"El personal del Carlos III té por, no es vol acostar a la zona aïllada"

MadridHi ha molts nervis als passadissos de l'Hospital Carlos III de Madrid, però sobretot pors. La majoria del personal no vol parlar i alguns fins i tot s'han negat a acostar-se a la planta sisena, on des d'aquesta matinada està confinat el primer cas d'Ebola contagiat fora de l'Àfrica. Dos policies custodien l'entrada al centre per evitar que els mitjans interroguin els pacients, que entren i surten amb menys freqüència de l'habitual. "Havia de venir a fer-me la revisió sí o sí perquè aviat m'operen. Em feia pànic, però la meva metge m'ha tranquil·litzat. Diuen que està sota control...", diu resignada la Maria, de 69 anys, en sortir de l'hospital.

Sanitat ha decidit aïllar, de moment, fins a tres persones més a la zona reservada a la infermera auxiliar infectada. Una és el seu home, una altra un viatger que provenia de Nigèria i la tercera una altra tècnica d'infermeria que hauria tractat el missioner Manuel García Viejo a finals del mes passat, però s'acaba de descartar que estigui contagiada també. A més, hi ha fins a 52 persones més sota vigilància.

Als sindicats no els sorprèn la notícia, però els indigna. Des del maig passat que denuncien que l'hospital no està preparat per tractar casos d'Ebola i que la formació va ser deficient. "La classe va durar només uns minuts", assenyala a l'ARA Juan José Cano, delegat sindical del Satse, el sindicat d'infermeria. "Era entrar a una sala amb 30 o 40 persones i amb dos instructors. T'ensenyaven com posar-te i treure't el vestit i ja està, cap pràctica", afegeix des de l'entrada del Carlos III.

El Satse, juntament amb altres sindicats, va denunciar durant tot l'estiu que el personal no estava preparat, però no va rebre cap resposta. Fins i tot el personal de serveis intensius i urgències va presentar un escrit davant del jutge al juliol pels dèficits en formació. Però res.

Expectació dels mitjans internacionals

Ara demanen explicacions i responsabilitats: volen una comissió d'investigació i la dimissió de la ministra de Sanitat, Ana Mato. Per José Repullo, metge de l'institut Carlos III i expert en planificació sanitària i economia de la salut, "no s'està davant d'un error humà, sinó institucional o de govern". "De protocols de resposta n'hi ha molts, però el que s'ha de fer és entrenar-lo. Posar-se dins d'un vestit de protecció és molt complex, cal fer-ho molts cops. El gran risc és treure-se'l, perquè és quan es pot produir el contagi. És com un protocol de resposta davant d'un incendi: si ho has fet cinc cops, millor que no pas un", afegeix.

Potser els més astorats per la deixadesa en l'emergència sanitària són els mitjans internacionals. Una desena de televisions estrangeres, des de la BBC fins a la CNN o France24, s'han concentrat davant del Carlos III, al·lucinant davant la deixadesa de les autoritats. De plató de fons: un cartell de fa mesos on s'hi llegeix 'Salvem l'Hospital Carlos III'.

La Comunitat de Madrid va decidir desmantellar el centre i adjuntar-lo a l'Hospital de la Paz com un de secundari. Ara s'ha convertit en el punt de referència per a les malalties infeccioses i tropicals, ja que, paradoxalment, no n'hi ha cap altre a Madrid. El govern autonòmic, del PP, va anunciar a l'estiu que a mitjans de setembre estaria a punt la planta 24 de l'Hospital Gómez Ulla. Però no hi ha hagut cap altra notícia. I el personal del Carlos III en paga les conseqüències. Des del contagi de Teresa, l'auxiliar que es va presentar com a voluntària per tractar els missioners amb Ebola, "s'ha estès el pànic, el personal té por, no vol entrar a la zona aïllada", alerta Cano.