Els ecologistes alerten que s'estan tramitant set parcs fotovoltaics més de grans dimensions com a projectes industrials estratègics

PalmaEl parc fotovoltaic Fenix Energy, que ocuparà unes 50 hectàrees de sòl rústic repartides entre dues parcel·les dels municipis d'Inca i Selva, ha estat el primer que el Govern ha declarat com a projecte industrial estratègic, però n'hi ha set més que es tramitaran amb la mateixa figura jurídica, segons ha denunciat el GOB. De tots ells, el més gran és el parc Shams 1 Energy, de 49,99 MW, que també ocuparà una cinquantena d'hectàrees al municipi de Consell. Davant d'aquesta possibilitat, l'associació Amics de la Vall de Coanegra ha fet una al·legació general a aquest projecte, en la qual assenyala que l'objectiu d'assolir la sobirania energètica no justifica que "s'ocupi i se sacrifiqui una extensió descomunal de terres agrícoles fèrtils" i reclama una tasca pendent: "Que s'ocupin primer totes les cobertes de naus industrials, edificis públics, terrenys degradats no aptes per a la producció d'aliments, aparcaments de cotxes públics i privats, i espais morts i inutilitzats d'autopistes i carreteres".

Cal recordar que la principal implicació de la declaració de projecte industrial estratègic és l'agilitació i la simplificació dels procediments administratius, encara que el parc haurà de passar igualment el tràmit d'avaluació ambiental. Segons la Llei de projectes estratègics de les Balears, aquesta qualificació fa que els parcs fotovoltaics que la tinguin no estiguin subjectes "a les llicències municipals ni a les comunicacions prèvies previstes en la normativa". Els ajuntaments han d'incorporar al seu planejament la regularització urbanística dels projectes que siguin declarats com a estratègics, diu l'article 4 de la norma, en què també s'indica que els projectes d'energies renovables es poden declarar d'interès general. De fet, són els únics que es poden ubicar en sòl rústic. D'altra banda, la llei precisa que el Govern pot atorgar subvencions directes als projectes industrials que hagin estat declarats estratègics.

Les altres instal·lacions que esperen la declaració de projecte industrial estratègic ocuparan més de quatre hectàrees als municipis de Marratxí, Muro, Santanyí, Llucmajor i Palma. A Marratxí, es tramita l'agrupació fotovoltaica Son Frau (10.583 kW) i Son Nebot (5.337 kW); i a Llucmajor hi haurà l'agrupació fotovoltaica Llaüt (9.769,5 kW) i Falutx (9.769,6 kW). En el cas de Santanyí, s'està tramitant l'agrupació fotovoltaica Goleta (11.193 kW) i Xalana (11.193 kW), mentre que a Llucmajor estan previstes les agrupacions Son Cànaves I (10 MWn) i Son Cànaves II (10 MWn), i la de Cugulutx (10 MWn) i Cugulutx II (10 MWn). Finalment, a Palma es preveu enllestir el projecte del parc fotovoltaic Mallorca Hive (10 Mwn).

La portaveu del GOB, Margalida Ramis, ha remarcat l'oposició de l'entitat ecologista a aquests parcs fotovoltaics i ha assegurat que no hi faran al·legacions perquè la qüestió no es basa a "discutir detalls dels projectes". "N'hi ha 21 damunt la taula i cal una planificació estratègica que no està feta. No són infraestructures aïllades, sinó que, territorialment, formen una xarxa d'ocupació de sòl fèrtil", continua. Per això, avaluar cada projecte de manera aïllada "no serveix per avaluar l'impacte" d'uns parcs que, a més, "són d'inversors privats". "Negam la major. No discutirem projecte a projecte", ha reiterat. Ramis també ha subratllat que la legislació estatal per als projectes de més de 50 MW és més laxa que l'autonòmica i que no caldrà passar el tràmit d'avaluació ambiental. "Aquest és un altre meló. A partir d'ara podran caure parcs de més de 50 MW", ha dit.

Per part seva, el portaveu de Terraferida, Jaume Adrover, ha criticat que "es vagin sumant hectàrees i hectàrees" de parcs fotovoltaics" i ha recordat que "a Mallorca hi ha un greu problema d'espai i de dependència alimentària de l'exterior, que és pràcticament total". D'aquí la situació preocupant pel consum de sòls rústics fèrtils quant a la sobirania alimentària. "No podem sacrificar més sòl agroforestal per aquestes instal·lacions", ha continuat. A més, Adrover assenyala que, després d'anys, aquestes instal·lacions generaran residus –la Comissió Balear de Medi Ambient considera les plaques solars un residu perillós, explica. Així mateix, el portaveu de Terraferida es demana si "tota aquesta energia ve a sumar o a substituir megawatts". "De moment, veim que venen a sumar", afegeix. D'aquesta manera, els parcs fotovoltaics "són nou combustible per a les noves urbanitzacions que es fan a Mallorca".

Adrover carrega contra "el procés especulatiu brutal que hi ha darrere dels parcs fotovoltaics", amb empreses que constitueixen desenes de societats per rebre subvencions, perquè la normativa del Govern estableix que "cada societat només podrà rebre una ajuda". "Hi ha molts de recursos en joc i s'hi han sumat els fons europeus. D'aquesta manera, empreses que ni tan sols tenen relació amb el sector energètic ara especulen amb això. Ens hauríem de preocupar per saber en mans de qui estam posant la transició energètica", critica.