La manca de relleu generacional amenaça el futur del GOB

"Estam totalment deslligats de la Universitat de les Illes Balears, quan històricament molts dels activistes eren estudiants de Geografia i Biologia", admet la portaveu del GOB, Margalida Ramis. La manca de relleu generacional de l'organització que històricament ha liderat l'ecologisme a Mallorca és un problema que analitzen amb preocupació, reconeix Ramis, perquè "hi ha una franja d'edat a la qual la nostra manera d'actuar difícilment arriba". L'ecologista recorda que l'entitat fa tallers d'educació ambiental per a infants i que té un grup de joves, però apunta que l'activitat és intermitent. Ramis valora positivament que de seguida que varen conèixer els integrants del moviment global juvenil Fridays for Future a Mallorca i del grup internacional Rebel·lió o Extinció, en què també participen adults, els varen deixar utilitzar la seu del GOB com a espai per fer reunions. "Mantenen la seva línia, un llenguatge i una comunicació diferents, però no han rebutjat l'ecologisme tradicional, hi volen sumar", afirma la portaveu.

Per trajectòria, Ramis considera que el GOB s'ha guanyat la capacitat de ser un interlocutor vàlid amb la política institucional, i defensa que això no es pot perdre i que s'ha de posar a disposició de tothom. A més, diu que l'entitat que representa no ho ha d'acaparar tot i que l'objectiu és cooperar amb les iniciatives ecologistes que apareguin. Reitera, però, que es necessiten nous integrants que continuïn la tasca del GOB, i per això ofereixen formacions i la mateixa portaveu diu que se n'ha apartat un poc per deixar pas a altres persones.

El model ecologista sorgit després de la Transició, que bàsicament estava representat pel GOB, Amics de la Terra i Greenpeace, està en crisi des de fa anys. La militant històrica i directiva del GOB entre els anys noranta i el 2010 Aina Llauger assenyala que aquestes entitats s'han nodrit durant anys del suport dels socis, un sistema que cada vegada funciona pitjor entre les noves generacions. A més, el nombre d'entitats de defensa del territori es va multiplicar per deu entre el 2013 i el 2018, segons va publicar llavors l'ARA Balears, i la xifra que no ha aturat de créixer: "És el símbol dels temps; tot s'ha atomitzat", diu. D'altra banda, considera que s'ha produït una ruptura entre l'ecologisme dels anys setanta i el dels joves d'ara "perquè no s'ha sabut transmetre la continuïtat".

"Els joves estan preocupats pel medi i volen fer coses, però són iniciatives més individuals i pràctiques", comenta l'activista. Creu que hi havia "certa esperança" amb el Fridays for Future a Mallorca, però lamenta que després es va diluir i la pandèmia l'ha aturat del tot. Llauger admet que li preocupa la fragmentació de l'ecologisme perquè li resta capacitat per incidir en la política com cercava històricament el moviment. "Trob a faltar el component de mobilització social", conclou Llauger.

Centrats en la mar

Tenen menys de 30 anys, són de Mallorca i estan deslligats del moviment ecologista tradicional. Aquest és el perfil dels membres d'Arrels Marines, Mar de Fondo i Mar Inquieto, tres entitats creades poc abans de la pandèmia que comparteixen un objectiu comú: conscienciar sobre la necessitat de protegir la mar. Els integrants dels col·lectius confirmen els temors del GOB dient que veuen la principal entitat ecologista de Mallorca com un espai per a gent més gran i per a científics.

Josep Vives és el president d'Arrels Marines i explica que treballant a Indonèsia en projectes per reforestar esculls de corall i retirar residus del litoral va quedar fascinat i pensà: "Si faig això al tròpic, per què no fer-ho a casa?". En tornar al seu poble, Pollença, va comentar la idea entre amics i coneguts apassionats de la mar i el projecte es va tirar endavant just abans del confinament. Durant aquest temps varen organitzar amb calma què volien fer i a l'estiu ja feren tallers ambientals amb infants en col·laboració amb l'ajuntament del seu municipi, que ara vol que facin el mateix a les escoles. L'equip té vuit integrants, una dels quals és biòloga i un altre, oceanògraf, i ja han estudiat zones de Portocristo i Cala Rajada on replantar posidònia. D'aquí a poc esperen aconseguir el primer permís per fer-ho a la platja de Formentor. L'objectiu és crear diverses estacions a l'illa per replantar a 20 i 5 metres de profunditat, on poder fer immersions de busseig divulgatives.

Apnea, vela, busseig i surf. Els esports lligats a la mar varen animar un grup d'amics de la zona de Portals Nous, a Calvià, a crear Mar de Fondo l'estiu del 2019. "Si no et cuides a tu mateix com tindràs cura del planeta?", es demana el portaveu de l'entitat, Paul Gehrig, i afegeix que per això volen conscienciar la gent a través de l'esport. En veure que el problema dels residus al medi no feia més que empitjorar decidiren fer una passa perquè més persones se sumassin a protegir la natura. "Netejar és important, però ho és més explicar per què passa això", apunta Gehrig. L'entitat ja ha fet diverses quedades per recollir residus bussejant i nedant i una activitat a Port Adriano centrada en adolescents per difondre el projecte Seabin, un aparell que neteja els residus dels ports. També pensen fer unes jornades ambientals i fer la volta a Mallorca amb paddle surf per reclamar la protecció de noves zones de la costa.

Fruit de les neteges de Mar de Fondo va néixer Mar Inquieto. "No volia esperar que fessin un altre esdeveniment i vaig pensar que era necessari fer-ho amb més continuïtat", explica una de les fundadores de l'entitat, creada a final del 2019 i que ara es constituirà com a associació, Majo Restrepo. Aquesta estudiant de Turisme de la UIB va impulsar el col·lectiu juntament amb Luisa Vanrell i ara ja té vuit membres. A més de retirar residus setmanalment, volen tractar altres problemes com la contaminació i la producció agrícola industrial, entre d'altres. "Ens volem implicar més, especialment en la labor educativa fent xerrades a escoles", expliquen.