L’Ebre perd 11.000 habitants en cinc anys

Tortosa“La gent de ciutat, quan se’n va a l’entorn rural, al camp, necessita immiscir-se en el paisatge, com si hagués de recuperar aire fresc, aire net, una mena de cura de salut. Fer fotos, penjar-les a Instagram o Facebook, fer gala d’una pausa sanadora, de cap de setmana, espots i eslògans de desconnexió i sant tornem-hi”, escriu la periodista Laura Pinyol en la seva primera novel·la El risc més gran (Ara Llibres). La història contraposa la vida al camp i a la ciutat i transcorre en bona mesura a Prat de Comte, el poble més petit de la Terra Alta, de només 179 habitants. I, malgrat que es tracta d’una ficció, guarda molts paral·lelismes amb la realitat. De fet, la idea del llibre va néixer quan fa quatre anys l’Ajuntament i l’escola de Prat de Comte van fer una crida per buscar famílies amb nens que hi anessin a viure, i així evitar el tancament del col·legi per manca d’alumnes.

S’hi van instal·lar dues famílies, amb tres fills cadascuna, i a canvi l’Ajuntament els va oferir la gestió de l’alberg municipal i la botiga de promoció turística i venda d’aiguardent local. Gairebé cinc anys després ja no viuen al poble. “Des que vam fer la primera crida hi han vingut a viure mitja dotzena de famílies, l’última va arribar-hi aquest estiu passat. Però en la majoria de casos no hem aconseguit que s’hi quedin. Ens ha servit per allunyar el fantasma del tancament de l’escola, però no soluciona el problema del despoblament a mitjà i llarg termini”, assegura l’alcalde, Joan Josep Malràs. “Podem oferir feina a les famílies que s’instal·len al poble, els podem ajudar a buscar un habitatge, però res de tot això és efectiu si no garantim uns serveis bàsics”, afegeix.

Els últims anys el municipi ha millorat la cobertura de telefonia mòbil, ofereix una connexió a internet que permet treballar a distància i ha augmentat la freqüència d’autobusos que connecten amb Tortosa. Però tot i així la mobilitat amb transport públic és complicada i el poble no disposa de serveis tan bàsics com el de caixer automàtic. A tot plegat cal afegir-hi les dificultats de les famílies joves per integrar-se a la vida local, en poblacions amb la mitjana d’edat molt alta i dinàmiques rígides i arrelades des de fa anys.

Aquesta setmana, precisament, els professors Josep Maria Piñol i Juan Antonio Duro, de la càtedra d’economia local i regional de la Universitat Rovira i Virgili, han publicat un estudi sobre el despoblament rural a les Terres de l’Ebre, on es constata que la millora de l’accessibilitat i els avantatges que representa el desplegament de les noves tecnologies o l’aplicació de polítiques de discriminació positiva no han sigut suficients per aturar el despoblament. “Ni tan sols fortaleses lligades a les zones rurals, com l’entorn natural i un estil de vida tranquil, han servit de revulsiu”, expliquen. I la dada més evident és que només entre el 2011 i el 2016 les quatre comarques de l’Ebre -Terra Alta, Ribera d’Ebre, Baix Ebre i Montsià- han perdut 10.776 habitants, el 5,62% de la població, amb incidència especial en els municipis de menys de mil habitants.

Un canvi d’estratègia

Paüls, el segon poble més petit de la comarca del Baix Ebre amb 561 habitants, també busca fórmules per intentar revertir una dinàmica que arrossega des de fa dècades. “La pèrdua de població no és un fenomen nou, perquè en els últims cinquanta anys hem perdut un 35% de la població. Però això no treu que cada vegada estiguem més preocupats”, explica Enric Adell, l’alcalde. Fa dos anys, el ple va aprovar la subvenció del 75% del permís d’obres als menors de quaranta anys que vulguin rehabilitar una casa o construir un nou habitatge. De moment, però, ningú ho ha sol·licitat. “L’impacte creiem que serà positiu a mitjà i llarg termini. La mesura segurament no funcionarà en casos de joves que marxen a treballar a Barcelona o a Tarragona, però potser pot és una opció per als qui es plantegen viure en alguna població més propera, com Tortosa”, comenta.

D’iniciatives per assentar el jovent al territori n’hi ha moltes. El Consell Comarcal de la Terra Alta coordina la posada en marxa d’una escola de pastors per donar un nou impuls a la ramaderia i fomentar el creixement econòmic i social als pobles més menuts. També a la comarca de la Ribera d’Ebre hi han desenvolupat projectes pioners a Catalunya en teletreball i coworking rural. Però amb les iniciatives purament locals no n’hi ha prou. L’estudi de la Rovira i Virgili alerta que “la manca de recursos dels ajuntaments i els consell comarcals, afegida a una coordinació insuficient entre nivells administratius”, dificulta una resposta al problema. Com a possibles solucions, els autors de l’informe diuen que cal prioritzar projectes estratègics sostenibles i arrelats al territori, i sobretot donar un criteri transversal a la lluita contra el despoblament rural, com a realitat englobada en una altra més àmplia.