L’ecologisme critica la neteja de platges a Menorca

CiutadellaLa platja de Cavalleria és un dels arenals més visitats durant la temporada estiuenca a Menorca. Ubicada a la costa nord de l’illa i en el terme municipal del Mercadal, Cavalleria s’ha convertit en el punt de confrontació entre l’associació Per la Mar Viva i el Consell de Menorca.

L’entitat ecologista ha elaborat un informe que s’ha remès a la màxima institució insular sobre els fets que varen succeir l’agost de 2020 i que hauria posat de manifest, segons Per la Mar Viva, un nou incompliment de l’empresa adjudicatària del servei insular de neteja de platges, FCC Medioambiente.

Curiosament, l’origen de la problemàtica cal situar-lo a Tarragona, en el complex petroquímic més gran del sud d’Europa. En col·laboració amb l’ONG local Goodkarma Projects, apunten que és des de les mateixes petroquímiques que es produeix la fuita de milions de pèl·lets, que amb la pluja acaben arribant al riu Francolí, fins a ser expulsats a la mar. En funció dels corrents, aquests microplàstics poden acabar a qualsevol banda de la Mediterrània, però l’estiu de 2020 va ser a Cavalleria. A banda de l’efecte visual, els pèl·lets poden provocar un important impacte ambiental i durant la seva travessia poden ser ingerits per espècies marines d’alt valor natural, algunes de les quals en perill d’extinció, com la tortuga babaua, les balenes, la baldritxa i fins i tot els peixos que després són consumits per humans.

La platja de Cavalleria es va veure envaïda per una línia de 350 metres de llarg per uns tres metres d’amplada de microplàstics, que ocupava un dels entorns paradisíacs de l’illa. Principalment, eren pèl·lets i bastonets per fer-se netes les orelles. El president de Per la Mar Viva, Carlos Salord, explica que des de l’entitat varen reaccionar fent una crida a voluntaris per actuar, però considera que el Consell no va estar a l’altura de la gravetat de la situació: “No entenem la inacció de la institució davant un repte que varen passar per alt”.

A partir de l’incident, Per la Mar Viva ha fet un seguiment setmanal per comprovar si aquesta neteja per part del Consell es feia o no. En aquest sentit, Salord s’ha mostrat decebut: “Menorca ha estat a punt de patir una catàstrofe ambiental i en cap moment es va reaccionar amb la intenció d’eliminar els microplàstics”.

Menorca disposa des de l’any 2000 d’un servei de neteja de platges. En el plec de condicions s’hi descriu amb tot detall les feines que s’han de fer en platges, codolars i zones de bany. Feines que es compromet a realitzar l’empresa que guanya el concurs. La platja de Cavalleria està catalogada com a platja tipus B i el plec especifica que s’ha de netejar la superfície d’arena de manera manual i una freqüència diària en temporada alta. El 30 d’agost de 2020, el dia que varen arribar els microplàstics, era temporada alta i, per tant, hauria d’haver estat objecte d’una neteja diària fins a final de setembre.

Mentrestant, Per la Mar Viva va crear un sistema manual per decantar els microplàstics de l’arena i, amb tres tandes de tres hores de feina cada una, entre dues persones, es varen retirar 75 quilos de microplàstics de la platja: “Es podria dir que, amb dotze tandes més de tres hores, dues persones haurien pogut retirar la pràctica totalitat dels contaminants de Cavalleria”, conclou Salord. Els ecologistes no dubten a assenyalar el llavors cap de servei, Joan Juaneda, jubilat el desembre de 2021, i el director insular Isaac Olives.

El Consell defensa els treballadors 

El responsable del servei de platges, Isaac Olives, ha defensat els treballadors que fan feina en el servei de neteja insular i considera que les crítiques ecologistes són injustes.

Olives recorda que el temporal de 2020 no només va afectar la platja de Cavalleria i detalla com es varen dur a terme tasques de neteja en altres punts del litoral menorquí. “No és el mateix reunir 40 voluntaris en un trosset de platja que tenir 33 efectius per a tot Menorca. Hauríem de tenir 50 o 60 vegades més personal”, precisa, i nega que no s’actuàs després de l’arribada dels microplàstics: “Ells es varen centrar en Cavalleria, però el temporal va afectar tota la costa nord i part de la del sud”.

El responsable del servei creu que assenyalar l’empresa i els seus treballadors no és correcte: “N’hi ha molts que són entusiastes i estan orgullosos de la feina que fan. El servei funciona molt bé; no obstant això, és fàcilment criticable”. D’altra banda, reconeix l’esforç dels voluntaris de Per la Mar Viva i els del GOB mitjançant el programa d’adopció de trams del litoral: “Sense ells, moltes coses no les podríem fer, perquè tots els racons on ells arriben o les campanyes de recollida que fan ens ajuden moltíssim”.

Cal recordar que l’empresa disposa d’una flota de vehicles en la qual s’han invertit 800.000 euros amb el nou contracte. Les platges es divideixen en tres tipologies: les urbanes, les verges i un tercer grup que inclou les zones de bany amb poca o nul·la freqüentació. De les primeres es netegen 33 platges; de les segones, 38 i, finalment, completen l’operativa 68 platges de la tercera categoria. Els criteris que regeixen el Pla de Neteja són reduir l’impacte de la retirada massiva de posidònia, prioritzar els sistemes de neteja manual, criteris basats en els principis econòmics i sostenibles, i realitzar el manteniment durant els mesos de temporada baixa. A més, s’ha duplicat de quatre a vuit els operaris en temporada baixa i s’ha reforçat la temporada alta amb tres més. Olives i la tècnica Marta Carreras, que ha entrat en la vacant deixada per Joan Juaneda, en fan un seguiment diari i visiten les platges més conflictives per establir un protocol d’actuació.