Edu Robsy: “L’Administració ha d’intervenir més perquè hi hagi habitatges assequibles”

CiutadellaL’habitatge és, avui dia, el principal problema a les Illes. La població ha crescut un 50% des de l’any 2000 i, segons les projeccions de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), creixerà altres 230.000 persones en 15 anys, el 19,6%, el doble que la mitjana espanyola. Serà, diu Edu Robsy, “una pressió afegida” a una problemàtica que, reconeix l’exdirector general d’Habitatge i actual assessor de la Moncloa, té difícil ferida a curt termini. Economista i també conseller del PSOE a Menorca destaca que ha estat el fet d’apostar-ho tot al negoci turístic el que ens ha fet “molt vulnerables, com va quedar palès l’any 2020 amb la pandèmia. Una economia diversificada és més resilient, però ara les dades segueixen el camí contrari: el pes relatiu del turisme no deixa de créixer mentre que els altres sectors perden ponderació”.

I com que la població tampoc no ha aturat d’augmentar, i ho farà encara més, cada pic es necessitaran més pisos, quan el parc d’habitatges “no ha evolucionat al mateix ritme que la població i, a més, s’ha orientat cada vegada més a cobrir altres necessitats, com segones residències i lloguer turístic”. I aquesta, apunta Robsy, és la clau del problema, perquè “l’atractiu de les Illes ha fet que la nova construcció se centri en el segment de luxe, compradors estrangers d’alt poder adquisitiu, el que és molt més rendible per als seus promotors”.

Així que liberalitzar sense més ni pus el mercat no és la solució “màgica” per contenir els preus de l’habitatge. Es va constatar, comenta, “durant l’etapa més calenta del boom immobiliari, quan es van arribar a construir a Espanya més de 600.000 habitatges en un any. Ara no se’n fan ni 100.000”. En lloc de contenir-se, els preus es van disparar com mai. “Les pujades acumulades prèviament a l’esclafit de la bombolla van superar el 100%”, remarca.

Ara passa el mateix. El valor mitjà de compravenda d’un habitatge a les Balears s’ha situat en el tercer trimestre de 2024 en 664.123 euros, un 57% més que la següent província, Màlaga, un 78% més que a Madrid i més del doble que a Barcelona. El preu està un 157% per damunt de la mitjana espanyola (281.446 euros). De fet, al segon semestre ja se n’havia marcat un rècord històric: 784.935 euros. El preu de compravenda s’ha disparat un 50% des de la pandèmia i s’ha triplicat respecte de fa deu anys. Unes xifres que, conclou l’economista menorquí, “no són compatibles amb els salaris dels residents a les Illes”.

Robsy també conclou que el programa de Lloguer Segur que acaba de posar en marxa el Govern Prohens “no té cap sentit. Rebaixar un 30% del lloguer a qui guanya 60.000 euros i disposa d’un aval no és la millor manera de gastar recursos públics”. La prova la troba a Menorca mateix on, de moment, ni un sol propietari s’hi ha inscrit. Amb tot, l’assessor de l’Estat apunta per a l’ARABalears propostes d’actuació que caldria començar a executar aquest 2025 per posar més habitatge “assequible” al mercat.

Habitatges assequibles

Robsy entén que s’ha d’intervenir des de l’Administració i “establir primer unes regles de joc clares, encaminades a produir solucions habitacionals a preus assequibles per a les famílies residents”. “Sense aquesta regulació –augura–, qualsevol liberalització conduirà al fet que es produeixi més habitatge orientat al segment de luxe i a preus molt enfora de l’abast de la població local”.

Lloguers per a joves

A l’Administració “correspon en exclusiva construir i gestionar habitatge social, destinat a totes les famílies que no poden accedir al que hi ha a preus de mercat”. Però, a la vegada, Robsy crida els gestors públics a “garantir que els actors privats col·laborin en la creació d’un parc d’habitatge assequible en règim de lloguer”. Aquest és, de fet, el “desafiament principal”: “Establir uns mecanismes de col·laboració publicoprivada que permetin crear aquests habitatges de lloguer” per a les classes mitjanes o col·lectius com els joves.

Contra el lloguer turístic il·legal

Però Edu Robsy és conscient que crear aquests habitatges no serà en cap cas un procés immediat, per tot el temps que costa adquirir i transformar el sòl, obtenir el finançament i les llicències pertinents i construir-lo. Són anys. Així que, en paral·lel, reclama mesures a més curt termini. La de “més impacte” implica actuar sobre el lloguer turístic il·legal. Segons l’indicador estatal, els preus de lloguer a les Balears van augmentar un 29% entre 2015 i 2020, un encariment que s’ha accelerat des de la pandèmia, fins al punt que Palma és la tercera capital de província més cara, només superada per Madrid i Barcelona. L’increment també ha estat significatiu enguany a Ciutadella, Alcúdia i Manacor, segons destaca Idealista.

El lloguer turístic suposa pràcticament el 30% del total de l’oferta i suma unes 168.000 places. És a dir, “quasi tindria capacitat per allotjar tots els residents d’Eivissa (163.650) i els de Formentera (11.400)”, observa Robsy. I això és així perquè “la rendibilitat d’aquesta activitat econòmica multiplica la del lloguer habitual i amb uns riscos, estadísticament, molt baixos, ja que la inspecció turística tanca un nombre d’expedients ridícul amb relació a l’oferta il·legal que apareix a les plataformes”.

L’actuació, per tant, ha de tenir una doble via: lluitar “amb contundència” contra l’oferta il·legal, el que correspon als consells insulars, i posar límits a l’oferta legal. Com? Robsy proposa que es mantingui l’actual moratòria turística i recorda que “estan damunt la taula altres solucions: aplicar l’IVA sobre aquests lloguers, fins ara exempts de pagar l’impost, i crear una finestreta única de registre d’habitatges destinats a lloguers de curta durada. També la Unió Europea ha fet una passa més i obliga les plataformes a recaptar els impostos directament, “el que suposarà indirectament una depuració significativa de l’oferta il·legal”.

Declaració de zona tensada

Robsy creu que fixar un preu màxim afectaria un volum de contractes ridícul, però, per contra, sí que seria efectiu prohibir que hi hagi increments desproporcionats entre contractes consecutius. Així no s’enfonsa els propietaris i es millora el tractament fiscal dels lloguers a l’IRPF, aconseguint deduccions de fins al 90%.