Els pares podran triar la primera llengua d'ensenyament als tres anys

PalmaLa majoria de famílies, prop del 90%, només podran triar la primera llengua d'ensenyament dels fills a P3 (tres anys) a partir del curs que ve, pel fet que és el curs en el qual més alumnes inicien l'escolarització (primer ensenyament), segons estima la Conselleria d'Educació. La resta de famílies que podran elegir seran les que escolaritzin per primera vegada un alumne a primer de Primària i aquelles amb fills que comencin a l'escola en un curs entre tres anys i segon de Primària. Així doncs, els nins que passin de curs, per exemple, de primer a segon d'Infantil (de tres a quatre anys), no podran escollir la llengua perquè ja no serà l'idioma de primera escolarització, segons ha explicat el conseller d'Educació, Antoni Vera, als directors de l'ensenyament públic.

A partir d'aquí, i en funció de les demandes de les famílies, la Conselleria farà un estudi dels recursos que necessiten els centres per aplicar la mesura. Ara bé, Educació ha subratllat que no totes les escoles podran rebre els mateixos recursos. La Conselleria ha fet aquestes explicacions en el marc de la submesa de directors de l'Ensenyament Públic, en la qual la qüestió lingüística s'ha tractat "en poc més de cinc minuts", segons ha assenyalat la presidenta de l'Associació de Directors d'Infantil i Primària (Adipma), Joana Maria Mas. Malgrat tot, a la reunió tampoc no s'ha explicat com s'implantarà el pla pilot lingüístic, que el curs que ve arriba a Primària. "Hi estam fent feina", ha dit Vera als mitjans. Un altre tema que s'ha posat damunt la taula és que, actualment, la qüestió lingüística "no és un problema" als centres i Vera ha demanat i esperat que continuï així.

Projectes lingüístics adaptats a cada centre

Abans de la submesa de directors, Mas ja havia assegurat que els centres educatius disposen d'un projecte lingüístic pensat per donar resposta a les necessitats específiques de cadascun. En el aquest marc, Vera també ha demanat als directors que s'encarreguin d'explicar bé els seus projectes educatius (que inclouen els lingüístics) a les famílies, i que així les n'expliquin la justificació i els avantatges.

Segons ha explicat també Mas, els darrers anys la presència del català a l'escola pràcticament ha desaparegut per l'augment de la població nouvinguda. "El seu ús ha quedat reduït a les hores de classe. No és una llengua de pati, ni és una llengua de relació social, ni tan sols de les xarxes socials que utilitzen. Volem que la Conselleria reflexioni i pensi que la llengua, com altres qüestions, no és un tema polític, sinó de les necessitats dels alumnes i de la lluita per la igualtat d'oportunitats", ha dit. Les Balears, ha dit, tenen un perfil poblacional que necessita evitar "per tots els mitjans" que no hi hagi segregació. El president de l'Associació de Directors de Secundària (Adesma), Joan Ramon Xamena, també ha incidit en la necessitat d'"aclarir el pla pilot i fugir de les contradiccions que s'han conegut fins ara. Que expliquin com aplicaran la mesura sense segregar".

En relació amb aquesta qüestió, Vera ha incidit que no se segregarà, sinó que es farà feina amb grups flexibles i desdoblaments. Una forma de procedir, aquesta, que per als directors sí que implica la segregació de l'alumnat. En un comunicat, Educació ha clarificat la seva posició entorn del projecte lingüístic que pretén aplicar a partir del curs vinent. El pla pilot, per exemple, es basarà en els principis següents: "El respecte més absolut a la normativa actual. No es canviarà ni una coma de la normativa educativa existent" i "el respecte més absolut a l'autonomia de centre, a l'autonomia pedagògica i al projecte lingüístic de cada escola". La voluntarietat del pla pilot implica que aquell centre que no li agradi, que no ho consideri necessari o que vulgui continuar amb el seu projecte lingüístic, simplement no s'ha d'acollir al pla pilot. No es tracta de cap imposició per part de la Conselleria. Tots i cada un dels centres de les Illes Balears tindran la llibertat total i absoluta de fer el que vulguin en relació amb el pla", ha dit Educació.

En el marc de la submesa de directors de la pública, Educació també ha explicat que incrementaran la dotació de personal d'orientació als centres, per fer possible que tots els centres de dues línies en tinguin un, i també es posarà un Auxiliar Terapèutic (AT) per centre.

Malestar sindical

Sobre la qüestió lingüística també s'han pronunciat representants de diversos sindicats que han participat abans en la Mesa Sectorial d'Educació per tractar l'esborrany de regulació de l'ús del mòbil a les aules. Tots ells han lamentat que el Govern no els hagi traslladat encara res relacionat amb el pla pilot per a l'elecció de llengua. Vicent García, de l'STEI, en el punt de precs i preguntes de la reunió ha plantejat aquesta qüestió i ha demanat a Vera, sense èxit, un esborrany de la proposta de pla pilot. Els representants dels sindicats han posat l'accent en què les meses sectorials són els únics àmbits per a la negociació.