L’educació concertada, indignada però “ni molt menys” preocupada

PalmaIndignació, sorpresa, però no preocupació. Aquestes són les sensacions que deixaren les declaracions de la ministra d’Educació, Isabel Celaá, entre les patronals i sindicats de les Balears que defensen l’escola concertada. Cal recordar que la ministra va anunciar la reforma de l’article 109.2 de Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE), amb la qual s’aposta per l’escola pública com a eix vertebrador del sistema, mentre que es limita l’oferta de la concertada i es pretén l’eliminació dels efectes acadèmics de l’assignatura de religió.

Educació concertada

Les paraules de Celaá no han estat exemptes de polèmica. L’assessor jurídic de la patronal de l’escola catòlica de les Illes Balears, Marc González, considera que aquestes manifestacions han estat fetes per acontentar un dels socis d’investidura del Partit Socialista, concretament Podem. González explica que a les Balears aquest mateix partit “té una espècie de guerra amb la concertada que no acabam d’entendre”.

En el mateix context, des del sindicat majoritari a les Balears de l’ensenyament concertat, Unió Sindical Obrera, asseguren que les intencions de la ministra no es podran dur a terme. “La LOMQE només es pot modificar amb la majoria de vots del Congrés, cosa que pensam que és pràcticament impossible, perquè no li basta el suport de Podem per modificar una llei orgànica”, ha explicat Ismael Alonso, secretari general d’USO.

Sindicats i patronals s’aferren, en concret, a dos articles de la Constitució per incidir en la seva defensa de l’educació concertada. Es tracta dels articles 10 i 27, que regulen tots els drets derivats de l’educació i en els quals es proclama la llibertat d’ensenyament i la lliure creació de centres docents. “Les propostes de reforma no tenen cap opció de prosperar, perquè ni el marc legal no ho permet ni disposen de la majoria del Congrés per ni tan sols plantejar-ho”, assenyala l’escola catòlica.

A les Illes Balears, la importància de la concertada ve donada per les xifres. El 40% de l’educació ho és. Això significa que disposen de 114 centres, amb quasi 3.500 professors que hi fan feina i uns 52.000 alumnes. Així, les patronals han assegurat que “no estam preocupats. Estam disgustats perquè les primeres declaracions de la ministra han qüestionat la importància de la concertada”, ha afirmat el president de la Confederació Espanyola de Centres Educatius de les Illes Balears, Ventura Blanch.

Respecte d’aquesta qüestió, Ramon Mondéjar, secretari d’Ensenyament Privat i Concertat de l’STEI, ha apuntat que “a efectes generals i en l’àmbit de les Balears no hem d’estar preocupats. Així com en altres comunitats perden alumnat, a la nostra comunitat cada any augmenta. Per tant, la funció de la concertada per cobrir les necessitats d’escolarització és fonamental i la Conselleria n’és conscient”.

Religió

Per altra banda, el govern central pretén que l’assignatura de religió deixi de ser computable a efectes acadèmics i que no tingui cap alternativa. Per part seva, la patronal de l’escola catòlica exposa que la llei fixa que la religió ha de ser tractada amb igualtat de condicions que la resta de disciplines fonamentals. “La intenció de la ministra que la religió no s’avaluï i que sigui fora de l’horari escolar no es pot dur a terme perquè així ho reconeix una sentència del Tribunal Constitucional que determina que ha de ser d’oferta obligatòria i hi ha d’haver una assignatura alternativa. Per tant, les peticions de la ministra són utòpiques”, ha afirmat Marc González.

A les Balears hi ha prop de 200 professors que la imparteixen. Amb la mesura que la ministra d’Educació proposa, suposaria que aquests docents perdessin el seu lloc de feina en un curt període de temps. “El més important és que els pares escullin amb llibertat. Ja depèn de la lliure elecció de cadascun si volen que els seus fills cursin o no l’assignatura de religió”, ha recalcat el secretari general d’USO.