"Durant el confinament pensava que em moriria, vaig tornar 10 anys vella"

PalmaConverses, bromes, rialles, complicitat i cares que, tot i la mascareta, desprenen molta felicitat. Aquesta és la imatge que es viu ara a les llars de les persones majors, que varen haver de tancar des de l'inici de la pandèmia i no van poder reobrir fins al 26 d'abril d'enguany. "Pensava que em moriria, vaig tornar 10 anys vella. Ara, per sort, estic vacunada i puc tornar a sortir. Anar a la llar em dona vida perquè puc socialitzar", relata Maria Gilfont, usuària del casal d'ancians de Can Real de Petra i que es manté dreta gràcies a l'ajuda d'un caminador. "Al principi ho vaig passar molt malament, no tenia ganes fer res. Em sentia enfonsada i quan veia algú que passejava pel carrer sense mascareta me n'apartava. Ara ja estic més tranquil·la. Tenia ganes de tornar a la llar i sentir-me viva. Venir aquí és una distracció", afegeix Maria Rosselló, en el seu cas membre del casal Reina Sofia des de fa 12 anys.

"Si bé l'etapa del confinament va ser difícil per a tota la població, un dels col·lectius que més ho va patir va ser el de la tercera edat", assegura el director insular de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS), Omar Lamin. L'auxiliar de clínica de Cal Real i Can Bru, Katia Fernández, fa més de deu anys que treballa amb les persones de la tercera edat i lamenta també que aquest col·lectiu sigui "el que més ha patit" els efectes del covid-19. Apunta que, sobretot, ha provocat conseqüències psicològiques perquè molts estaven tots sols a casa. "La soledat és molt dolenta. Durant tot el temps que hem estat tancats hem mantingut el contacte amb els nostres usuaris per saber si estaven bé i també els enviàvem exercicis per fer. Ara els veig contents, molt animats i contents de tornar a la llar", diu Fernández.

En aquests moments, de les set llars que gestiona l'IMAS només n'hi ha quatre d'obertes: Reina Sofia (Verge de Lluc, Palma), Felanitx, Can Real (Petra) i Son Bru (Puigpunyent), i la resta s'aniran reactivant de manera gradual a mesura que el Govern relaxi les restriccions. Les limitacions a causa del covid-19 i la por que tenen algunes persones grans de la malaltia fan que encara "quedi un gran gruix d'usuaris per reincorporar-s'hi", però la reobertura "ha estat molt bona", apunta el director insular. Les llars varen començar a obrir fa unes setmanes, però amb restriccions. Només es permeten els grups de 10 persones a l'interior i 15 a l'exterior. Les activitats que impliquin un intercanvi material estan prohibides, com per exemple la ceràmica, la pintura i el dibuix. Per això, des de l'IMAS "estam innovant per substituir aquestes activitats per altres que es puguin fer a l'aire lliure", diu Lamin.

Activitats per socialitzar

Carmen Martínez és un dels membres de la llar Reina Sofia i viu tota sola. Confessa que el confinament ha estat "trist i dur", i que bona part del dia pensava en "el cafetet i les converses" que tenia amb els companys del casal. "Venir a la llar em motiva. És una excusa per arreglar-me, sortir de casa i parlar amb els amics que he fet aquí. Els mesos que vàrem estar tancats a casa ho vaig enyorar moltíssim", afirma. Un dels seus companys és Joan Riutort, també usuari a la Reina Sofia des de fa vuit anys. Abans de la pandèmia feia informàtica, taller de memòria i gimnàstica, però ara només es permet l'activitat física i amb grups reduïts. Riutort viu a Son Ferriol i el que més li agrada d'aquest espai comú és l'ambient. "Enyorava venir aquí. Al final fas amics i t'ho passes bé. Acudir a un casal d'ancians és sinònim de salut, tant física com mental", comenta. A Margarita Palmer –també membre d'aquesta mateixa llar des de fa 15 anys–, el que més li agrada és l'ambient: "Fer la xerradeta, berenar i, en acabar, cadascú se'n torna cap a ca seva. Això em basta per ser feliç. Per mi el casal és com ca meva i em sent amb família", diu.

Un altre exemple d'espai on es troben les persones majors és l'Associació de Gent Gran de Vilafranca de Bonany, una entitat d'entreteniment per a persones de la tercera edat on es practica ball en línia i activitats esportives, com per exemple gimnàstica o anar d'excursió. Fins i tot, abans de la pandèmia, la directora del centre, Bàrbara Bauzá, organitzava sopars els dissabtes perquè els usuaris del casal poguessin socialitzar i sortir de casa. Xisca Montserrat és una dels membres i desitjava la reobertura de la llar. "Estava rovellada, era hora de tornar a començar. Apuntar-se a les activitats del casal és qualitat de vida", apunta. Abans del confinament, després de la classe de ioga, Xisca anava amb un grup d'amigues del casal a fer el cafè, i aquest és un dels moments que més enyora. "Duc una dosi de la vacuna, però encara tenc un poc de por d'estar per enmig", assenyala. Maria Barceló és una altra dels usuaris d'aquesta associació. Abans de la pandèmia, anava dos dies a la setmana a la llar, a fer gimnàstica i a socialitzar amb els companys del casal. El que més li agradava era l'ambient. "En acabar l'activitat fèiem una mica de tertúlia; és el que més trob a faltar. La veritat és que és necessari mantenir-se actiu, i nosaltres ens ho muntàvem molt bé. És una llàstima que ara no es pugui fer. Esper que no es tardi gaire a tornar a la normalitat", afegeix.