Dues de cada tres víctimes de violència sexual a les Illes són menors d'edat

PalmaUn 67% de les víctimes de violència sexual a les Illes Balears són menors d'edat, segons l'Estudi sobre la resposta judicial a la violència sexual que pateixen les dones i les nines a les Illes Balears 2020, elaborat per l'Associació de Dones Juristes Themis. L'entitat ha presentat aquest dilluns els resultats de l'anàlisi de 464 sentències dictades per jutjats de la Comunitat Autònoma entre els anys 2005 i 2019 en matèria d'agressions i abusos sexuals.

L'associació Themis ha rebut la subvenció de l'Institut Balear de la Dona de les Illes Balears (IBDona) per fer l'estudi, que ha presentat avui com a part de la programació del 8 de març, Dia internacional de les dones. A partir de les sentències analitzades, el document estudia el perfil de les 707 víctimes, que es caracteritzen per ser en un 83,8% dones –la majoria espanyoles– i només un 32,6% majors d'edat i la resta, menors.

D'aquestes, un 45% tenen entre 5 i 12 anys, el percentatge més elevat, i un 0,95% són majors de 41 anys, la proporció més baixa. Quant a la nacionalitat, l'estudi només ha aclarit l'origen de 220 víctimes, que són en un 10,9% estrangeres no residents a Espanya, un 19% estrangeres residents i un 70% aproximadament espanyoles. En canvi, els agressors són en un 96,8% homes i la majoria tenen entre 41 i 64 anys, seguits dels que tenen entre 18 i 30 anys. A més, un 49,6% són de nacionalitat espanyola i un 35,4%, de nacionalitat estrangera.

"L'Administració continua sent lenta"

Una altra de les conclusions que més destaquen de l'estudi és que en la majoria de casos els jutjats van tardar més de dos anys a dictar la sentència dels fets denunciats. Mentre que en un 25% de les vegades la decisió judicial va arribar entre els dos i cinc anys posteriors a la denúncia, en un 6,7% van passar més de cinc anys.

En aquest sentit, Themis argumenta que "l'Administració de Justícia continua sent lenta" i adverteix que el termini hauria de ser d'entre un i dos anys. "La demora en els procediments contribueix a generar frustració a les víctimes i desconfiança davant del sistema de justícia", alerta l'associació, que veu que "el retard en aquests procediments incideix positivament en els agressors". Cal tenir en compte que la responsabilitat penal dels processats davalla "per l'aplicació de l'atenuant de dilacions indegudes, que s'aplica en el 25,81% dels casos".

La manca de protecció que reben gairebé la meitat de les víctimes també és un desincentiu. En un 42% dels casos no consta que s'hagin adoptat mesures cautelars de protecció durant el procés judicial. Les víctimes que sí que en van rebre, un 58%, van ser en casos en què es va imposar majoritàriament la presó provisional. Aquest fet fa deduir a l'Associació de Dones Juristes Themis que és que només es van dictar en els casos més greus per tal d'evitar, per exemple, "la possible pressió que l'agressor pogués exercir sobre les víctimes o bé la reiteració delictiva".

Només un 13% ho denuncia el mateix dia

A banda d'això, destaca també que només en un 13% dels casos els fets es van denunciar el mateix dia de l'agressió, mentre que la majoria de vegades –un 21,5%– es va denunciar més de sis mesos després. Algunes de les raons que, segons Themis, expliquen aquests resultats són "la por de ser culpabilitzada, la vergonya, la por de la reacció de l'agressor, la manca d'informació professional adequada des de l'inici o la desconfiança en el sistema judicial".

Quan es tracta de víctimes menors d'edat, les expertes aconsellen "observar quin és el vincle personal amb l'agressor i establir relació amb la resposta de l'entorn familiar perquè en un percentatge molt elevat l'agressor prové del seu cercle més proper". Efectivament, en un 41,5% dels casos els agressors provenen de l'àmbit familiar de la víctima –d'aquests, un 33,4% són el pare i un 26,4%, el padastre– i en un 30,8% del seu entorn. Només en un 27,5% dels casos són desconeguts. Així, el processat "comet el fet delictiu aprofitant-se de la relació de confiança i proximitat que té amb la seva víctima", indiquen a l'estudi.

A qualsevol hora

Pel que fa al lloc dels casos analitzats, Themis conclou que el 39,9% dels condemnats agredeixen les víctimes a les cases d'elles. Aquest percentatge s'eleva al 45,5% quan es tracta de menors. El segon lloc on més es donen els atemptats contra la indemnitat sexual és el domicili dels agressors, en un 21,6% dels casos. Amb relació a la franja horària, l'estudi determina que la violència sexual "pot succeir a qualsevol hora".

L'estudi també analitza les mesures de protecció que la víctima rep durant el judici, que en un 97,8% dels procediments és nul·la, atès que no figura a la sentència cap mesura d'aquestes característiques. Crida l'atenció que la utilització d'un paravent o mitjà similar per evitar la confrontació visual entre la víctima i l'acusat apareix en un únic cas. A més, només en dues ocasions s'acorda la declaració de la víctima com a prova preconstituïda, la qual estalvia que aquesta hagi de tornar a declarar durant el judici.

Més d'un 70% dels agressors denunciats són condemnats

La bona notícia és que la majoria dels processos judicials analitzats acaben amb sentències condemnatòries: un 73,9% davant un 26,1% d'absolutòries. S'ha de tenir en compte que gairebé la meitat de les condemnes s'aconsegueixen perquè es dicten de conformitat. Això vol dir que els acusats han acceptat voluntàriament ser condemnats abans del judici, generalment perquè això es traduirà en una rebaixa de la pena sol·licitada.

Finalment, pel que fa a les penes de presó, Themis conclou que "no es pot concloure ni de bon tros una exacerbació penològica" perquè en un 58,6% dels casos les condemnes són de menys de cinc anys de presó i més d'una tercera part –un 34,1%– són inferiors a dos anys. Aquí cal recordar que aquestes penes poden ser fàcilment suspeses sota condició de no rebre una altra condemna durant un període determinat.