Els ecologistes lamenten l'aprovació del projecte de restauració de la pedrera de la Garrigueta Rassa

PalmaEl polèmic projecte de restauració de la pedrera de la Garrigueta Rassa (Palma) i l’adjacent de Can Rosselló, un dels majors impactes visuals de les Balears, ja ha estat aprovat per la Comissió Balear de Medi Ambient. Davant d'aquesta situació, la plataforma ciutadana de les pedreres de Can Rosselló i la Garrigueta Rassa han lamentat la decisió. Can Rosselló s'ha resolt amb set vots favorables, sis abstencions i un vot en contra de la FELIB, mentre que en el cas de la Garrigueta Rassa la votació ha estat de sis de favorables, vuit abstencions i un no, també de la FELIB. "És un menyspreu absolut a les necessitats de les persones, la inseguretat i els impactes negatius", denuncien els ecologistes.

Cal recordar que el projecte s'ha aprovat, això sí, amb una sèrie de condicionants, com és la realització d’un estudi de mobilitat per assegurar que l’intens trànsit de camions que provocarà aquesta restauració sigui suportable per la xarxa viària a l’entorn de la pedrera d’Establiments. S'hi permet el pas d’11 camions cada hora, és a dir, un camió cada 5 minuts, que transitaran per la barriada fins a arribar a la porta de l’explotació, però no ho podran fer en horari d’entrada i sortida de les escoles.

Els veïns es mostren contraris a aquest projecte de restauració, perquè suposa una important molèstia a causa del trànsit de vehicles de gran tonatge i perquè, juntament amb el GOB i Terraferida, demanaven primer treure restes de metalls, netejar la terra contaminada i altres actuacions, abans de donar permís al propietari actual, Terral Holding (que la va adquirir a Cemex), per fer-ne la restauració.

La plataforma No Toqueu la Garrigueta Rassa proposava, doncs, que se'n dugués a terme una rehabilitació sense que hi hagués cap afectació als veïns i, sobretot, exigint primer una sèrie d’actuacions a l’empresa que en va adquirir l’explotació a Cemex. No debades aquesta pedrera va funcionar durant dècades sense llicència i va ser precintada l’any 2004 per l’aleshores tinent de batle d’Urbanisme, Rodrigo de Santos. Fins i tot algunes voladures d’aquells anys varen provocar importants afectacions a habitatges del redol, que varen fer disparar totes les alarmes.