Es dupliquen les sol·licituds al màster de professorat a la UIB

PalmaLes matrícules al Màster Universitari de Formació del Professorat a la Universitat de les Illes Balears s'han doblat aquest curs 2020-2021. Si l'any passat, amb 270 places, 528 graduats varen intentar entrar-hi, enguany –amb les mateixes places– s'hi han apuntat 1.230 persones. Finalment s'han admès 282 aspirants, perquè sempre es deixa una quota de més perquè hi sol haver baixes. Això vol dir que 948 aspirants haurien hagut de quedar sense plaça per a aquesta formació superior que t'habilita per exercir de professor a Secundària, Batxillerat i Formació Professional.

Els darrers cursos hi ha hagut una tendència a l'alça quant a les sol·licituds per accedir a aquest màster, però mai com l'allau d'enguany. Segons dades de la UIB, el curs 2015-2016 s'hi varen apuntar 415 persones; el 2016-2017, 468, i el 2018-2019, un total de 477. En aquest període s'oferien 250 places, i davant l'increment de l'interès pel màster, la UIB va augmentar el curs passat la quota d'alumnes en 20 places més. I han fet molt curt, veient la demanda que hi ha acabat havent.

A conseqüència d'aquest boom d'aspirants a professors s'han disparat també les notes de tall. No hi ha cap especialitat que requereixi un 5 per entrar al màster, com sí que passava el curs passat amb, per exemple, l'especialització en anglès i alemany. Aquesta nota enguany ha pujat fins al 7,36. La nota de tall més baixa d'aquest any per accedir a la formació és per a l'especialitat de català i castellà, amb un 6,64, i augmenta també respecte de l'any passat, quan era necessària una puntuació de 5,9.

Però la que més s'ha disparat, amb diferència, és la nota de l'especialitat en música, que augmenta més de tres punts i passa d'una nota de tall de 5 a 8,40, la segona amb una puntuació més alta per accedir-hi. Davant hi ha dibuix i disseny, amb un 8,96 (el curs passat era de 7,2); biologia i geologia, que puja de 7,1 a 7,9, i física i química, que augmenta més d'un punt (de 6,6 a 7,9).

L'impacte de la pandèmia

Tant fonts de la UIB com de la Conselleria d'Educació coincideixen a valorar que aquest augment de demanda es deu sobretot a la situació de crisi provocada pel coronavirus: les expectatives de manca d'ofertes de treball han fet que més gent decideixi que és un bon moment per estudiar i cercar altres alternatives laborals.

Per la seva banda, els sindicats ANPE i STEI han reclamat avui a la universitat illenca i a la Conselleria d'Educació que es coordinin per augmentar el nombre de places. L'entitat sindical denuncia que davant la pròxima obertura de la convocatòria d'interinitats, les ofertes d'oposicions i l'opció de treballar en un centre concertat o privat, els docents exclosos del màster de la UIB "no tenen cap opció més que cursar aquesta formació en línia a través d'universitats privades".

Així mateix, l'ANPE demana a la Universitat que estudiï la possibilitat "d'absorbir la major part del professorat que s'ha contractat aquest darrer mes" i que no ha cursat el màster per poder oferir una formació adequada. Cal recordar que Educació té problemes per disposar de professors d'algunes especialitats com català o alemany, i per poder cobrir totes les places van flexibilitzant els requisits, de manera que hi ha professors contractats que encara no tenen el màster de professorat.

Fonts de la UIB han explicat a l'ARA Balears que el seu pla d'estudis permet ampliar les places d'aquest màster, però la proposta ha de ser aprovada per la Conferència de Política Universitària, que es fa a final de maig o principi de juny, on es troben universitats, Ministeri d'Universitats i representants de les conselleries d'Educació de totes les comunitats autònomes. Apunten que "es podria modificar en un futur si la tendència a l'alça es manté", però que sempre s'hauria de fer en coordinació amb la Conselleria i les necessitats de docents que hi ha, "per no deixar molts professors amb el màster i sense feina".