugi ideal per fer una “desconnexió total a Menorca” i el lloc sembla que és l’adequat per aconseguir-ho. El preu de l’habitació doble oscil·la entre els 500 i els 700 euros per nit.

Menorca viu en aquests moments d’agost la quinzena de més pressió humana de l’any, una punta de visitants estacional que diàriament duplica la població fins a superar les 200.000 persones. Una massificació que no s’ha pogut pal·liar, tot i que la temporada turística cada vegada és més llarga i s’intenta repartir l’afluència de turistes entre els mesos de març i novembre.

Enguany no n’és una excepció, al contrari. Des de principi de maig, l’illa rep més visitants que mai, i supera les dades dels dos darrers anys de recuperació del turisme després de la pandèmia. Aquesta situació alenteix la circulació a les carreteres –amb prop de 22.000 cotxes diaris al tram de la general més proper a Ciutadella–, omple les platges verges per sobre del que és recomanable, dificulta trobar taula a les terrasses i obliga a fer voltes i voltes per poder aparcar. Però no tothom passa tanta pena per gaudir de l’illa.

L’agost dibuixa dues Menorques cada vegada més antagòniques: la dels residents i turistes convencionals, que fan coa i es desesperen al volant fins a arribar a la platja, al restaurant o a l’estacionament; i una altra, cada vegada més nombrosa, reservada als visitants de més poder adquisitiu, que contracten limusines per desplaçar-se, arriben a les platges en vaixell, tenen taula reservada als millors restaurants, munten a cavall i s’allotgen als establiments rurals aïllats i de més encant, al bell mig de la natura.

Aquesta tendència va creixent, empesa en pocs anys per la compra de cases i finques a mans d’estrangers (enguany ja s’acumulen 200 transmissions al camp), la massiva obertura de galeries d’art internacionals i la progressiva modernització de l’oferta hotelera. I també per iniciatives com la creació de la marca Reserva de Biosfera, que des de fa cinc anys distingeix amb un segell de qualitat propi aquells productes, experiències i serveis que representen la Menorca més natural i autèntica. Des del gelat rural fet amb llet de vaca menorquina de la finca d’Alpútzer Vell fins al iogurt artesà de Lluriach, l’horta d’agricultura ecològica i regenerativa de Son Felip, el vi de Binitord, els hotels rurals de Sant Joan de Binissaida i Son Granot, el projecte arqueològic de Nurarq, l’empresa d’ecoturisme i divulgació astronòmica Polaris Menorca, la Menorca Walking Birds que organitza rutes d’observació d’aus i la nàutica de lloguer d’embarcacions tradicionals Llatina Boats.

Aigua i aparcaments

Aquesta altra Menorca, la que realment permet viure una experiència de vacances tranquil·la i slow a cop de butxaca, té els seus clarobscurs. Ha gentrificat zones urbanes, especialment al nucli antic de Ciutadella, i amenaça la sostenibilitat actual i futura de l’illa.

Les grans propietats, amb extensions importants de terreny, són en el punt de mira dels ecologistes per un consum excessiu d’aigua i altres recursos naturals –de vegades regant fins i tot a plena llum del dia, a les hores de més sol. Per això, el GOB demana amb insistència als ajuntaments que apliquin un sistema tarifari que penalitzi sobretot el consum desmesurat i l’abús de l’aigua per regar camps i jardins i per omplir les més de 10.000 piscines que es comptabilitzen a Menorca.

El GOB també reclama que no es continuïn ampliant aparcaments en zones de costa i properes a les platges, com passa amb el recent cas de Cala Mitjana. El Consell de Menorca i l’Ajuntament de Ferreries han llogat ara més espai perquè hi càpiguen 150 cotxes addicionals, tot i que habitualment ja hi aparquen més de 1.000 vehicles, quasi el triple de la seva capacitat real.

stats