La lluita contra les bosses de plàstic continua: reptes i solucions
El Govern va aprovar el 2019 la Llei de residus, que frenava l'ús de plàstics d'un sol ús, però els ecologistes adverteixen que la normativa no ha solucionat el problema
PalmaAra ja ho donam per fet, però fa res era impensable que es cobràs per les bosses de plàstic al supermercat. Com el cinturó de seguretat obligatori per conduir, dur el casc quan es viatja en moto..., són mesures que han vingut per quedar. Fa sis anys es va aprovar el Reial Decret 293/2018, de 18 de maig, sobre reducció del consum de bosses de plàstic. Així, a partir de l'1 de juliol d'aquell mateix any es prohibia el lliurament gratuït als consumidors de bosses de plàstic, a excepció de les que eren molt lleugeres (les que es fan servir per agafar la fruita, per exemple). Això va ser una gran passa, però encara queda molt per fer, opinen les entitats ecologistes.
El camí cap a aquesta normativa, d'alguna manera històrica, va ser llarg. Ja el 2003 el GOB i Vivian Caoba visitaven els pobles de Mallorca repartint bosses de tela i cistelles entre els assistents a les fires i mercats. El seu objectiu era conscienciar la gent i promoure un comerç més respectuós amb el medi ambient. El 2008, fa 16 anys, es va instaurar el Dia internacional sense bosses de plàstic, que es commemora cada 3 de juliol, i que va ser impulsat per la fundació Rezero.
L'any 2019 es va aprovar la Llei de residus i sòls contaminants de les Illes Balears, una normativa que posava fre a l'ús de plàstics d'un sol ús i fixava mesures per a la reducció de residus i estableix la recollida selectiva de matèria orgànica, tèxtil i de l'oli, entre altres mesures. A més d'incidir en la distribució gratuïta de bosses de plàstic d'un sol ús, es prohibien els productes amb microplàstics, les càpsules de cafè fetes amb materials no compostables i els encenedors i maquinetes d'afaitar d'un sol ús. Aquesta normativa va situar les Illes com a referent europeu.
Tot i que tant en l'àmbit europeu com a escala d'administracions locals, s'ha anat aprovant una normativa restrictiva, fonts de Rezero consideren que és una lluita que no s'ha acabat. En declaracions a l'ARA Balears, la portaveu de l'entitat, Roser Badía, explica que la lluita no és només la bossa de plàstic. N'és un símbol, és clar, però l'alternativa no és utilitzar un altre material d'un sol ús (com les bosses de paper), sinó treballar per impulsar un model que aposti per la reutilització. D'aquesta manera, es plantegen si té sentit continuar celebrant aquest dia, perquè "aquest problema continua sense resoldre's". "Què passa amb els envasos i altres objectes que continuen inundant les nostres vides i, malauradament, els nostres oceans?", es demanen.
Les darreres xifres de les quals disposa Rezero comparen l'evolució del consum de bosses de plàstic a l'Estat entre els anys 2018 i 2021. Així, es destaca que el consum de bosses de plàstic lleugeres d'ansa —les que abans de 2018 es distribuïen gratuïtament als supermercats— ha disminuït un 67,2% (encara que el seu ús ja no és majoritari a les grans cadenes, actualment es continuen utilitzant en altres establiments). No obstant això, l'ús de bosses molt lleugeres, les de la fruita, ha augmentat un 7,6%. El 2020, any de la pandèmia, hi va haver un pic amb més de 6 milions de bosses utilitzades. El 2021, tanmateix, la xifra va baixar als 4,8 milions de bosses.
Per això, des de l'entitat, Roser Badía considera que queden reptes per afrontar: "Substituir les bosses de plàstic per altres alternatives d'un sol ús no arregla res", "perquè, precisament, triar alternatives encara que siguin de paper, compostables o altres materials perpetuen la cultura d'un sol ús", afegeix. "Són bosses pensades perquè durin 10 minuts encara que el material no sigui el plàstic", diu. Davant això, l'ecologista mira el passat com a referència i planteja que "per què no es recupera l'antiga bossa del pa, que es podia fer neta, o s'utilitzen bosses de malla reutilitzables per a la fruita?". "És necessari abordar l'arrel d'aquest problema, deixant de malgastar recursos de curta durada i promovent la reutilització", hi insisteix. En definitiva, advoca per un canvi de paradigma, que dugui a un ús més sostenible dels recursos finits de la Terra.